Marquesat de Sant Mori
 | |
| Tipus | marquesat i marquesat jurisdiccional  |
|---|---|
| Primer titular | Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño |
| Rei | Maria Cristina d'Àustria (regent) |
| Data | 3 de juliol de 1893 |
| Actual titular | vacant per defunció |
| Estat | Espanya |
| Coordenades | 42° 09′ 14″ N, 2° 59′ 26″ E / 42.15395°N,2.99069°E |
El marquesat de Sant Mori és un títol nobiliari creat per la reina regent Maria Cristina d'Àustria el 3 de juliol de 1893 a favor de Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño i dels seus descendents sobre la baronia de Sant Mori.[1] A la seva mort el 1935, passà als seus descendents, els Moxó (o Moixó).
Armes: quarterat, 1r d'or, dues bandes de gules; 2n d'or, un món d'atzur centrat i travessat de gules; 3r d'atzur, tres ocells (moixons) d'argent, ben ordenats; 4t d'or, un bust de perfil de sable.
La residència principal del llinatge fou el Palau Moxó, del segle xviii, a la plaça de Sant Just de Barcelona. El castell-palau de Sant Mori, dels segles xv-xvi, fou reconstruït el 1920 per Francesc de Moxó, fill de la primera marquesa, i per la seva esposa, Francesca Güell, i emprat com a residència d'estiu.
Marquesos de Sant Mori
[modifica]| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació per Maria Cristina d'Àustria | ||
| I | Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño | 1893-1935 |
| II | Antoni de Moxó i Güell | 1935-1977 |
| III | Francesc d'Assís de Moxó i Alonso-Martínez | 1977-2016 |
Història dels Marquesos de Sant Mori
[modifica]- 1r. Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño (1857-1935), XXa baronessa de Sant Mori, marquesa de Sant Mori des de 1893, casada (1879) amb Dídac de Moxó i Cerdà, marquès consort que, com a promotor del barri de la Salut, dona nom a un carrer de Badalona. El seu fill comú, Francesc de Moxó i de Sentmenat, que fou Diputat a Corts per Vilademuls i president del FC Barcelona (1913-1914), casat amb Francesca Güell i López, filla dels comtes de Güell, els premorí.
- 2n. Antoni de Moxó i Güell (†1977), net de l'anterior, casat amb María Josefa Alonso-Martínez y Huelín. Promotor de la marina residencial Empuriabrava.
- 3r. Francesc d'Assís de Moxó i Alonso-Martínez (1952-2016), fill de l'anterior, casat amb Sílvia Poch i Lacalle.
- 4a Anna de Moxó i Poch, filla de l'anterior.
Documentació
[modifica]La documentació històrica (tant familiar com sobre la gestió patrimonial) acumulada per aquesta branca del llinatge Moixó, senyors de la baronia de Montcortès i marquesos de Sant Mori, entre 1145 i 1972 ha estat dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Referències
[modifica]- ↑ Materiales para la historia institucional de la ciudad (en castellà). Volum 16. Instituto Municipal de Historia, 1966, p. 22.
Bibliografia
[modifica]- Pere Català i Roca i Armand de Fluvià, "Castell de Sant Mori", a Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 520-523.
- Armand de Fluvià i Escorsa, Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya, 2 vols., Lleida, Pagès, 1998 i 2004.
- Josep Fernández i Trabal, El fons Llinatge Moixó de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès, Arxiu Nacional de Catalunya, 1992.
Enllaços extrens
[modifica]- Rutes dels castells: Castell de Sant Mori Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.
- Escudos heráldicos de la Corona de Aragón: Moxó (castellà)
- Fons Llinatge Moixó de l'Arxiu Nacional de Catalunya[Enllaç no actiu]