Fernando León y Castillo
 León y Castillo el 1895  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1842 Telde (Las Palmas) |
| Mort | 12 març 1918 (75 anys) Biarritz (França) |
 Ministre d'Ultramar | |
| 8 de gener de 1881 – 9 de gener de 1883 | |
 Ministre de Governació | |
| 10 d'octubre de 1886 – 12 de novembre de 1887 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Partit | Partit Liberal |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Marquesado del Muni (es)  |
| Premis | |
Fernando León y Castillo, Marqués del Muni (*Telde, Gran Canària (Illes Canàries), 30 de novembre de 1842 - † Biàrritz (Lapurdi), 12 de març de 1918) fou un advocat, polític i diplomàtic canari, que va impulsar decididament la intervenció d'Espanya en el Nord d'Àfrica i va ser ministre d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Biografia
[modifica]Va estudiar Dret a Madrid i va col·laborar en publicacions liberals en els últims anys del regnat d'Isabel II. Després de la Revolució de 1868 va ser nomenat governador civil de Granada i València. Escollit diputat a Corts per Gran Canària, en 1871, i més tard senador, en 1874 va accedir a la Sotssecretaria d'Ultramar.
Després de la Restauració i amb Sagasta va ser ministre d'Ultramar entre el 8 de febrer de 1881 i el 9 de gener de 1883.[1] Va promoure les obres de construcció del Puerto de La Luz a Las Palmas de Gran Canària, capital de la seva illa natal, al que va intuir com un dels de més avenir de l'Atlàntic. Gràcies a la seva labor es construïren carreteres a les illes Canàries, el far de Maspalomas i el llatzaret de Gando, aquests últims obres emblemàtiques a Gran Canària. També es van crear els correus interinsulars, coneguts com a correillos, petits vaixells de vapor que comunicaven les Illes Canàries entre si. Posteriorment, el 10 d'octubre de 1886, León i Castillo es faria càrrec del ministeri de Governació però només durant un any, ja que el 12 de novembre de 1887 seria nomenat ambaixador a França, càrrec que ocuparia amb intermitència fins a la fi de la seva vida.
Hàbil negociador, les seves gestions van desembocar al Tractat de París (1890), que reconeixia els dominis d'Espanya a l'Àfrica occidental. Per aquests assoliments i com reconeixement a la seva brillant trajectòria política, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Reina Regent d'Espanya, va concedir a León y Castillo en 1900 el títol de Marquès del Muni. Tanmateix, León y Castillo va prosseguir amb la seva labor política redactant, entorn de l'any 1902 l'esborrany del que vindria a ser un nou tractat franco-espanyol que ampliava els dominis espanyols al Marroc, incloent l'àrea de Fes. No obstant això, les dilacions liberals i l'escepticisme de Maura van retardar la signatura d'aquest acord fins a 1912, amb resultats molt més modests. Va participar en la Conferència d'Algesires (1906) i va defensar la política neutral espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Al març de 1918, Fernando León i Castillo, sent ambaixador, moriria a Biàrritz. Deu anys més tard, en 1928, les seves restes serien traslladats a l'illa de Gran Canària. A la seva arribada, va ser rebut per una multitud agraïda que l'esperava en el mateix moll que ell mateix va promoure. Des de llavors descansa en el mausoleu que se li va erigir en l'interior de la Catedral de Las Palmas de Gran Canària.
Referències
[modifica]- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2015-08-03. [Consulta: 23 agost 2015].
Bibliografia
[modifica]- León y Castillo, embajador, (1887-1918): un estudio sobre la política exterior de España, por Víctor Morales Lezcano. Cabildo de Gran Canaria, 1975; ISBN 84-500-7020-1 ISBN 978-84-500-7020-0.
- El colonialismo hispano-francés en Marruecos, (1898-1927), por Víctor Morales Lezcano, Universidad de Granada (2002); ISBN 84-338-2892-4
Enllaços externs
[modifica]
- Epistolari de Fernando León y Castillo Arxivat 2014-12-17 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Cayetano Sánchez Bustillo |
Ministre d'Ultramar 1881-1883 |
Succeït per: Gaspar Núñez de Arce |
| Precedit per: Venancio González y Fernández |
Ministre de Governació 1886-1887 |
Succeït per: José Luis Albareda y Sezde |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Juan Valera y Alcalá-Galiano |
 Medalla 27 1886-1918 |
Succeït per: Luis de Marichalar y Monreal |
.jpg)