Matthew Locke
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1621  Exeter (Anglaterra) | ||
| Mort | agost 1677 (55/56 anys) Londres | ||
| Formació | Exeter Cathedral School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, musicòleg, teòric musical | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Alumnes | Henry Purcell | ||
| Instrument | Orgue | ||
      
| |||
Matthew Locke (Exeter (comtat de Devon), vers el 1621 - agost de 1677) va ser un compositor i teòric de la música barroca anglesa.
Biografia
[modifica]Saraband de Matthew Locke, va ser una de les seves primeres obres de teclat conegudes, trobada al manuscrit Drexel 5611, un manuscrit del segle XVII a la Divisió de Música de la Biblioteca Pública de Nova York. Locke va ser corista del cor de la catedral d'Exeter, sota Edward Gibbons, germà d'Orlando Gibbons. A l'edat de divuit anys Locke va viatjar als Països Baixos, possiblement convertint-se al catolicisme romà en aquell moment.
Locke, amb Christopher Gibbons (fill d'Orlando), va compondre la partitura de Cupido i mort, la màscara de 1653 del dramaturg de l'època Caroline, James Shirley.[1] La seva partitura per a aquesta obra és l'única partitura supervivent d'una obra dramàtica d'aquella època.[2] Locke va ser un dels quintets de compositors que van proporcionar música per a The Siege of Rhodes (1656), l'òpera primerenca innovadora de Sir William Davenant.[3] Locke va escriure música per a òperes posteriors de Davenant, The Cruelty of the Spaniards in Perú (1658) i The History of Sir Francis Drake (1659).[4] Va escriure la música per a la marxa processional per a la coronació de Carles II.[5]
El 1673 es va publicar el tractat de Locke sobre teoria musical, Melothesia. La portada el descriu com a "Compositor ordinari de Sa Majestat i organista de la capella de Sa Majestat"; aquests monarques eren Carles II i Caterina de Bragança. Locke també va exercir amb el rei Carles com a compositor de la música del vent ("música per als sackbutts i cornets del rei") i com a compositor per als violins. (El seu successor en aquest darrer càrrec va ser Henry Purcell,[6] que va compondre una oda a la mort de Locke titulada What hope for us remains now he is gone?, Z. 472;[7] Locke era un amic de la família i potser ho havia fet. Va tenir una influència musical en el jove Purcell.[8] El 1675 Locke va compondre la música per a la partitura de Psique de Thomas Shadwell.
Referències
[modifica]- ↑ Edward Dent, quoted in Logan and Smith, p. 160.
- ↑ Caldwell, p. 555.
- ↑ The other four were Henry Lawes, George Hudson, Henry Cooke, and Charles Coleman
- ↑ Susan Treacy, in Baker, p. 237.
- ↑ Herbermann, Charles, ed. (1913). "Matthew Locke" . Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company.
- ↑ Henry Purcell (Glory Of His Age) by Margaret Campbell (Oxford University Press Paperback 1995) (ISBN 0-19-282368-X) p46 "...his appointment on 10 September 1677 as 'composer in ordinary with fee for the violin to his Majesty, in the place of Matthew Lock(e), deceased'...."
- ↑ "What hope for us remains now he is gone?, Z472 (Purcell) - from CDA66710 - Hyperion Records - MP3 and Lossless downloads".
- ↑ Henry Purcell (Glory Of His Age) by Margaret Campbell (Oxford University Press Paperback 1995) (ISBN 0-19-282368-X) p44 "The first mention is in Pepys diary: After dinner I back to Westminster-hall...Here I met with Mr Lock(e) and Pursell, Maisters of Musique; and with them to the Coffee-house into a room next the Water by ourselfs...Here we had a variety of brave Italian and Spanish songs and a Canon for 8 Voc:, which Mr Lock(e) had newly made on these words: "Domine salvum fac Regem", an admirable thing."
Fonts
[modifica]- Baker, Christopher Paul, ed. Absolutism and the Scientific Revolution, 1600–1720: A Biographical Dictionary. Londres, Greenwood Press, 2002.
- Caldwell, John. The Oxford History of Music: From the Beginnings to C. 1715. Oxford, Oxford University Press, 1999.
- Harding, Rosamund E. M. A Thematic Catalogue of the Works of Matthew Locke with a Calendar of the Main Events of his Life. Oxford, Alden Press, 1971.
