Mas del Totosaus
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| ||||
El Mas del Totosaus és un edifici de la ciutat de Reus situat al Camí de Riudoms número 64.
Situació
[modifica]Segons explica Ramon Amigó, el mas estava rodejat d'una finca molt gran. Era a la banda sud del camí de Riudoms, i els terrenys arribaven fins a la vora est de l'avinguda de Misericòrdia (avui dels Països Catalans), i per l'altra banda fins als darreres de la Fàbrica Bertran, gairebé fins al Passeig de Prim. Actualment tota la zona està urbanitzada i amb algunes naus industrials.[1]
Història
[modifica]Aquest mas el va encarregar Josep Totosaus, casat amb Elvira Figueras, a l'arquitecte Pere Caselles cap a l'any 1900, després de comprar els terrenys. Josep Totosaus tenia una merceria al carrer del Metge Fortuny, un negoci que anava a més. Però l'any 1902 es va morir, i la seva dona va decidir tirar endavant amb la construcció del mas. Pere Caselles va dissenyar un mas de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i un pis amb una torre lateral, un projecte que no es va arribar a realitzar. El fill, Pere Totosaus, que era arquitecte encara que no tenia titulació a l'estat espanyol, va simplificar el projecte, definint un mas d'una sola planta i eliminant alguns elements modernistes que havia proposat Per Caselles, i la torre i el pis superior. Es va convertir en un mas d'estiueig per a la família.[2][3]
Durant la guerra civil Pere Totosaus va ser perseguit per la FAI per les seves idees conservadores, tot i que era nacionalista català radical, i li van confiscar el mas, li van saquejar el domicili i li van destruir la seva biblioteca.[4] El va recuperar a la postguerra, fins que a la seva mort, els hereus van vendre's els terrenys i finalment el mas. Quan el nou propietari va morir, el mas va quedar abandonat fins que l'Ajuntament de Reus el va comprar, el va rehabilitar i el destina a un nou Servei d'Atenció i Orientació a les Famílies (SOAF).[5]
La rehabilitació ha consistit en assegurar l'estructura de l'edifici i adequar els seus punts d'accés a tota mena d'usuaris. S'han restaurat també els paviments, la fusteria i les façanes, respectant l'estructura dels murs i adaptant l'interior als nus usos al que es destina.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 595. ISBN 8486387655.
- ↑ Amorós, Xavier. "Els noucentistes reusencs que he conegut" A: El noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 21-22. ISBN 848787343X
- ↑ Pérez, Mònica. «Los secretos del Mas Totosaus de Reus, al descubierto». diaridetarragona.com. Diari de Tarragona. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ Amorós, Xavier. "Temps estranys I" A: Obra completa III. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 506. ISBN 9788489688353
- ↑ «L'Ajuntament culmina la rehabilitació patrimonial del Mas Totosaus». Notes de premsa. Ajuntament de Reus. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «L'Ajuntament de Reus finalitza les obres de rehabilitació del Mas Totosaus». diarimes.com. Diari Mes. [Consulta: 12 octubre 2023].