Vés al contingut

Max Deuring

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMax Deuring
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Max Friedrich Deuring Modifica el valor a Wikidata
9 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza (1928–1929)
Universitat de Göttingen (1926–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaZur arithmetischen Theorie der algebraischen Funktionen Modifica el valor a Wikidata (1931 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEmmy Noether Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica, matemàtiques, àlgebra i teoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen (1950–1976)
Universitat d'Hamburg (1948–1950)
Universitat de Marburg (1947–1948)
Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (1943–1945)
Universitat de Jena (1937–1943)
Universitat de Leipzig (1931–1937) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHans-Egon Richert, Karl Peter Grotemeyer, Heinz Göllnitz, Werner Schaal, Rudolf Ahlswede, Arno Jäger, Hans-Volker Niemeier, Max Koecher, Herbert Lange, Helmut Rüßmann, Friedrich Wille, Leonard Miller, Manohar Madan, Horst Holdgrün, Wolfgang Bartenwerfer, Robert Burkhard Braun, Norbert Vormoor, Jürgen Grosche, Ulf-Dieter Heine, Hans Reiter, Klaus Hasemann, Hans-Jochen Bartels, Hans-Wilhelm Burmann, Norman Guthschmidt, Wolfgang Gabcke, Ulf Rehmann, Lung-Chi Miao, Thomas Hellweg, Hanns Bauermeister, Gerd Wegner, Nguyen Ba, Munibur Chowdhury, Kwong-Shin Chang, Udo Augustin, Peter Draxl, Jürgen Eckhoff, Wolfgang Haneke, Horst Pfeuffer, Sunoy Sanatani, Walter Vollmerhaus, Gerhard Würges i Hans-Georg Zimmer Modifica el valor a Wikidata


Max Deuring (Göttingen, 9 de desembre de 1907 - Göttingen, 20 de desembre de 1984) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

[modifica]

Després de completar els estudis secundaris a l'institut de l seva vila natal, va estudiar matemàtiques i física entre 1926 i 1930 a la universitat de Göttingen, excepte un semestre que va estar a Roma. El 1930 va obtenir el doctorat sota la direcció d'Emmy Noether qui li va encarregar d'escriure una monografia sobre àlgebra que apareixeria el 1935 amb el títol de Algebren.[1] A partir de 1931 va ser professor ajudant a la universitat de Leipzig sota la direcció de Bartel van der Waerden. Després de publicar la monografia esmentada, va intentar conseguir l'habilitació docent a la universitat de Göttingen, però els nazis ja eren al poder i el consideraven poc fiable políticament i, malgrat el suport de Helmut Hasse, li van negar la càtedra;[2] va aconseguir l'habilitació el 1938 a la universitat de Jena.[3] En aquesta època, juntament amb Hasse, van refer la teoria dels multiplicadors en termes de correspondències en tres cossos de funcions abstractes.[4] El 1943, en plena Segona Guerra Mundial, va ser traslladat a la universitat polonesa ocupada de Poznań, càrrec que va haver de deixar el 1945 en acabar la guerra, retornant a Göttingen.

Després d'un curs (1947-48) a la universitat de Marburg, va passar a la universitat d'Hamburg fins al 1950, en que va ser nomenat catedràtic a la universitat de Göttingen, en la qual es va retirar el 1976, passant a ser professor emèrit.[5]

El seu camp de treball va ser l'àlgebra i va ser un pioner en el notable avenç d'aquesta disciplina a en la primera meitat del segle xx. El 1973 va publicar les seves Lliçons sobre la teoria de les funcions algebraiques d'una variable impartides el 1958 a l'Institut Tata de Recerca Fonamental. A més, va publicar uns cinquanta articles a diverses revistes científiques.[6]

Referències

[modifica]
  1. Curtis, 2007, p. 215.
  2. Roquette, 2018, p. 137.
  3. Schappacher, 2008, p. 723-724.
  4. Bayer, Guàrdia i Travesa, 2012, p. 485.
  5. Eichler, 1986, p. 187.
  6. Eichler, 1986, p. 192-192.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Deuring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Max Deuring (1907 - 1984)». Universitat de Göttingen. [Consulta: 21 desembre 2021]. (alemany)
  • «Deuring, Max Friedrich». Hessisches Landesamt für geschichtliche Landeskunde, 2021. [Consulta: 21 desembre 2021]. (alemany)