Vés al contingut

Mary Cowden Clarke

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMary Cowden Clarke
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Mary Victoria Novello Modifica el valor a Wikidata
22 juny 1809 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1898 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, editora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeCharles Cowden Clarke Modifica el valor a Wikidata
PareVincent Novello Modifica el valor a Wikidata
GermansClara Novello
Joseph Alfred Novello Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 52750
Il·lustració de Pocahontas feta per Mary Cowden Clarke el 1883

Mary Victoria Cowden Clarke, de soltera, Novello (Londres, 22 de juny de 1809Gènova (Itàlia) 12 de gener de 1898) fou una escriptora anglesa, autora de la Concordance to Shakespeare, que es publicà a Londres el 1845 i de diverses aportacions crítiques a la interpretació de l'obra shakespeariana.[1][2][3]

Filla gran del compositor i organista Vincent Novello i Mary Sabilla Hehl, durant els seus primers anys va poder conèixer a la casa familiar diverses personalitats de les arts i les lletres que formaven part del cercle literari i artístic del seu pare, entre les quals John Varley, Copley Fielding, Joshua Cristall, Charles i Mary Lamb, Leigh Hunt, Coleridge i John Keats. Va adquirir gran part del seu gust per la literatura de Mary Lamb, que li va donar classes de llatí i lectura poètica. I també va poder conèixer aleshores els seus Tales from Shakespeare, una edició infantil dels contes de Shakespeare editats pels germans Lamb (1807).[1][2][3]

Després d'estudiar en una escola a Boulogne-sur-Mer, França, i ja de retorn a Anglaterra, va treballar durant poc temps com a institutriu. Va publicar sota les inicials MH algunes composicions pròpies. Al 1828 es va casar amb l'historiador literari Charles Cowden Clarke. Charles Lamb va dedicar al matrimoni la seva Serenata per a dues veus.[2][4]

L’any següent Mary Cowden Clarke va començar la seva valuosa Concordança sobre Shakespeare. La compilació li va ocupar dotze anys i finalment es va publicar en divuit lliuraments mensuals (1844-1845), i en forma de volum el 1845 com La concordança completa de Shakespeare (The Complete Concordance to Shakespeare, being a Verbal Index to all the Passages in the Dramatic Works of the Poet). L'obra millorava i venia a substituir el Copious Index to... Shakespeare (1790) de Samuel Ayscough i el Complete Verbal Index... (1805-1807) de Francis Twiss. El pròleg s’obre amb una declaració sobre l'admiració pel «geni de mentalitat més universal que ha viscut mai, de tots els autors».[2][3]

El novembre de 1847 i gener de 1848, Cowden-Clarke va interpretar a la senyora Malaprop en tres produccions amateur de The Rivals. Aquestes representacions teatrals privades van conduir a una introducció a través de Leigh Hunt de Charles Dickens, que la va convèncer per actuar a la companyia amateur que, sota la seva direcció, va fer representacions a Londres i diverses ciutats en suport de l'establiment d'una custòdia perpètua de la casa natal de Shakespeare a Stratford-on-Avon.[2]

Mentrestant, Cowden-Clarke va escriure diversos assajos sobre l'obra shakespeariana. Un petit volum titulat Shakespeare Proverbs, o the Wise Saws of our wisest Poet collected into a Modern Instance van aparèixer el 1848 i entre 1850 i 1852 es van publicar, en tres volums, una sèrie de quinze contes sota el títol general de The Girthood of Shakespeare Heroines. Les aportacions de Clarke a la literatura crítica i la interpretació de l'obra shakespeariana van ser àmpliament reconeguts.[1]

El 1856, els Cowden-Clarke van deixar Anglaterra definitivament per viure a Niça i després de 1861 a Gènova, on Charles Cowden-Clarke va morir el 1877. El 1896 Mary Cowden Clarke va publicar una autobiografia titulada My Long Life. Va morir a Gènova, el 12 de gener de 1898, als 89 anys.

Col·laborà amb el seu marit en diversos treballs, i sola va escriure, a més de la ja esmentada Concordance to Shakespeare, les obres següents:

  • The Girthood of Shakespeare Heroines (1850)
  • The Iron Consin (1854)
  • World-Noted Women (1850)
  • A Companion to Longfellow's "Hiawatha.": The Song of Drop O' Wather, A London Legend (pseud. Harry Wandsworth Shortfellow) (1856)
  • Florence Nightingale (1857)
  • World-noted women; or, Types of womanly attributes of all lands and ages. (1858)
  • The Life and Labours of Vincent Novello (1864)
  • The Shakespeare Key (1875);
  • Honey from the Weed (verses, 1881)
  • Memorial Sonnets (1888)
  • My Long Life; An Autobiogrphy (1896)
  • Letters to an Euthusiast; Being a Series of Letters addressed to Robert Balmauno, Esq. of New York, 1850-61, que es publicaren a Chicago el 1902.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Clarke, Mary Cowden (1809–1898) | Encyclopedia.com». [Consulta: 26 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Stephen, Leslie; Lee, Sir Sidney. Dictionary of National Biography. Smith, Elder, & Company, 1901. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «The Complete Concordance to Shakspere | Renaissance and early modern literature» (en anglès). Cambridge University Press. [Consulta: 26 abril 2021].
  4. Stephen i Lee, 1901, p. 28.

Bibliografia

[modifica]


.