Ilinskita
 Ilinskita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Na,K)Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₃ |
| Epònim | George A. Ilinskiy  |
| Localitat tipus | Second scoria cone (en)  i southern breakthrough (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids > selenits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JG.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,769(7) Å; b = 6,448(3) Å; c = 10,522(4) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial Pbnm |
| Color | verd maragda |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,845 nβ = 1,965 a 1,968 nγ = 1,975 |
| Birefringència | δ = 0,130 |
| Angle 2V | mesurat: 20°, calculat: 24° a° |
| Dispersió òptica | no observada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-027 |
| Símbol | Isk |
| Referències | [1] |
L'ilinskita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de G. A. Ilinskiy (1927-1996), de la Universitat de Sant Petersburg.
Característiques
[modifica]L'ilinskita és un òxid de fórmula química (Na,K)Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en forma de cristalls tabulars, allargats en [001] i aplanats en (010), de fins a 0,35 mm de llarg i 0,05 mm de gruix. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5. Els exemplars que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al museu miner de l'Institut de Mines de Sant Petersburg, i a al museu del departament de mineralogia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ilinskita pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, parageorgbokiïta, cloromenita, sofiïta, francisita, derriksita, burnsita i al·localcoselita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1996 i descrita gràcies a exemplars de dos indrets diferents del volcà Tolbàtxik: el segon con d'escòria de l'avanç nord, i la fumarola Glavnoye, a l'avanç sud. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofiïta, moissanita, galena, cotunnita i alumini. Aquesta espècie no ha estat descrita en cap altre indret més del planeta.