Martin Blumner

Martin Blumner

Biografia
Naixement	21 novembre 1827 Fürstenberg de Havel (Alemanya)
Mort	16 novembre 1901 (73 anys) Berlín (Alemanya)
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra, teòric musical

Martin Blumner (Furstenberg (Mecklenburg) 21 de novembre de 1827 - Berlín, 16 de novembre de 1901) fou un compositor alemany del Romanticisme.

Després d'estudiar teologia, filosofia i ciències naturals, es dedicà exclusivament a la música (1847) sota la direcció Dehn i Grell. El 1853 fou anomenat substitut, i el 1876 directro de l'acadèmia de cant de Berlín, càrrec al qual renuncià el 1899; dirigí els cors de Zelter, i el 1875 fou elegit membre de l'Acadèmia d'Art, junta en la qual hi formà part (1880), essent elegit president de la secció de musical el 1885, i sots-president de l'acadèmia el 1891. En aquest mateix any se'l hi confià la direcció de l'escola superior en la part de composició.

Les seves obres principals són:

• els oratoris: Abraham (1859), Der Fall Jerusalem (1874);
• la cantata In Zeit und Eloikkeit (1885);
• un Te Deum a vuit veus (1868) i un nombre considerable de salms i motets.
• La seva obra Geschichte der Singakademie zu Berlín (1879) li'n valgué el títol de doctor honorari en filologia de la Universitat de Berlín.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 8 (ISBN 84-239-4508-1)