Vés al contingut

Mercè Dexeus Mallol

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia.
Els errors més freqüents són l'ús de la primera persona verbal o una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Punt de vista neutral i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaMercè Dexeus Mallol
Biografia


Mercè Dexeus Mallol (Barcelona, 1933-2024) fou considerada una de les millors bibliotecàries catalanes per la seva cultura tant històrica com literària, i pels seus coneixements tècnics.[cal citació] Va estar casada amb el musicòleg i bibliotecari Jaime Moll Roqueta (1926-2011), que durant anys va dirigir la biblioteca de la Reial Acadèmia Espanyola; també professor, catedràtic de Bibliografia a la Universitat Complutense de Madrid i gran impulsor de la bibliografia material a Espanya.

Va ser mare de quatre fills; i va viure a Madrid durant molts anys, ja que treballava a la capital.

Impulsà la presència de bibliotecaris espanyols en els organismes professionals internacionals, contribuí en la redacció de la normativa estatal sobre el patrimoni històric espanyol i organitzà i posà en marxa, amb altres companys bibliotecaris, l'automatització del catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic espanyol.

Vida i obres

[modifica]

El 1969 va ingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris, després d'haver-se presentat aquell mateix any a les oposicions, on va tenir com a companys l'Arcadio Castillejo (que va néixer l'any 1935 i va morir l'any 2015, i, com la Mercè, aconseguí convertir-se en bibliotecari), l'Amadeu-J. Soberanas, el Manuel Mundó, l'Alícia Girón i el Manuel Sánchez Mariana, entre d'altres.[1]

Va treballar a la Secció d'Adquisicions com a Cap interina de Mapes a la Biblioteca Nacional d'Espanya (que finalitzà essent com una segona casa per ella); a més, al mateix centre, va ser Cap del Departament de Patrimoni Bibliogràfic i de la Secció de Bibliografia [2], on es volia posar a llibre accés dels lectors, completar-la i actualitzar-la. Per això, quan s'havien de classificar les noves adquisicions i els repertoris traslladats de l'antiga col·lecció, calia assignar una notació d'un sistema de classificació d'obres de referència dissenyat per ella.

Durant la seva direcció va adquirir milers de peces (mapes, partitures, manuscrits, gravats i impresos antics, entre d'altres) que faltaven a la col·lecció. Quan va rebre la direcció de la Universitat de Barcelona la va substituir la Concepción Lois Cabello. Diuen que, de vegades, al treball, mostrava el seu fort caràcter, però lamenten que es jubilés de manera silenciosa i anònima, sense reconeixements a la seva alçada.[3]

Destacà per la seva gran professionalitat i senzillesa, i pel seu gran respecte i amor pels llibres. Treballava, com molts altres, calladament, sense cap mena de reconeixement. S'entregava de manera desbordant a un treball que ens beneficia a tots nosaltres.

També va ser directora del Centre Nacional del Tresor documental i Bibliogràfic, i va organitzar i participar en molts cursos com a professora i especialista en Bibliografia i en Llibre antic. Va representar a la BNE (Biblioteca Nacional d'Espanya, centre que guarda i ofereix als investigadors i ciutadans la col·lecció més important de manuscrits i impresos literaris en llengua castellana) en multitud de congressos, reunions i seminaris internacionals que tractaven sobre el Llibre antic.

A Lleida, durant 6 hores del 14 d'abril del 1999, es va encarregar de taxar i valorar econòmicament documents històrics juntament amb el Tomás Guitiérrez i el Pelegrí Haro.[4] A més, va fer una publicació on parla d'aquest tema.[5]

Sentia un gran interès per Cervantes, puix va fer la tesi doctoral sobre ell. I, amb motiu del quart centenari de la primera edició de "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha", l'any 2005, la Biblioteca Nacional va organitzar una exposició anomenada "El Quijote, biografía de un libro" (ja que té la col·lecció cervantina més gran del món), i la Mercè realitzà un catàleg d'aquesta [6], per ella el Quixot era el "símbol de l'aportació de la literatura espanyola a la cultura universal". El director de la Biblioteca li va proposar ser comissària de l'exposició, i va acceptar; treballà en aquesta des de la tardor del 2003, quan es va jubilar.[7]

Començà i dirigí el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic; i va ser membre de la Junta de Qualificació, Valoració i exportació de Béns del Patrimoni Històric. Se li va concedir la Medalla d'Or de Belles Arts l'any 2006.[8]

A la web de la BNE consta que és autora de 6 obres, entre elles "Teatro prelopista" [9] i "Catálogo colectivo del patrimonio bibliogràfico español: siglo XIX" [10]; i que va participar a 16 edicions, com "El tratamiento bibliográfico de los impresos producidos por la imprenta manual" [11].[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972), 2017, pàg. 159.
  2. ↑ Dexeus Mallol, Mercè. «La Sección de Bibliografía de la Biblioteca Nacional de Madrid». En Boletín de Anabad, 29, n.º 2, 1979, pàg. 81-86.
  3. ↑ «Memorias de un bibliotecario de la transición política y tecnológica. (Mi primera etapa en la Biblioteca Nacional de España. La sección de Bibliografía)» (en castellà). Blogger; Luis Ángel García Melero, 04-05-2016. [Consulta: 23 octubre 2024].
  4. ↑ «Memòria de l’Associació d’Arxivers de Catalunya de l’any 1999» (en català). Lligall 16 /2000 (revista catalana d'Arxivística), 1999. [Consulta: 23 octubre 2024].
  5. ↑ «El enriquecimiento del patrimonio bibliográfico, su valoración y tasación» (en castellà). Información, documentos y servicios del Gobierno Vasco, 2004. [Consulta: 23 octubre 2024].
  6. ↑ «El Quijote, biografía de un libro, 1605-2005» (en castellà). BNE (Biblioteca Nacional de España), 11 abril-2 octubre 2005. [Consulta: 23 octubre 2024].
  7. ↑ Monreal, Beatriz. «El Quijote hoy sigue en pie» (en castellà). Revista Oarso, núm. 40, 2005, pàg. 88-91 [Consulta: 23 octubre 2024].
  8. ↑ «Mercedes Dexeus» (en castellà). Govern d'Espanya. Ministeri d'educació, cultura i esport, 2015. [Consulta: 23 octubre 2024].
  9. ↑ Dexeus Mallol, Mercè. Teatro prelopista (en castellà). Madrid: Editorial La Muralla, 1973. ISBN 84-7133-068-7. 
  10. ↑ Dexeus Mallol, Mercè. Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español (en castellà). Madrid: Arco Libros, 1989-1991. ISBN 84-7635-084-8. 
  11. ↑ Sánchez Martínez, Guillermo.; Mercè Dexeus Mallol (en castellà) El tratamiento bibliográfico de los impresos producidos por la imprenta manual. Homenaxe a Daría Vilariño, 1993, pàg. 107-116.
  12. ↑ «Dexeus Mallol, Mercedes» (en castellà). BNE (Biblioteca Nacional de España). [Consulta: 23 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercè_Dexeus_Mallol&oldid=34147937»