Vés al contingut

Mercè Dexeus Mallol

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMercè Dexeus Mallol
Biografia
Naixement1933 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2024 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
ResidènciaBarcelona i Madrid
Activitat
Ocupacióbibliotecària Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBiblioteca Nacional d'Espanya
Biblioteca de la Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJaume Moll Roqueta Modifica el valor a Wikidata


Mercè Dexeus Mallol (Barcelona, 1933 - 2024) és reconeguda com una de les més destacades bibliotecàries catalanes, gràcies a la seva vasta cultura històrica i literària, així com als seus amplis coneixements tècnics.[1] Va estar casada amb el musicòleg i bibliotecari Jaume Moll Roqueta (1926-2011), qui va dirigir durant anys la biblioteca de la Reial Acadèmia Espanyola. Moll també va ser professor i catedràtic de Bibliografia a la Universitat Complutense de Madrid, i un important impulsor de la bibliografia material a Espanya.

Mercè Dexeus va ser mare de quatre fills i va viure a Madrid durant molts anys, on va exercir la seva professió.

Va contribuir significativament a la presència dels bibliotecaris espanyols en organismes professionals internacionals, va participar en l'elaboració de la normativa estatal sobre el patrimoni històric espanyol, i va organitzar l'automatització del catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic espanyol.

Vida i obres

[modifica]

El 1969, Dexeus va ingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris, després de presentar-se a les oposicions d'aquell any, on va coincidir amb figures com Arcadio Castillejo, Amadeu-J. Soberanas, Manuel Mundó, Alícia Girón i Manuel Sánchez Mariana.[2]

Va treballar a la Secció d'Adquisicions com a Cap interina de Mapes a la Biblioteca Nacional d'Espanya, on va ocupar diversos càrrecs, incloent-hi la direcció del Departament de Patrimoni Bibliogràfic i de la Secció de Bibliografia.[3] El seu objectiu era garantir que els lectors tinguessin accés a un patrimoni bibliogràfic complet i actualitzat, per la qual cosa va dissenyar un sistema de classificació per a les noves adquisicions.[4]

Durant la seva gestió, va adquirir milers de peces importants per a la col·lecció, incloent mapes, partitures, manuscrits, gravats i impresos antics.[5] Després de la seva direcció a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, va ser substituïda per Concepción Lois Cabello. A la seva feina, es destacava per un caràcter decidit, però va passar a la jubilació de manera discreta, sense els reconeixements que mereixia.[6]

Dexeus va ser coneguda per la seva professionalitat i senzillesa, així com pel seu profund respecte i amor pels llibres. Va treballar amb dedicació i sense buscar reconeixement, contribuint al bé comú.

A més, va dirigir el Centre Nacional del Tresor Documental i Bibliogràfic, i va participar com a professora en diversos cursos especialitzats en Bibliografia i Llibre antic. Va representar la Biblioteca Nacional d'Espanya en nombrosos congressos i seminaris internacionals dedicats al Llibre antic.

El 14 d'abril de 1999, a Lleida, va avaluar documents històrics juntament amb Tomás Gutiérrez i Pelegrí Haro,[7] i va publicar treballs sobre aquest tema.[8]

La seva tesi doctoral es va centrar en Cervantes, i amb motiu del quart centenari de la primera edició de "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha", va col·laborar en l'exposició "El Quijote, biografía de un libro" a la Biblioteca Nacional, on va elaborar un catàleg [9] i va acceptar ser comissària de l'exposició.[10]

Va iniciar i dirigir el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic, i va ser membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric. El 2006, se li va concedir la Medalla d'Or de Belles Arts.[11]

Segons la web de la Biblioteca Nacional d'Espanya, és autora de sis obres, incloent "Teatro prelopista" [12] i "Catálogo colectivo del patrimonio bibliogràfico español: siglo XIX",[13] i va participar a 16 edicions, com "El tratamiento bibliográfico de los impresos producidos por la imprenta manual".[14][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Memorias de un bibliotecario de la transición política y tecnológica. (Mi primera etapa en la Biblioteca Nacional de España. La sección de Bibliografía)» (en castellà). Blogger, Luis Ángel García Melero, 04-05-2016. [Consulta: 23 octubre 2024].
  2. ↑ Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972), 2017, pàg. 159.
  3. ↑ Dexeus Mallol, Mercè. «La Sección de Bibliografía de la Biblioteca Nacional de Madrid». En Boletín de Anabad, 29, n.º 2, 1979, pàg. 81-86.
  4. ↑ «Memorias de un bibliotecario de la transición política y tecnológica. (Mi primera etapa en la Biblioteca Nacional de España. La sección de Bibliografía)» (en castellà). Blogger, Luis Ángel García Melero, 04-05-2016. [Consulta: 23 octubre 2024].
  5. ↑ «Memorias de un bibliotecario de la transición política y tecnológica. (Mi primera etapa en la Biblioteca Nacional de España. La sección de Bibliografía)» (en castellà). Blogger; Luis Ángel García Melero, 04-05-2016. [Consulta: 23 octubre 2024].
  6. ↑ «Memorias de un bibliotecario de la transición política y tecnológica. (Mi primera etapa en la Biblioteca Nacional de España. La sección de Bibliografía)» (en castellà). Blogger; Luis Ángel García Melero, 04-05-2016. [Consulta: 23 octubre 2024].
  7. ↑ «Memòria de l’Associació d’Arxivers de Catalunya de l’any 1999» (en català). Lligall 16 /2000 (revista catalana d'Arxivística), 1999. [Consulta: 23 octubre 2024].
  8. ↑ «El enriquecimiento del patrimonio bibliográfico, su valoración y tasación» (en castellà). Información, documentos y servicios del Gobierno Vasco, 2004. [Consulta: 23 octubre 2024].
  9. ↑ «El Quijote, biografía de un libro, 1605-2005» (en castellà). BNE (Biblioteca Nacional de España), 11 abril-2 octubre 2005. [Consulta: 23 octubre 2024].
  10. ↑ Monreal, Beatriz. «El Quijote hoy sigue en pie» (en castellà). Revista Oarso, núm. 40, 2005, pàg. 88-91 [Consulta: 23 octubre 2024].
  11. ↑ «Mercedes Dexeus» (en castellà). Govern d'Espanya. Ministeri d'educació, cultura i esport, 2015. [Consulta: 23 octubre 2024].
  12. ↑ Dexeus Mallol, Mercè. Teatro prelopista (en castellà). Madrid: Editorial La Muralla, 1973. ISBN 84-7133-068-7. 
  13. ↑ Dexeus Mallol, Mercè. Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español (en castellà). Madrid: Arco Libros, 1989-1991. ISBN 84-7635-084-8. 
  14. ↑ Sánchez Martínez, Guillermo.; Mercè Dexeus Mallol (en castellà) El tratamiento bibliográfico de los impresos producidos por la imprenta manual. Homenaxe a Daría Vilariño, 1993, pàg. 107-116.
  15. ↑ «Dexeus Mallol, Mercedes» (en castellà). BNE (Biblioteca Nacional de España). [Consulta: 23 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercè_Dexeus_Mallol&oldid=34250738»