Matthew Stewart
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 gener 1717  Escòcia (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 23 gener 1785 (68 anys) Escòcia (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Sepultura | Cementiri de Greyfriars 55° 56′ 49″ N, 3° 11′ 34″ O / 55.947°N,3.19272°O | ||
| Formació | Universitat d'Edimburg (1741–1743) Universitat de Glasgow (1734–1741) | ||
| Director de tesi | Robert Simson | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat d'Edimburg (1747–1772) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Dugald Stewart | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marjory Stewart | ||
| Fills | Dugald Stewart | ||
| Premis | |||
 | |||
Matthew Stewart (Baile Bhòid, 15 de gener de 1717 - Catrine, 23 de gener de 1785) fou un matemàtic escocès del segle xviii, professor de la universitat d'Edimburg.
Vida i Obra
[modifica]Stewart era fill d'un reverend i, després d'estudiar a l'escola del seu lloc de naixement, va ingressar a la universitat de Glasgow el 1734, on va esdevenir deixeble de Francis Hutcheson i, sobretot, de Robert Simson,[1] amb qui creuarà, amb el temps, una copiosa correspondència.
El 1741, a suggeriment del mateix Simson, va anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb Colin Maclaurin, que desenvolupava la mecànica newtoniana des del punt de vista del càlcul, en comptes del punt de vista geomètric de Simson.[2] Tot i així, el seu interès per la geometria va continuar, esperonat per Simson i l'admiració que compartien pels antics geòmetres: Apol·loni de Perge, Euclides i, sobre tots ells, Pappos.[3]
El 1746 va publicar Some General Theorems of Use in the Higher Parts of Mathematics, llibre que li va proporcionar certa fama[4] i en el que presenta el teorema de Stewart,[5] tot i que podria haver estat descobert per Simson. Amb aquest teorema espot expressar la longitud de les cevianes en funció de les longituds dels costats i dels segments del triangle.[6]
El 1747, havent mort Maclaurin l'any anterior, va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat d'Edimburg, càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1772,[7] per la seva mala salut i fent que fos substituit pel seu fill, Dugald Stewart, que també va ser famós com filòsof i moralista.[8]
Potser la seva obra no ha estat prou estudiada[9] però el seu mèrit resideix en mantenir-se ferm en el mètode geomètric en l'època del càlcul.
Altres llibres seus són:[10]
- 1761: Tracts. Physical and Mathematical
- 1763: Propositiones Geometricae
- 1763: The Distance of the Sun from the Earth determined by the Theory of the Gravity
Referències
[modifica]- ↑ Playfair, 1788, p. 57.
- ↑ Guicciardini, 2003, p. 26.
- ↑ Playfair, 1788, p. 58.
- ↑ Playfair, 1788, p. 61.
- ↑ Gelişgen i Kaya, 2013, p. 798-799.
- ↑ Alsina i Nelsen, 2011, p. 64.
- ↑ Guicciardini, 2003, p. 152.
- ↑ Bow, 2022, p. 35.
- ↑ Schlapp, 1973, p. 13.
- ↑ Guicciardini, 2003, p. 215.
Bibliografia
[modifica]- Alsina, Claudi; Nelsen, Roger B. Icons of Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2011. ISBN 978-1-4704-5616-0.
- Bow, Charles Bradford. Dugald Stewart's Empire of the Mind (en anglès). Oxford University Press, 2022. ISBN 978-0-19-286538-0.
- Gelişgen, Özcan; Kaya, Rüstem «The alpha-version of the Stewart’s theorem» (en anglès). Demonstratio Mathematica, Vol. 46, Num. 4, 2013, pàg. 795-808. DOI: 10.1515/dema-2013-0481. ISSN: 0420-1213.
- Guicciardini, Niccolò. The Development of Newtonian Calculus in Britain, 1700-1800 (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-36466-3.
- Playfair, John «Account of Matthew Stewart, D.D.» (en anglès). Transactions of the Royal Society of Edinburgh, Vol. 1, 1788, pàg. 57-76. ISSN: 0080-4568.
- Schlapp, Robert «The Contribution of the Scots to Mathematics» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 57, Num. 399, 1973, pàg. 1-16. DOI: 10.2307/3615163. ISSN: 0025-5572.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Matthew Stewart» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sneddon, Ian N. «Stewart, Matthew» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 febrer 2015].