Mario Roberto Santucho
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 agost 1936  Santiago del Estero (Argentina) | ||
| Mort | 19 juliol 1976 (39 anys) Villa Martelli (Argentina) (en)  | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Altres noms | Roby Comandante | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | partisà | ||
| Activitat | 1959 - 1976 | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Operatiu Independència Combat of Acheral (en) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Liliana Delfino (–1976) Ana María Villarreal (1961–1972) | ||
| Germans | Francisco René Santucho | ||
Mario Roberto Santucho (Santiago del Estero, 12 d'agost de 1936 — ¿Villa Martelli, 19 de juliol de 1976?)[1] va ser un líder guerriller, fundador i cap del PRT/ERP, la guerrilla marxista més important de l'Argentina de la dècada de 1970.[2]
Santucho va iniciar la seva trajectòria com a dirigent d'organitzacions revolucionàries amb la creació en la dècada de 1960 de l'organització indigenista Frente Revolucionario Indoamericano Popular.[2]
En la dècada de 1960, també, va fundar el PRT amb Enrique Gorriarán Merlo entre altres.[3] El PRT, tot i que als seus orígens va ser una organització trotskista, el 1968 es va decidir durant un congrés que seguiria una línia guevarista. El 1970 es va decidir la creació del seu braç armat, l'ERP, que va participar en nombrosos operatius, però que va acabar pràcticament delmat per l’Operativo Independencia del govern de María Estela Martínez de Perón i per operatius fallits on van morir gran quantitat de guerrillers, com l'Ataque a Monte Chingolo.
El 1976, ja en plena dictadura (l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional governava l'Argentina des del cop d'Estat del 24 de març d'eixe any) Santucho va ser descobert per un grupo de tareas i, després d'un enfrontament, va acabar morint amb Benito Jorge Urteaga i altres integrants de l'ERP que es trobaven amb ell (Liliana Delfino, Domingo Mena i Ana Lanzillotto, aquesta última embarassada de sis mesos).[4] Tots es troben desapareguts.[4] Amb Santucho, onze integrants de la seva família es troben assassinats o desapareguts (molts d'ells simples estudiants de filosofia, sociologia, etc.).[5]
Posteriorment a la seva mort, se sap que el seu cos va ser exhibit com un trofeu de guerra al Museo de la Subversión que funcionava a Campo de Mayo, dirigit per Antonio Domingo Bussi.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Actualment es considera desaparegut, perquè el seu cos mai no va ser trobat (Santucho y Urteaga (castellà) article del periòdic argentí Página/12 del 13 de setembre de 2008).
- ↑ 2,0 2,1 Historia del peronismo III(1956-1983) la violencia, pàgina 175.
- ↑ Uno de los máximos cabecillas del ERP. Article al periòdic argentí La Voz del 7 de novembre de 2007 (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 En busca del cuerpo de Santucho. Article al periòdic argentí Página/12 del 7 de novembre de 2007.
- ↑ “Lucharé hasta que me muera”. Article al periòdic Página/12 del 23 de març de 2008.
Bibliografia
[modifica]- Gambini, Hugo. Historia del peronismo III(1956-1983) la violencia (en castellà). Stockcero, Inc, 2008. ISBN 1934768197.