Vés al contingut

Marthamea selysii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMarthamea selysii Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdrePlecoptera
FamíliaPerlidae
GènereMarthamea
EspècieMarthamea selysii Modifica el valor a Wikidata
((Pictet, F.J., 1841)[1][2][3][4][5])
Nomenclatura
Sinònims
  • Perla selysii (Pictet, F.J., 1841)
  • Perla selysii mosellae (McLachlan, 1895)[4]
ProtònimPerla selysii Modifica el valor a Wikidata

Marthamea selysii és una espècie d'insecte plecòpter pertanyent a la família dels pèrlids i una de les dues espècies del gènere Marthamea presents a la península Ibèrica.[6]

Descripció

[modifica]
  • Els adults fan entre 12 i 13 mm de llargària i presenten una coloració variable de marró a marró groguenca.
  • El mascle té el cap més fosc i homogeni que el de la femella i el seu penis és tan llarg com la longitud dels seus quatre darrers segments abdominals.
  • L'ou és esferoïdal i amb el cori més espès a prop del seu equador.[7]

Alimentació

[modifica]

Les nimfes són depredadores, encara que en llurs primers estadis de vida adopten una alimentació amb un marcat caràcter detritívor.[7]

Hàbitat

[modifica]

En el seu estadi immadur és aquàtic i viu a l'aigua dolça, mentre que com a adult és terrestre i volador.[8] Pel que fa al seu hàbitat espècific a la península Ibèrica, cal dir que mostra preferència per les zones baixes (per sota dels 460 m d'altitud) i els trams mitjans o baixos dels rius.[9][6] De totes maneres, les darreres captures d'aquesta espècie al Parc Natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama mostren que també pot viure a les parts altes dels rius.[10][11] Tot i que el seu cicle de vida no es coneix, hom creu que aquest s'estén al llarg de més d'1 any, possiblement dos, com s'esdevé en l'única espècie del seu mateix gènere en què aquest aspecte de la seua biologia ha estat estudiat.[12] Si bé no s'ha estudiat la seua fenologia de forma precisa, a la península Ibèrica els adults s'observen des de finals de la primavera (el mes d'abril) fins ben entrat l'estiu (l'agost).[13]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa: Bèlgica,[14] Alemanya,[15] els Països Baixos[16] i l'Estat espanyol (entre d'altres, Saragossa, el País Valencià, Galícia,[17][18][19][20][9] el Sistema Central, Andalusia (Jaén, Granada, Cadis i Màlaga),[21][22] les conca dels rius Guadalquivir i Guadiana Menor,[23] el Parc Natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama,[10] i el nord i el centre de la península Ibèrica).[24][11][8][25][26][27][28]

Estat de conservació

[modifica]

Es tracta d'una espècie en extrem perill d'extinció en tota la seua àrea de distribució (incloent-hi la península Ibèrica),[29][22] per la qual cosa alguns autors l'han catalogada entre els tàxons en perill de desaparició al territori ibèric.[30] El seu costum d'habitar els trams finals dels rius fa que estigui sotmesa a un fort risc de desaparició,[22] ja que històricament hi han estat objecte d'alteracions molt fortes a conseqüència de les actuacions humanes (abocaments de residus, captacions d'aigües, construcció d'embassaments, etc.).[13] A més, hom sospita que pot ésser afectada per l'escalfament global.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Klapálek, 1907. Rozpr. Ceské. Akad. 16(16):19.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Pictet, F.J., 1841. Histoire naturelle générale et particulière des insectes névroptères, 1:208.
  4. ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Tierno de Figueroa, J. M. & Membiela Iglesia, P., 2003. Familia Perlidae (Latreille, 1802). A: Plecoptera. Tierno de Figueroa, J. M.; Sánchez-Ortega, A.; Membiela Iglesia, P. i Luzón-Ortega, J. M., Fauna Ibérica, vol. 22. Ramos, M.A. et al. (Eds.): 93-118. Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid.
  7. ↑ 7,0 7,1 Libro rojo de los invertebrados de Andalucía (castellà)
  8. ↑ 8,0 8,1 Plecoptera Species File (Version 1.1/4.0) (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 Membiela, P., 1990. Los Plecópteros de Galicia (España): distribución altitudinal y períodos de vuelo. Limnética, 6: 131-136. «PDF».[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 López-Rodríguez, M. J.; Luzón-Ortega, J. M. & Tierno de Figueroa, J. M., 2003. Contribución al conocimiento de los plecópteros (Insecta, Plecoptera) del Parque Natural de las Sierras de Almijara, Tejeda y Alhama y áreas próximas (SE España), con especial referencia a sus singularidades faunísticas. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 33: 167-171.
  11. ↑ 11,0 11,1 J. M. Luzón-Ortega i J. M. Tierno de Figueroa, 2004. Nuevos datos sobre la distribución de Eoperla ochracea y Marthamea selysii (Plecoptera, Perlidae) en Andalucía (España). Zool. baetica, 15: 185-188. «PDF».
  12. ↑ Alouf, N.J., 1984. Cycle de Marthamea beraudi (Navàs) dans un cours d'eau du Liban. Annls Limnol., 20 (1-2):11-16.
  13. ↑ 13,0 13,1 Universitat d'Alacant Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine. (castellà)
  14. ↑ Belgian Species List (anglès), (neerlandès) i (francès)
  15. ↑ NABU Saarland Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine. (alemany)
  16. ↑ Dutch Species Catalogue (neerlandès) i (anglès)
  17. ↑ Membiela-Iglesia, P. i Martínez-Ansemil, E., 1984. Larvas de Plecópteros del río Tambre (Galicia): estudio ecológico. Bol. Asoc. Esp. Entomol., 8: 101-109.
  18. ↑ Membiela-Iglesia, P., 1996. Inventario dos Plecópteros de Galicia (Insecta: Plecoptera). Cadernos da área de Ciencias Biolóxicas (Inventarios). Seminario de Estudos Galegos, Vol. XIII. O Castro-Sada. La Corunya. Ed. do Castro, 33 pp.
  19. ↑ Membiela-Iglesia, P., 1991. The Stonefly of Galicia (NW Iberian Peninsula): a ecological study (Plecoptera). A: Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega (Eds). Overview and Strategies of Ephemeroptera and Plecoptera: 403-413.
  20. ↑ Membiela-Iglesia, P., 1990. Contribución al conocimiento faunístico de los Plecópteros de Galicia (Plecoptera). Bol. Asoc. Esp. Entomol., 14: 89-103. «PDF».
  21. ↑ Sánchez-Ortega, A. i Alba-Tercedor, J., 1987. Lista faunística y bibliográfica de los Plecópteros (Plecoptera) de la Península Ibérica. Listas de la flora y fauna de las aguas continentales de la Península Ibérica. Asociación Española de Limnología, 4: 133 pp.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Zwick, P., 1984. Marthamea beraudi (Navàs) and its European congeners (Plecoptera: Perlidae). Annales de Limnologie, 20(1-2): 129-139.
  23. ↑ Sánchez-Ortega, A. & Picazo-Muñoz, J., 1997. Marthamea selysii en el sur de la Península Ibérica. Zoologica baetica, 8: 249-250.
  24. ↑ Sánchez-Ortega, A. Alba-Tercedor, J. & Tierno de Figueroa, J. M., 2002. Lista faunística y bibliográfica de los Plecópteros de la Península Ibérica e Islas Baleares. Publicaciones de la Asociación española de Limnología. Madrid, núm. 16: 198 pp.
  25. ↑ Prenda, J. i Gallardo-Manyeco, A., 1999. Distribution patterns, species assemblages and habitat selection of the stoneflies (Plecoptera) from two Mediterranean river basins in Southern Spain. International Review of hydrobiology, 84(6): 595-608.
  26. ↑ Aubert, J., 1963. Les Plécoptères de la Péninsule Ibérique. Eos, 39: 23-107.
  27. ↑ El Reino Animal en la Península Ibérica y las Islas Baleares (castellà)
  28. ↑ G. Vinçon, i I. Pardo. The Stoneflies (Plecoptera, Insecta) of the northwestern Iberian Peninsula. Ann. Limnol. - Int. J. Lim. 2004, 40 (1), 43-62. «Enllaç».
  29. ↑ Lista roja de los invertebrados de España actualizada[Enllaç no actiu] (castellà)
  30. ↑ Sánchez-Ortega, A. & Tierno, J.M., 1996. Current situation of stonefly fauna (Insecta: Plecoptera) in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. Mitteilungen der Schweizerischen Entomologischen Gesellschaft, 69: 77-94.
  31. ↑ Vulnerable taxa of European Plecoptera (Insecta) in the context of climate change[Enllaç no actiu] (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Aubert, J., 1957. Les Plécoptères du Musée de Barcelone. Trav. Mus. Zool. Barcelona, Nov. ser. Zool., 2(3): 1-6.
  • Aubert, J., 1961. Los Plecópteros del Instituto Español de Entomología. Graellsia, 19: 91-94.
  • Walker, 1852. Catalogue of the specimens of neuropterous insects in the collection of the British Museum, 1:152. «Enllaç».
  • McLachlan, 1881. C. R. Soc. Entomol. Belg. 6.
  • Illies, 1966. Das Tierreich 82:266.
  • Koese, 2008. Entomol. Tab. I 99.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marthamea_selysii&oldid=34069068»