Masaitisita
 Masaitisita | |
|---|---|
| Fórmula química | KCu₅O₂(SeO₃)₂Cl₃ |
| Localitat tipus | fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,154(5) Å; b = 6,451(2) Å; c = 10,567(3) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pnma |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2023-021 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Msts |
| Referències | [1] |
La masaitisita és un mineral de la classe dels òxids.
Característiques
[modifica]La masaitisita és un òxid de fórmula química KCu₅O₂(SeO₃)₂Cl₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de juny de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És l'anàleg de potassi de la ilinskita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 6006/1.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, que es troba al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Masaitisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 74». Mineralogical Magazine, 27-07-2023, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2023.54 [Consulta: 27 setembre 2023].