Mercedes Álvarez de Flores
 Retrat de la poetessa (1886), obra de José Eugenio Montoya. Museu del Segle XIX, Bogotà.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1859 Bogotà (Colòmbia) |
| Mort | 1950 (90/91 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Família | |
| Mare | Mercedes Hurtado de Álvarez |
Mercedes Álvarez de Flores (Bogotà, 1859 - Bogotà, 1950), també anomenada després Mercedes Álvarez de Velasco,[1][2] noms de casada amb els que és coneguda Mercedes Álvarez Hurtado, va ser una escriptora colombiana.
Nascuda a Bogotà a finals de 1859, filla de la també escriptora Mercedes Hurtado de Álvarez.[3] En l'àmbit personal, el 1880 es va casar amb l'advocat, escriptor, periodista, diplomàtic i polític Leonídas Flores. El 1888 va quedar-ne vídua.[4] Uns anys més tard es va casar amb Enrique A. Velasco, natural de Cali, amb qui va tenir dos fills.[5]
Va escriure un nombre important de composicions en vers per a diversos diaris de la capital colombiana.[3] Les seves primeres obres de vegades van aparèixer a el Diario de Cundimarca i El Rocío sota el pseudònim «Tegualda».[1] Després també va aparèixer a El Perú Ilustrado o en l'antologia Parnaso Colombiano.[6] Moltes de les seves obres són de temàtica amorosa i vinculades a la relació amb el seu espòs; en són exemples els poemes titulats Amor, Ensueños, Celos o Venganza.[4] Altres poesies de la seva autoria són En la agonía,[7] Tragedia –dedicada a la seva filla Esther– o una amb motiu de la mort d'Alfons XII d'Espanya.[4]
La seva obra va gaudir de fama a l'estranger[2] i va merèixer els elogis d'altres escriptors de l'època com Juan Valera i Ricardo Palma.[1]
Posteriorment, va passar a viure retirada a la seva casa als afores de Bogotà, on continuà la seva tasca com a escriptora.[4]
Va morir a Bogotà el 1950.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Laverde Amaya, Isidoro. Bibliografía colombiana (en castellà). Bogotà: Imprenta y Librería de Medardo Rivas, 1895, p. 25-26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Las mujeres en la historia de Colombia: mujeres y cultura (en castellà). vol. 3. Bogotà: Editorial Norma, 1995, p. 153.
- ↑ 3,0 3,1 Laverde Amaya, Isidoro. Apuntes sobre bibliografía colombiana (en castellà). Bogotà: Librería Barcelonesa de Soldevila y Curriols, 1882, p. 212.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mercedes Álvarez de Flores». El Perú Ilustrado, 03-08-1880.
- ↑ «Mercedes Álvarez». Popayán. Centro de Historia del Cauca, 1947, pàg. 710.
- ↑ Cejador Frauca, Julio. Historia de la lengua y literatura castellana (en castellà). Madrid: Tipografía de la "Revista de archivos, bibliotecas y museos", 1919, p. 169.
- ↑ «Mercedes Álvarez de Flores». El Hogar y la Escuela, 15-09-1909.