Marisa Madieri
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1938  Rijeka (Croàcia) |
| Mort | 9 agost 1996 (57/58 anys) Trieste (Itàlia) |
| Causa de mort | càncer |
| Residència | Trieste |
| Nacionalitat | italiana |
| Formació | Università degli Studi di Firenze |
| Activitat | |
| Ocupació | professora i escriptora |
| Llengua | italià |
| Obra | |
Obres destacables Verd aigua | |
| Família | |
| Cònjuge | Claudio Magris |
Marisa Madieri (Fiume, 1938 - Trieste, 9 d'agost de 1996) fou una professora i escriptora italiana.[1]
Biografia
[modifica]Marisa Madieri va nàixer a Fiume durant l'època en què aquesta ciutat va formar part del Regne d'Itàlia. El seu pare era d'ascendència hongaresa (el cognom original era Madjaric, primer adaptat com a Madierich i després Madieri)[2] i de llengua materna alemanya, i la mare d'ètnia italiana. Arran de la derrota italiana a la Segona Guerra Mundial, la ciutat, com la regió de Dalmàcia i la península d'Ístria, on havien conviscut secularment poblacions d'orígens italians, eslaus i germànics, va ser incorporada a la República Socialista de Croàcia, dins de la Iugoslàvia de Tito. Com moltes altres famílies italianes de la regió, la família de Madieri abandonà Fiume i es refugià a Itàlia, a la ciutat de Trieste.
Madieri va estudiar l'ensenyament secundari a Venècia i després es va llicenciar en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Florència. Després de treballar durant alguns anys a Assicurazioni Generali, va ser professora a diversos liceus. A començaments dels anys vuitanta començà la seua lluita contra el càncer. Després d'una primera operació, abandonà l'ensenyament i se centrà en activitats de voluntariat, especialment amb el Centro di aiuto alla vita, una organització d'ajuda a dones embarassades d'inspiració catòlica i antiavortista.[3]
Marisa Radieri va conrear també l'escriptura literària, en una obra breu però que ha merescut atenció de la crítica i el públic. La seua obra més coneguda és Verd aigua (Verde acqua, Einaudi, 1987), una mena de diari en què feia memòria de la seua infància i adolescència, dins del qual té una presència central el record de l'èxode dels italians de Fiume i les regions veïnes. També va publicar alguns relats breus.
Va estar casada amb l'escriptor i acadèmic Claudio Magris, amb el qual va tenir dos fills, Paolo i Francesco. Va morir víctima d'un càncer l'any 1996.
Obra publicada
[modifica]En italià
[modifica]- Verde acqua. Torí: Einaudi, 1987. ISBN 9788806594145
- La radura. Una favola. Torí: Einaudi, 1992. ISBN 9788806130640
- La conchiglia e altri racconti. Milà: Libri Scheiwiller, 1998. ISBN 9788876442544
- Maria. Milà: Archinto, 2007. ISBN 9788877684813
En català
[modifica]- Verd aigua. Traducció de Marta Hernández Pibernat. Barcelona: Minúscula, 2010. ISBN 9788495587619
Referències
[modifica]- ↑ «Marisa Madieri. En 2016 se conmemora el vigésimo aniversario del fallecimiento de Marisa Madieri» (en castellà). Editorial Minuscula, 17-04-2016. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Nascimbeni, Giulio. «La scomparsa di Marisa Madieri» (en italià). Il Corriere della Sera, 10-08-1996. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «Claudio Magris a Bratislava presenta domani il libro Verde acqua di Marisa Madieri» (en italià). Buongiorno Slovacchia, 24-01-2011. [Consulta: 20 octubre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Orriols, Marta. «L'èxode, els paisatges, les notes de color». Catorze: cultura viva. [Consulta: 20 octubre 2015]. [Ressenya de Verd aigua]