Vés al contingut

Massamagrell

(S'ha redirigit des de: Massamagrellenc)
Plantilla:Infotaula geografia políticaMassamagrell
Bandera de Massamagrell
Bandera de Massamagrell
Escut de Massamagrell
Escut de Massamagrell
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 34′ 09″ N, 0° 19′ 59″ O / 39.5692°N,0.333°O / 39.5692; -0.333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
CapitalMassamagrell Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població16.766 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.704,19 hab./km²)
GentiliciMassamagrellenc, massamagrellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMassamagrell
Dades històriques
PatrociniJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa patronalDarreries de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Lluís Galarza i Planes (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46130 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46164 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46164 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmassamagrell.es Modifica el valor a Wikidata

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia

[modifica]

Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.[1] El terreny és completament pla, llevat de la zona situada a l'oest de la població, on hi ha uns pujols d'uns 40 m d'altitud. El sòl està constituït per depòsits quaternaris.

La marjal de Massamagrell

El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi pot accedir des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.

Toponímia

[modifica]

El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per acabar hi ha qui defén un origen mixt.[1]

Història

[modifica]

Els primers vestigis històrics en el terme de Massamagrell els trobem en els pujols dels Germanells, a on en els anys 70 es va fer una excavació arqueològica d'un poblat de l'edat del bronze. De l'època romana trobem vestigis de la Via Augusta i en els camins de les centuriacions.

La primera referència històrica de Massamagrell apareix en la primera pàgina del Llibre del Repartiment, en data 9 de juliol 1237, on Jaume I atorga a Oxova de Peralta tres jovades de terra de l'alqueria de Massamagrell, que era propietat d'Abdoabela Abenova Alchariç. Una volta acabada la conquesta, va ser atorgada a Pere Arçeç d'Aguilar, però després la va canviar per una altra i va donar l'alqueria de Massamagrell a Sancho de Vera, a Pere Navascos, a Jimeno Navascos i a Fortúnat Sánchez.[2]

En 1271 l'alqueria de Massamagrell era propietat de l'Orde de Calatrava i el 17 de juliol de 1271 va atorgar el domini emfitèutic, en la Carta de poblament de Massamagrell,[2] a Ramon de Queralt i altres pobladors. L'any 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Ramon Boïl, la seua família va obtindre anys després, en 1426, els drets de l'Orde de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.

En 1646, tenia 105 cases (500 habitants) quasi mig segle després que els moriscs foren expulsats. L'any 1794 comptava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, el 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. Al cadastre de Massamagrell apareix en 1880 la referència de la Cova Mansergas. Les cases cova varen sorgir per necessitat, per a ser utilitzades com a habitatge. L'única que es conserva actualment és la Cova Mansergas. Està ubicada al número 54 de l'avinguda Serra, al barri de la Magdalena.[3] El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.

Demografia

[modifica]

Segons el darrer cens (INE 2017), Massamagrell té una població de 15.553 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2012
12.274 12.260 12.505 12.283 12.499 12.766 13.221 13.826 14.388 14.568 15.210 15.550

Economia

[modifica]

La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Encara que té costa, no s'hi practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquea, i ad ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Massamagrell (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Veïns per Massamagrell (VpM), 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) i 1 de Vox.


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Massamagrell

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Francisco Gómez Laserna 2.039 27,08% 5 (+1)
Partit Popular Miguel Bailach Luengo 1.500 19,92% 4 (-1)
Compromís per Massamagrell Josep Lluís Galarza i Planes 1.282 17,03% 3 ()
Ciutadans - Partit de la Ciutadania José Antonio Carreño Ros 790 10,49% 2 (+1)
Veïns per Massamagrell (VpM) Juan Zamorano Carbonell 728 9,67% 1 ()
Unides Podem-Esquerra Unida[a] Carmen Gurillo RIpoll 634 8,42% 1 (-2)
Vox José Carlos Grau Enguita 487 6,47% 1 (+1)
Vots en blanc 69 0,92%
Total vots vàlids i regidors 7.529 100 % 17
Vots nuls 74 0,97%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.603 62,58%**
Abstenció 4.546* 37,42%**
Total cens electoral 12.148* 100 %**
Alcalde: Francisco Gómez Laserna (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de Sagunt,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2023 l'alcaldessa de Massamagrell és Pilar Peris Barres del PP.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José María Izquierdo Soro PCE-PCPV 19/04/1979 --
1983–1987 José Maria Izquierdo Soro PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Miguel Trujillo Bernalte
Dominique François Herrouin
EUPV
PP
17/06/1995
08/05/1998
Pacte de govern
1999–2003 Edmundo Boria Bolinches
Montserrat Gude Corbi
Miguel Bailach Luengo
PSPV-PSOE
IEM
PP
03/07/1999
17/11/2001
31/07/2002
Moció de censura 2IEM+PP+UV
Pacte de govern
Pacte de govern
2003–2007 Miguel Bailach Luengo PP 14/06/2003 --
2007–2011 Miguel Bailach Luengo PP 16/06/2007 --
2011–2015 Miguel Bailach Luengo PP 11/06/2011 --
2015–2019 Francisco Gómez Laserna
Josep Lluís Galarza i Planes
PSPV-PSOE
Compromís
24/05/2015
17/06/2017
Pacte de govern
2019-2023 Francisco Gómez Laserna PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Pilar Peris Barres PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments

[modifica]
Façana de l'església

Edificis civils

[modifica]

Festes locals

[modifica]
  • Festes Majors. Celebra les festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darreries de setembre.

Esports

[modifica]

La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.

Persones il·lustres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Empoderem Massamagrell (EM) i Esquerra Unida (EUPV) es presentares per separat a les eleccions de 2015 i n'obtingueren 2 i 1 regidor respectivament.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Massamagrell». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografia. Editorial Premsa Valenciana, 2009. 
  2. 2,0 2,1 Zuriaga Senent, Vicent Francesc. Carta de Poblament de Massamagrell,1271 (en valencia/castellà/llatí). Massamagrell: Ajuntament de Massamagrell, 2008, p. 64. ISBN 978-84-606-4635-8. 
  3. Barrón Abad, Sofía. Catálogo del patrimonio arquitectónico de Massamagrell (en castellà). Ajuntament de Massamagrell, 2003, p. 231-236. ISBN 84-607-6391-9. 
  4. Ausina, Paco D «Paco Gómez es alcalde en minoría en Massamagrell». Levante-EMV, 15-06-2019.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunt sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 74-75. Arxivat de l'original el 3 de maig 2021 [Consulta: 12 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Massamagrell», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massamagrell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. «Fitxa BRL: Convento de La Magdalena. Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Cult.gva.es. [Consulta: desembre 2015].
  10. «AVAM: Càtaleg de Molins Valencians. Molí de la Lloma1/2.». Arxivat de l'original el 2006-02-12. [Consulta: 6 maig 2017].
  11. «AVAM: Catàleg de molins valencians. Molí de Baix 1/2». Arxivat de l'original el 2006-02-12. [Consulta: 16 maig 2017].
  12. «El paisajista Martínez Beneyto muere a los 92 años en Massamagrell». Levante-emv.com, 02-09-2013. [Consulta: juny 2015].
  13. «Ángeles López Artiga |». [Consulta: 16 març 2019].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]