Massacres de Senkata i Sacaba
| ||||
| ||||
| Tipus | assassinat massiu article de la Viquipèdia que cobreix diversos temes de Sacaba massacre (en)  , Senkata massacre (en)  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 19 novembre 2019 15 novembre 2019 | |||
| Localització | Sacaba (Bolívia) (en) Senkata (Bolívia) (en) | |||
| Estat | Bolívia | |||
| Objectiu | moviment social i manifestant | |||
| Causa | cop d'estat | |||
| Morts | 36 | |||
| Ferits | 832 | |||
| Perpetrador | Policia Nacional de Bolívia Exercit de Bolívia | |||
Es coneixen com a massacres de Senkata i Sacaba els fets luctuosos succeïts en aquestes localitats durant les intervencions militars contra les mobilitzacions socials emergides després de l'accés de Jeanine Áñez a la presidència de Bolívia arran del cop d'estat de novembre de 2019 a Bolívia.[1][2][3]
El 15 de novembre de 2019, almenys 11 persones van morir i 120 van resultar ferides a Sacaba, capital de la província de Chapare i segona ciutat més poblada del departament de Cochabamba. El 19 de novembre, a Senkata, un barri d'El Alto, 11 persones van morir i 78 van resultar ferides. En cap cas no es van produir baixes entre els efectius policials i militars.[4]
Per un cantó, Arturo Murillo, ministre de Govern de Bolívia, va afirmar que la totalitat de les persones assassinades havien estat «mortes amb escopeta, amb bala (calibre) 22 i amb dinamita, és a dir, pels seus propis companys».[5] D'altra banda, Joan Lanchipa, fiscal general de l'estat, va informar que, segons les conclusions de l'Institut d'Investigacions Forenses, en els «atemptats a la Planta de Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos» a Senkata s'havien utilitzat còctels molotov i dinamita.[6][7]
Per un altre cantó, el 10 de desembre de 2019, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va qualificar de massacres[8] les morts de civils ocorregudes a les ciutats de Senkata i Sacaba i va referir-se a «la pèrdua de vides humanes en diferents successos a tot el país».[9] A més, el setembre de 2020, la Defensoria del Poble de Bolívia, en l'informe «Crisi d'Estat: violació de drets humans a Bolívia», va afirmar que les accions dels efectius policials i militars a Sacaba i Senkata van derivar en una massacre i que el Govern d'Áñez era responsable de crims contra la humanitat.[10]
Marc legal
[modifica]El 15 de novembre de 2019,[11] el Govern d' Áñez va promulgar el decret 4078 que, entre altres disposicions, eximia de responsabilitat penal els efectius de les Forces Armades de Bolívia que actuessin enfront de les protestes.[12]
Diverses organitzacions i personalitats vinculades a la defensa dels drets humans van manifestar la seva preocupació, entre elles la Comissió Interamericana de Drets Humans, el director d'Human Rights Watch a les Amèriques, José Miguel Vivanco, i la directora d'Amnistia Internacional, Érika Guevara Roses.[13] El decret va ser derogat el 28 de novembre de 2019,[14] un cop assolits els objectius.[15]
El desembre de 2019, el Govern va fer l'intent d'indemnitzar les famílies de les víctimes i cobrir les despeses mèdiques corresponents. La proposta va ser rebutjada per les famílies per la figura d'«indemnització» plantejada i la restricció de sol·licitar la reparació de drets davant instàncies internacionals. La Comissió Interamericana de Drets Humans va assenyalar, entre altres consideracions, que el decret, a l'impedir a les víctimes de violacions de drets humans l'accés a el Sistema Interamericà de drets humans, no respectava «els compromisos internacionals assumits per l'estat de Bolívia»,[16] i va destacar que, a més de la compensació monetària, el dret a la reparació integral «també inclou mesures de satisfacció, rehabilitació, veritat, justícia i garanties de no repetició».[17]
El febrer de 2020, el govern va replantejar l'oferta de diners sota la figura d'«ajuda humanitària» a les famílies dels morts de Senkata, així com als ferits, i es va plantejar l'eliminació del paràgraf referit a la impossibilitat d'acudir a instàncies superiors de drets humans.
Cronologia dels fets de Sacaba
[modifica]El 15 de novembre un fort contingent de grups cocalers simpatitzants del Movimiento al Socialismo (MAS) malda per entrar a la ciutat de Cochabamba. Durant els enfrontaments amb la policia, les forces de repressió decomissen diners, armes de foc i explosius als manifestants.
Després de diversos enfrontaments amb la policia, es van reportar 6 morts i 115 ferits.[18] El dia següent, el ministre de Governació, Arturo Murillo, assenyalà que la majoria de les morts les provocaren els propis manifestants.[19] Prova d'això és que l'Institut d'Investigacions Forenses va confirmar que els manifestants van morir per armes de foc calibre 22 i 9 mm i alguns van ser disparats per l'esquena mentre s'enfrontaven a les autoritats.[20] Cap d'aquests calibres corresponia a les armes reglamentàries ni de les forces militars ni de la policia.[21]
Cronologia dels fets de Senkata
[modifica]El 19 de novembre, el govern decideix trencar els bloquejos a Senkata. Segons alguns mitjans locals, nombrosos partidaris radicals del MAS van tractar d'entrar a la planta de processament de gas natural d'aquesta localitat amb la intenció de fer-la esclatar.[22][23] El dia següent, segons la versió governamental, van perdre la vida els ciutadans Deybi Posto Cusi, Edwin Jamachi Paniagua i un tercer mort que encara no havia estat identificat, durant accions que el Ministre de defensa qualificà com «accions de caràcter terrorista»,[24] de la mateixa manera el govern negà l'ús d'armes militars en l'operatiu que hores més tard reportaria més víctimes.
El mateix 20 de novembre de 2019, les forces de seguretat del país, arrestaren set persones per actes de terrorisme al país.[25][26]
Informació forense oficial
[modifica]Segons l'Institut d'Investigacions Forenses, els trets de víctimes mortals de totes dues massacres no van provenir d'armes reglamentàries ni de la policia ni de l'exèrcit. En el cas de Sacaba, es van usar armes llargues i en el cas de Senkata, armes curtes.[27][28][29] Així, doncs, el govern transitori d'Añez negava cap responsabilitat en les morts.
Informe de la CIDH
[modifica]El 10 de desembre de 2019, la Comissió Interamericana de Drets Humans va presentar un informe preliminar de la seva visita d'observació a Bolívia realitzada entre els dies 22 i 25 de novembre de 2019,[30] on «condemna de manera emfàtica» les massacres de Sacaba i Senkata i recomana una investigació internacional per aclarir la violència desfermada després del procés que va portar al fet que Jeanine Añez assumís la presidència del govern bolivià.[31][32]
Després que el president Evo Morales fos forçat a exiliar-se a causa de les sospites d'irregularitats en les eleccions generals del 20 d'octubre de 2019, un equip de la CIDH va ser assignat el 10 de novembre de l'any 2019 per a la investigació dels fets de violència empresos per les forces militars a Bolívia. Després de recollir diversos testimonis i declaracions en les localitats esmentades, l'equip va emetre un informe en què constatà 36 morts i més de 500 ferits.[33] L'estudi conclou que les forces militars i policials governamentals van obrir foc real contra els manifestants.[34][35]
L'informe enumera un seguit de fets dels quals la CIDH va rebre testimonis, agrupats segons les característiques dels drets vulnerats: incitació a la violència i a la discriminació ètnica, arrestos i detencions arbitràries, assassinats, criminalització i persecució de l'oposició política i amenaces a la llibertat d'expressió.[30]
Informe de l'International Humans Rights Clinic
[modifica]El juliol de 2020, després d'una investigació de 6 mesos, l'International Humans Rights Clinic de la Universitat Harvard va emetre un informe titulat «"They Shot Us Like Animals" - Black November & Bolivia's Interim Government» («"Ens van disparar com a animals" - Novembre Negre i Govern Interí de Bolívia») en el qual estableix que el Govern d'Áñez va cometre vulneracions dels drets humans.[36]
L'informe, realitzat a partir d'entrevistes a víctimes, testimonis, periodistes i funcionaris, va identificar quatre grans àrees en què es van cometre violacions dels drets humans: violència estatal contra manifestants, falta d'investigacions imparcials i d'accés a la justícia, persecució de la dissidència i violència civil i paraestatal. Les accions denunciades van incloure execucions extrajudicials, manipulació de proves i intimidació de testimonis, amenaces a periodistes, clausura de mitjans de comunicació crítics amb la gestió d'Áñez, persecució de l'oposició i suport a grups paramilitars, entre d'altres.[37]
L'informe va ser rebut de manera hostil per part del Ministeri de Justícia i Transparència Institucional, i qualificat e «tendenciós» i «poc seriós».[38]
Referències
[modifica]- ↑ «Harvard observa violencia de Estado ejercida por el gobierno de Añez», 27-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Harvard: En Sacaba y Senkata hubo ‘patrones desconcertantes de violaciones de derechos'», 27-07-2020.
- ↑ «Bolivia. Las masacres de Sacaba y Senkata: cómo opera el terrorismo de Estado» (en castellà). Kaos en la Red, 04-12-2019. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «“They Shot Us Like Animals” - Black November & Bolivia’s Interim Government» (en anglès) p. 11 y 19. Harvard Law School.
- ↑ Santiago Serna Doque. «Gobierno boliviano le pide a Bachelet constatar hechos de violencia ocurridos en el 2019», 25-08-2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «IDIF señala que se usaron bombas molotov y dinamitas en Senkata y en la quema de PumaKataris». [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «IDIF determina que en Senkata se usaron dinamitas y en quema de Pumakataris, bombas molotov», 09-12-2019. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «CIDH pide investigación internacional sobre "masacres" en Bolivia», 11-12-2019.
- ↑ «Comunicado de Prensa», 10-12-2019.
- ↑ «Defensoría del Pueblo de Bolivia concluye que en Senkata se produjo una "masacre" y habla de delitos de lesa humanidad», 17-09-2020.
- ↑ «Bolivia: qué dice el decreto firmado por Jeanine Áñez sobre la actuación de las Fuerzas Armadas que se viralizó en las redes sociales», 16-11-2019.
- ↑ «Promulgacion de decreto 4078 exime de responsabilidad a FFAA en Bolivia».
- ↑ Rafael Cereceda. «Preocupación por el decreto que exime de responsabilidad penal a militares en Bolivia», 18-11-2019.
- ↑ «Gobierno abroga Decreto Supremo Nº 4078», 28-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Presidenta Añez abroga el Decreto Supremo N° 4078 e insta a la reconciliación», 28-11-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ «CIDH objeta DS 4100 por intentar limitar derechos a las víctimas de la represión», 08-12-2019.
- ↑ «La CIDH advierte que el decreto de indemnización no puede ser condicionado», 08-12-2019.
- ↑ «Sacaba: 6 muertos, 115 heridos y 200 arrestados en violenta jornada».
- ↑ «Murillo asegura que los disparos en Sacaba salieron de la manifestación cocalera».
- ↑ «Planta de Senkata: Autopsias confirman que las 8 víctimas de El Alto murieron por impactos de bala».[Enllaç no actiu]
- ↑ «IDIF establece que balas que mataron a 8 personas en Senkata no fueron de FFAA». Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Bolivia presa del terrorismo».
- ↑ «Afines a Evo intentan incendiar la planta de Senkata en El Alto». Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «El Gobierno ve actos de terrorismo en Senkata, donde murieron por lo menos 3 personas».
- ↑ «Senkata: Siete acusados por terrorismo pasan a la cárcel».
- ↑ Ríos, Luzmila. «Bolivia en estado de ‘shock’: a una semana de la masacre de Senkata» (en local). El Salto, 28 mov 2019. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Las arma que mataron a movilizados en Montero y La Paz no eran reglamentarias | Radio Fides» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «IDIF: Usaron armas largas» (en castellà). Correo del Sur. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «IDIF establece que balas que mataron a 8 personas en Senkata no fueron de FFAA» (en castellà). www.paginasiete.bo. Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ 30,0 30,1 «CIDH presenta sus observaciones preliminares tras su visita a Bolivia, y urge una investigación internacional para las graves violaciones de derechos humanos ocurridas en el marco del proceso electoral desde octubre de 2019», 10-12-2019.
- ↑ «CIDH condena las masacres de Sacaba y Senkata», 11-12-2019.
- ↑ «Gobierno boliviano afirma que informe de CIDH sobre violencia política "es sesgado"», 11-12-2019.
- ↑ «Informe de la Delegacion Argentina sobre masacres en Bolivia 2019». Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Excesivo uso de fuerzas en Senkata y Sacaba deja 36 muertos».
- ↑ «CIDH evidenció masacre en Senkata y Sacaba Noviembre de 2019».
- ↑ Iván Bustillos. «Harvard: En Sacaba y Senkata hubo ‘patrones desconcertantes de violaciones de derechos'», 27-07-2020.
- ↑ «“They Shot Us Like Animals” Black November and Bolivia's interim government» (en anglès) p. 4.
- ↑ «El Gobierno califica de ‘tendencioso’ el informe de Harvard sobre Sacaba y Senkata». [Consulta: 31 agost 2020].