Mateu Gamundí Monserrat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841  Llucmajor (Mallorca) |
| Mort | 1888 (46/47 anys) Llucmajor |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1 de setembre de 1881 – 31 de març de 1884 | |
| Circumscripció | Palma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal |
Mateu Gamundí Monserrat (Llucmajor, Mallorca, 1841-1888), fou un polític liberal mallorquí i diputat al Congrés dels Diputats durant la restauració borbònica.
Mateu Gamundí fou funcionari del Govern Civil i entre 1865 i 1869 tingué el càrrec d'inspector de vigilància dels governs civils de les Illes Balears, Reus, Palència, Cadis i València. L'any 1872 s'afilià al Partit Constitucional de Práxedes Mateo Sagasta i fou nomenat governador civil de Lugo, però la caiguda del govern de Sagasta li impedí assumir el càrrec. En el període de transició borbònica (1874-75), amb el govern d'Antonio Cánovas del Castillo, fou governador civil de les Illes Canàries. Fou responsable a Madrid de la publicació La Revista de España el 1880 i cap d'administració del Ministeri d'Ultramar el 1881, ministeri presidit pel canari Fernando León y Castillo, al qual es trobava fortament vinculat. El 1881 fou elegit diputat a Corts per les Illes Balears com a membre del Partit Liberal Fusionista,[1] càrrec que ostentà en les legislatures 1881-82, 1882-83 i 1883-84.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 19. Palma: Promomallorca, p. 36. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Iniciativas». Congreso de los Diputados. [Consulta: 16 desembre 2010].