Max Deuring

Max Deuring

Biografia
Naixement	(de) Max Friedrich Deuring 9 desembre 1907 Göttingen (Alemanya)
Mort	20 desembre 1984 (77 anys) Göttingen (Alemanya)
Formació	Universitat de Roma La Sapienza (1928–1929) Universitat de Göttingen (1926–1930)
Tesi acadèmica	Zur arithmetischen Theorie der algebraischen Funktionen  (1931 )
Director de tesi	Emmy Noether
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, matemàtiques, àlgebra i teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Göttingen (1950–1976) Universitat d'Hamburg (1948–1950) Universitat de Marburg (1947–1948) Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (1943–1945) Universitat de Jena (1937–1943) Universitat de Leipzig (1931–1937)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Acadèmia de Ciències de Göttingen
Obra
Obres destacables fenomen Deuring-Heilbronn
Estudiant doctoral	Hans-Egon Richert, Karl Peter Grotemeyer, Heinz Göllnitz, Werner Schaal, Rudolf Ahlswede, Arno Jäger, Hans-Volker Niemeier, Max Koecher, Herbert Lange, Helmut Rüßmann, Friedrich Wille, Leonard Miller, Manohar Madan, Horst Holdgrün, Wolfgang Bartenwerfer, Robert Burkhard Braun, Norbert Vormoor, Jürgen Grosche, Ulf-Dieter Heine, Hans Reiter, Klaus Hasemann, Hans-Jochen Bartels, Hans-Wilhelm Burmann, Norman Guthschmidt, Wolfgang Gabcke, Ulf Rehmann, Lung-Chi Miao, Thomas Hellweg, Hanns Bauermeister, Gerd Wegner, Nguyen Ba, Munibur Chowdhury, Kwong-Shin Chang, Udo Augustin, Peter Draxl, Jürgen Eckhoff, Wolfgang Haneke, Horst Pfeuffer, Sunoy Sanatani, Walter Vollmerhaus, Gerhard Würges i Hans-Georg Zimmer

Max Deuring (Göttingen, 9 de desembre de 1907 - Göttingen, 20 de desembre de 1984) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

Després de completar els estudis secundaris a l'institut de l seva vila natal, va estudiar matemàtiques i física entre 1926 i 1930 a la universitat de Göttingen, excepte un semestre que va estar a Roma. El 1930 va obtenir el doctorat sota la direcció d'Emmy Noether qui li va encarregar d'escriure una monografia sobre àlgebra que apareixeria el 1935 amb el títol de Algebren. A partir de 1931 va ser professor assistent a la universitat de Leipzig sota la direcció de Bartel van der Waerden. Després de publicar la monografia esmentada, va intentar conseguir l'habilitació docent a la universitat de Göttingen, però els nazis ja eren al poder i el consideraven poc fiable políticament i, malgrat el suport de Helmut Hasse, li van negar la càtedra; va aconseguir l'habilitació el 1938 a la universitat de Jena. En aquesta època, juntament amb Hasse, van refer la teoria dels multiplicadors en termes de correspondències en tres cossos de funcions abstractes. El 1943, en plena Segona Guerra Mundial, va ser traslladat a la universitat polonesa ocupada de Poznań, càrrec que va haver de deixar el 1945 en acabar la guerra, retornant a Göttingen.

Després d'un curs (1947-48) a la universitat de Marburg, va passar a la universitat d'Hamburg fins al 1950, en que va ser nomenat catedràtic a la universitat de Göttingen, en la qual es va retirar el 1976, passant a ser professor emèrit.

El seu camp de treball va ser l'àlgebra i va ser un pioner en el notable avenç d'aquesta disciplina a en la primera meitat del segle xx. El 1973 va publicar les seves Lliçons sobre la teoria de les funcions algebraiques d'una variable impartides el 1958 a l'Institut Tata de Recerca Fonamental. A més, va publicar uns cinquanta articles a diverses revistes científiques.

Bibliografia

• Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. «Deuring». A: Arrels germàniques de la matemàtica contemporània. Institut d'Estudis Catalans, 2012, p. 481-620. ISBN 978-84-9965-119-4. 
• Curtis, Charles W. «Emmy Noether's 1932 ICM Lecture on Noncummutative Methods in Algebraic Number Theory». A: Jeremy J. Gray, Karen Hunger Parshall (eds.). Episodes in the History of Modern Algebra (1800-1950) (en anglès). American Mathematical Society, 2007, p. 199-220. ISBN 978-0-8218-6904-8. 
• Eichler, Martin «Das Wissenschaftliche Werk von Max Deuring» (en alemany). Acta Arithmetica, Vol. 47, Num. 3, 1986, pàg. 187-192. DOI: 10.4064/aa-47-3-187-190. ISSN: 0065-1036.
• Roquette, Peter. The Riemann Hypothesis in Characteristic p in Historical Perspective (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-99066-8. 
• Schappacher, Norbert «El Congreso Bourbaki en El Escorial y otros (no) acontecimientos matemáticos de 1936» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, Vol. 11, Num. 4, 2008, pàg. 721-735. ISSN: 1138-8927.
• Stopple, Jeffrey «Notes on the Deuring-Heilbronn Phenomenon» (en anglès). Notices of the Americab Mathematical Society, Vol. 53, Num. 8, 2006, pàg. 864-875. ISSN: 0002-9920.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Deuring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Max Deuring (1907 - 1984)». Universitat de Göttingen. [Consulta: 21 desembre 2021]. (alemany)
• «Deuring, Max Friedrich». Hessisches Landesamt für geschichtliche Landeskunde, 2021. [Consulta: 21 desembre 2021]. (alemany)