Swedenborgita

Swedenborgita
Cristall hexagonal i transparent de swedenborgita
Fórmula química	NaBe₄Sb5+O₇
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.04
Dana	44.3.1.1
Heys	24.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,442Å; c = 8,848Å;
Grup puntual	6mm - dihexagonal piramidal
Color	incolor, vermell vi clar a groc mel
Macles	observades, no descrites
Exfoliació	bona en {0001}
Fractura	subconcoidal
Duresa	8
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	4,285 g/cm³ (mesurada); 4,28 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,772 nε = 1,770
Birefringència	δ = 0,002
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1924
Símbol	Swe
Referències

La swedenborgita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom d'Emanuel Swedenborg (1688-1772), científic, filòsof i escriptor religiós suec.

Característiques

La swedenborgita és un òxid de fórmula química NaBe₄Sb⁵⁺O₇. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant cristalls prismàtics curts. La seva duresa a l'escala de Mohs és 8.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la swedenborgita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans» juntament amb els següents minerals: brownmil·lerita, srebrodolskita, montroydita, litargiri, romarchita i massicot.

Formació i jaciments

Es troba en skarn d'un dipòsit mineral de ferro i manganès metamorfosats. Va ser descoberta l'any 1924 a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia), l'únic indret on se n'ha trobat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: richterita, manganofil·lita, hematites, calcita i bromellita.