Martin Kruskal

Martin Kruskal

Martin Kruskal, dret al centre de la imatge (1983)
Biografia
Naixement	(en) Martin David Kruskal 28 setembre 1925 Nova York
Mort	26 desembre 2006 (81 anys) Princeton (Nova Jersey)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Formació	Universitat de Nova York (–1952) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1945–1948) Universitat de Chicago (1942–1945) Escola de Riverdale (–1942)
Tesi acadèmica	The Bridge Theorem for Minimal Surfaces  (1952 )
Director de tesi	Richard Courant i Bernard Friedman
Activitat
Camp de treball	Física teòrica, física matemàtica, origami i literatura de divulgació científica
Ocupació	matemàtic, conferenciant, professor d'universitat, físic, escriptor
Ocupador	Universitat Rutgers (1989–2006) Universitat de Princeton (1959–1989) Laboratori de Física del Plasma de Princeton (1951–1964) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1946–1951)
Membre de	Royal Society Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables Coordenades de Kruskal-Szekeres Ones de Bernstein-Greene-Kruskal Solució de Kruskal Asimptotologia
Estudiant doctoral	Steven Orszag, Ovidiu Costin, Ji-Shan Hu, G. V. Ramanathan, Rodica Costin, Daniel A. Hitchcock, Alice Koniges, Michael Epton, Nalini Joshi i Robert MacKay
Família
Cònjuge	Laura Lashinsky
Fills	Clyde Kruskal
Pares	Joseph B. Kruskal Sr.   i Lillian Oppenheimer
Germans	William Kruskal Joseph Kruskal
Premis
(2006)  Premi Steele a la contribució fonamental a la recerca (15 maig 1997)  Membre estranger de la Royal Society (1993)  Medalla Nacional de Ciència (1986)  Medalla Howard N. Potts (1983)  Premi Dannie Heineman de física matemàtica (1979)  Conferenciant Josiah Willard Gibbs (1960)  membre de l'American Physical Society

Martin Kruskal (anglès: Martin David Kruskal) (Nova York, 28 de setembre de 1925 - Princeton, 26 de desembre de 2006) va ser un matemàtic estatunidenc.

Vida i obra

Kruskal (generalment conegut com Martin, encara que pels seus parents era David) va néixer en una família jueva de Nova York, però va créixer a New Rochelle. El seu pare era un pròsper comerciant de pells i la seva mare va ser una de les grans promotores de l'origami als Estats Units. Els seus germans William i Joseph, també van ser importants matemàtics. Va fer els estudis secundaris a Riverdale (Nova York) i va ingressar a la universitat de Chicago, en la qual es va graduar el 1945.

Richard Courant, que era veí dels Kruskal a New Rochelle, el va alentar a iniciar els treballs de recerca a l'institut que estava creant a la universitat de Nova York i el 1952 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Courant i Friedrichs. El 1951 es va traslladar a Princeton per treballar en el Projecte Matterhorn, que després esdevindria el Laboratori de Física del Plasma de Princeton. A partir de 1961 fins que es va retirar el 1989, va ser professor de la universitat de Princeton, primer d'astronomia (1961), després de matemàtiques aplicades i computacionals (1968) i, finalment, de matemàtiques pures (1979). En retirar-se, va acceptar la càtedra Hilbert de la universitat Rutgers.

Va estar casat durant 56 anys amb Laura Kruskal (de soltera Lashinsky), amb qui va compartir els viatges per tot el món, que ella aprofitava per a difondre la passió per l'origami, tema al que va dedicar la seva vida com la seva sogra.

Els anys 1950's i començaments dels 1960's, Kruskal va fer recerca en física del plasma i teoria de la relativitat, fent aportacions notables com l'estructura espaciotemporal del tipus més simple de forat negre. Però el seu descobriment més conegut va ser la integrabilitat de certes equacions diferencials no lineals com l'equació de Korteweg-de Vries. Va ser l'inventor del concepte de solitó i de la seva aplicació a l'estudi de les equacions de Painlevé.

Esquema del recompte de Kruskal.

Kruskal també es va dedicar a la matemàtica recreativa, que el seu amic Martin Gardner es dedicava a difondre, com els diferents models d'origami que va crear o el recompte de Kruskal, pel qual es demostra que determinats itineraris, aparentment aleatoris, condueixen sempre al mateix lloc.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Deift, Percy «Martin D. Kruskal» (en anglès). Biographical Memoirs National Academy of Sciences, 2016, pàg. 1-13. ISSN: 0077-2933.
• Gibbon, J.D.; Cowley, S.C.; Joshi, N.; MacCallum, M.A.H. «Martin David Kruskal. 28 September 1925-26 December 2006» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 64, 2018, pàg. 261-284. DOI: 10.1098/rsbm.2017.0022. ISSN: 0080-4606.
• Meyer, Jeanine; Mukoda, Takashi. Origami with explanations (en anglès). World Scientific Publishing, 2021. ISBN 978-9-8112-1947-4. 
• Miura, Robert M.; Wong, Roderick S.C. «Dedication - Special Issue dedicated to Martin David Kruskal» (en anglès). Methods and Applications of Analysis, Vol. 4, Num. 2, 1997, pàg. 111-112. ISSN: 1073-2772.
• Recamán, Bernardo. «Martin Gardner en el aula». A: Fernando Blasco (coord.). Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos (en castellà). Ediciones SM, 2015, p. 20-25. ISBN 978-84-675-8911-5. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Martin Kruskal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Belmonte, Sergio. «La cuenta Kruskal» (en castellà). Magia y Matemáticas, 2013. [Consulta: 15 juliol 2023].
• Muñoz García, Amelia. «Los solitones de Martin David Kruskal» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 15 juliol 2023].