Melchior von Diepenbrock

Freiherr
Melchior von Diepenbrock

Nom original	Melchior Ferdinand Joseph von Diepenbrock
Biografia
Naixement	6 gener 1798 Bocholt (Alemanya)
Mort	20 gener 1853 (55 anys) Schloss Johannisburg (Alemanya)
Sepultura	Catedral de Breslau
Príncep-Bisbe de Breslau
8 de juny de 1845 – 20 de gener de 1853
← Joseph Knauer Heinrich Ernst Karl Förster →
Nominació de	15 de gener de 1845
Designació de	21 d'abril de 1845
Dades personals
Nacionalitat	Prússia
Religió	Catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Breslau
Ocupació	bisbe catòlic (1845–), sacerdot catòlic (1823–), polític
Consagració	8 de juny de 1845 per Friedrich Johann Joseph Cölestin zu Cardinal von Schwarzenberg
Proclamació cardenalícia	30 de setembre de 1850 per Papa Pius IX
Altres
Títol	Baró
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Cardenal prevere cap valor 30 setembre 1850 – Príncep-bisbe arquebisbat de Breslau 15 gener 1845 – – Heinrich Förster → Bisbe de Breslau 15 gener 1845 – ← Josef Knauer – Heinrich Förster → Diòcesi: bisbat de Breslau Membre del Parlament de Frankfurt Member of the Diet of Austrian Silesia (en)

Melchior, Freiherr von Diepenbrock (nascut el 6 de gener de 1798 a Bocholt, Westphalia; mort al Castell de Johannesberg a Jauernig, el 20 de gener de 1853) va ser un cardenal alemany que serví com a Príncep-Bisbe de Breslau.

Biografia

Assistí a l'acadèmia militar de Bonn i prengué part a la campanya contra França al 1815 com a oficial de la milícia. En tornar se sentí molt atret per la personalitat de Johann Michael Sailer, amic de la família, en aquella època professor de la Universitat de Landshut a Baviera, i estudià finances públiques. Quan Sailer va ser fet bisbe de Ratisbona, Diepenbrock el seguí allà, estudiant teologia i va ser ordenat prevere el 27 de desembre de 1823.

Al 1835 va ser nomenat degà de la catedral i vicari general pel successor del bisbe Sailer. El seu coneixement dels llenguatges moderns i la seva habilitat administrativa, conjuntament amb el seu enteniment de la vida interior i el seu caràcter ascètic, allisaren el camí per a la seva elevació a la seu episcopal de Breslau, a la que va ser elegit el 15 de gener de 1845. Inicialment declinà l'honor, però finalment acceptà per obediència al mandat del Papa Gregori XVI.

Des de l'inici del seu pontificat va haver de fer front a moments polítics tensos. Va haver una fam a la Silèsia Superior. La Revolució de 1848 el mostrà com un dels seguidors més lleials del govern, la llei i l'ordre. La carta pastoral que emeté en aquella ocasió va ser, per ordre del rei, llegida a totes les esglésies protestants del reialme. Lliurà les seves forces a la preparació del clergat, obrí un seminari preparatori i millorà les condicions del seminari superior. Va ser vigilant de la disciplina eclesiàstica i, quan era necessari, va fer servir mesures severes per enfortir-la. Reintroduí retirs pels preveres i missions per al poble.

Al 1849 va ser nomenat delegat apostòlic per a l'exèrcit prussià. Va ser creat cardenal al consistori del 20 de setembre de 1850, i rebé la púrpura el 4 de novembre. Aquest fet donà ocasió d'una de les manifestacions públiques més magnificients mai no vistes a Alemanya. Va morir el 20 de gener de 1853.

Al seu testament llegà els seus bens a la diòcesi.

Obres

Va ser un remarcat predicador i poeta. Les seves principals publicacions són "Ram espiritual, reunit als jardins de la poesia espanyola i alemanya""(Sulzbach, 1826); "Vida i obra de Heinrich Suso"" (Ratisbona, 1829); "Sermons" (Ratisbona, 1841); "Cartes pastorals" (Munster, 1853) i "Cartes personals" (Frankfurt, 1860)

Referències

• Chowanetz, Life of Cardinal von Diepenbrock (Osnabruck, 1853)
• Forster, Life of Cardinal von Diepenbrock (Ratisbon, 1859)
• Cardinal von Diepenbrock (Bonn, 1878)
• Karker in Kirchenlexikon

Enllaços externs

•   «Melchior, Baron von Diepenbrock». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
• Melchior Diepenbrock Arxivat 2007-10-27 a Wayback Machine. - Encyclopedia of Revolutions of 1848

Precedit per: Joseph Knauer

Príncep-bisbe de Breslau 1845 - 1853

Succeït per: Heinrich Förster