Massicot
 Massicot | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | PbO |
| Epònim | òxid de plom(II)  |
| Nom IUPAC | òxid de plom(II) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.07 |
| Dana | 4.2.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | groc sofre a groc orpiment |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | greixós |
| Color de la ratlla | groga |
| Densitat | 9,64 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Msi |
El massicot[1] és un mineral de plom i oxigen, l'òxid de plom(II) de fórmula química PbO, de color groc sofre, duresa 2 i una densitat de 9,64 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic.[2] El nom és francès i prové delcastellà mazacote, aquest de l'àrab masḥaqūniyā, i aquest del siríac mšaḥ qūnyā, literalment, "ungüent de sosa".[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el massicot pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans» juntament amb els següents minerals: swedenborgita, brownmil·lerita, srebrodolskita, montroydita, litargiri i romarchita.
Existeix un altre mineral d'òxid de plom (II), anomenat litargiri, que es diferencia del massicot en l'estructura cristal·lina i en les propietats físiques.
Referències
[modifica]
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Massicot». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].
- ↑ «Mazacote». A: Real Academia Española. Diccionario de la Lengua Española. 22a ed., 2001 [Consulta: 30 març 2012].