Lluç xilè
(S'ha redirigit des de: Merluccius gayi gayi)
Merluccius gayi gayi  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Merlucciidae |
| Gènere | Merluccius |
| Espècie | Merluccius gayi |
| Subespècie | Merluccius gayi gayi Guichenot, 1848 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El lluç xilè (Merluccius gayi gayi) és una subespècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 87 cm de llargària màxima (normalment, en fa 50).
- És de color argentat al dors i platejat blanquinós al ventre.
- 1 espina i 45-54 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 36-42 radis tous a l'anal.
- 49-53 vèrtebres.
- Les vores de l'aleta caudal són generalment còncaves.
- Es diferencia de Merluccius gayi peruanus pel nombre total de vèrtebres, la quantitat total de branquiespines i la longitud relativa del cap.
- Conté 0,04 grams de H20 en el seu cos[3][4]
Reproducció
[modifica]Té lloc al final de l'hivern i durant la primavera australs.[5][6][7]
Alimentació
[modifica]Migra verticalment durant la nit per a menjar peixos, calamars i eufausiacis.[8]
Depredadors
[modifica]A Xile és depredat per la nototènia negra (Dissostichus eleginoides)[9] i al Perú pel dofí fosc (Lagenorhynchus obscurus).[10][11]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, batidemersal i oceanòdrom, el qual viu entre 50 i 500 m de fondària (5°S-46°S, 81°W-69°E) des de les aigües poc fondes de la plataforma continental fins al talús continental superior. Migra a les àrees costaneres meridionals a l'estiu i a aigües més fondes septentrionals (entre 200-500 de profunditat) a l'hivern i la primavera.[3][12][13]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba al Pacífic sud-oriental: Xile (des de la província d'Arica fins a l'arxipèlag de Chiloé).[14][3][15]
Ús comercial
[modifica]Es comercialitza fresc i congelat per a ésser cuinat al vapor, fregit, bullit i fet al forn microones. També és emprat per elaborar farina de peix.[16][17]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
- ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57 p.
- ↑ Balbontin, F. i W. Fischer, 1981. Ciclo sexual y fecundidad de la merluza, Merluccius gayi gayi, en la costa de Chile. Rev. Biol. Mar. 17:285-334.
- ↑ Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
- ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
- ↑ Flores, H.G. i P.Z. Rojas, 1987. Stomach content of Dissostichus eleginoides (Smitt 1898), caught off Valparaiso (Perciformes - Notothemiidae). Invest. Mar. 15:33-40.
- ↑ McKinnon, J., 1994. Feedings habits of the dusky dolphin, Lagenorhynchus obscurus, in the coastal waters of central Peru. Fish. Bull. 92:569-578.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
- ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986.
- ↑ Menares, B. i J.I. Sepúlveda, 2005. Grupos recurrentes de peces y crustáceos demersales en la zona centro-sur de Chile. Invest. Mar. Valparaíso 33(1):91-100.
- ↑ Saetersdal, G. i L. Villegas, 1968. Estudio del tamaño, crecimiento y madurez de la merluza (Merluccius gayi) en aquas chilenas. Publ. Inst. Fom. Pesq. (34):52 p.
- ↑ Comercialitza en fresc i congelat (Ref. 1371) i es menja cuit al vapor, fregits, bullits i cuinats al microones (Ref. 9988). També s'utilitza com farina de peix
- ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
Bibliografia
[modifica]- Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
- Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
- Corporación de Fomento de la Producción (Chile), 1980. Catálogo de recursos pesqueros de Chile. Instituto de Fomento Pesquero, Gerencia de Desarollo, CORFO, Santiago de Xile, Xile.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
- García-Godos Naveda, I., 2001. Patrones morfológicos del otolito sagitta de algunos peces óseos del mar Peruano. Bol. Inst. Mar Perú 20(1-2):1-83.
- Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.