Melaleuca cajuputi

Melaleuca cajuputi

Dades
Font de	oli de cajeput
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	73231040
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Myrtales
Família	Myrtaceae
Gènere	Melaleuca
Espècie	Melaleuca cajuputi Powell, 1809
Nomenclatura
Sinònims	Melaleuca leucadendra auct. nonn. Melaleuca minor Sm.
Distribució

Melaleuca cajuputi, sinònims M. leucadendra i M. leucadendron, anomenada sovint com cajeput, és una planta amb flor de la família de les mirtàcies. Originàriament la trobem en zones càlides del sud-est asiàtic, Indonèsia i zones tropicals d'Austràlia, per bé que ara és plantada en altres contrades.

Ecologia

Espècie pròpia de llocs una mica humits, com són els torrents, torrenteres o indrets amb la capa freàtica alta.

Etimologia

"Melaleuca" prové del grec melas, que significa negre i leukos, que equival a blanc, i es refereix al tronc fosc i branques blanquinoses d'algunes espècies del gènere.

Descripció morfològica

Detall de les flors

És un arbre perenne que pot arribar a mesurar fins als 25 metres d'altura, presenta una escorça gruixuda, esponjosa, blanca a la part exterior i fosca a la part interior que s'esquerda. Presenta fulles de fins a 1 decímetre de diàmetre de llarg, de color cendra, gruixudes i lanceolades. Fulles oposades, simples, coriàcies, de color verd brillant i amb glàndules translúcides molt aromàtiques. Les flors són hermafrodites, actinomorfes, solitàries i axil·lars. El calze té 5 sèpals. La corol·la és blanca amb 5 pètals lliures i nombrosos estams lliures. El gineceu presenta ovari ínfer, amb 5 carpels. Les flors petites de color crema es reuneixen en espigues terminals. La naturalesa del fruit és bastant variable en aquesta família però normalment presenten fruit en baia de color negre.

Farmacologia

Part utilitzada

S'utilitzen les fulles fresques i l'escorça de les branques joves. El cajeput floreix a la primavera. Com a droga s'utilitzen les fulles que són molt riques en essència. S'han de recol·lectar quan l'arbre encara no ha florit, o just quan s'estan obrint les flors. L'essència del cajeput és molt aromàtica, per tant, les condicions de recol·lecció i emmagatzematge de l'aroma s'han de fer de manera molt acurada.

Composició química

Les fulles contenen tanins, resina, substàncies amargants i sobretot, oli essencial. Es tracta d'un líquid que presenta un color groguenc verdós, d'olor molt agradable i gust alhora ardent i fred, compost per: cineol o eucaliptol, l-pinné, terpineol, l-limoné, dipentè, aldehids (valeraldehid o benzaldehid) i sesquiterpens. L'escorça conté àcid betulínic. En general totes les plantes d'aquesta família són riques en essència.

Usos medicinals

Les fulles de Mealeuca cajeputi posseeixen propietats antibacterianes i antinflamatòries. Tradicionalment es fan servir contra el dolor, per a les cremades, pels refredats, la grip o la dispèpsia. El el petroli de cajeput es produeix a partir de les fulles, per destil·lació al vapor. L'oli és un producte indispensable en qualsevol llar, especialment en el sud-est d'Àsia, que s'utilitza internament o externament. Internament: per al tractament de la tos i refredats, contra dolors d'estómac, còlics i asma. Externament: per l'alleujament de la neuràlgia i el reumatisme, sovint en forma d'ungüents, i per l'alleugeriment del dolor d'oïda i mal de queixal. També s'aplica en el tractament d'alguns tipus de tumors.

Accions farmacològiques

• Rubefaent
• Antimicrobià
• Vermífug
• Astringent moderat: degut als tanins
• Antisèptic de les vies urinàries, pulmonar i extern.
• Antibiòtic
• Antifúngic: especialment per a malalties de la pell com l'acne i la psoriasi
• Antiespasmòdic: les seves propietats el fan útil per al tractament dels períodes dolorosos, retard en la menstruació i la dismenorrea espasmòdica.
• Carminatiu
• Emol·lient
• Expectorant
• Analgèsic
• Digestiu.

Toxicitat

L'oli essencial del cajeput no és tòxic, però pot irritar la pell i les mucoses quan s'utilitza en altes concentracions i provocar dermatitis de contacte. Com a forma de prevenció, es recomana fer un test de tolerància previ a l'aplicació d'inhalacions amb oli essencial. S'ha d'inhalar durant 15 segons i esperar 30 minuts. En el cas de prescriure l'oli essencial a nens, fer-ho amb precaució, ja que poden desenvolupar reaccions al·lèrgiques o broncoespasmes.

Altres usos

• S'utilitza com a aromatitzant a la cuina i com a fragància en sabons, cosmètics, detergents i perfums.
• Fusta: La fusta del cajeput és bastant dura, pesada i fa bona llenya. La fusta tendeix a deformar-se però quan es tracta adequadament, serveix per a la construcció i per fer terres en general.
• L'escorça suau que posseeix, s'utilitza com a material d'embalatge, ompliment de matalassos i coixins i com a mètode d'aïllament.

Bibliografia

• Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2007), Catálogo de plantas medicinales. CGCOF. Madrid (castellà)
• Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. (2003), Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona. (castellà)
• Berdonces, J.L. (1998), Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.(castellà)

Enllaços externs

• http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/familia/1845.html Arxivat 2009-06-17 a Wayback Machine. (castellà)