Merulaxis
 tapacul emplomallat meridional  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Rhinocryptidae |
| Gènere | Merulaxis Lesson, 1831 |
.svg){kind=icon}
Merulaxis és un gènere d'ocells de la família dels rinocríptids (Rhinocryptidae). Agrupa espècies endèmiques de la Mata Atlàntica de la costa sud-est del Brasil, on es distribueixen des de Badia fins a Paraná.[1] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de tapacul emplomallat.[2]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Merulaxis és una combinació dels gèneres Merula (Leach, 1816): “ocell negre”; i Synallaxis (Vieillot, 1816): “cua espinosa”.[3]
Característiques
[modifica]
Les espècies d'aquest gènere són de grandària mitjana, mesuren entre 18,5 i 19,5 cm de longitud, i en tots dos sexes es caracteritzen per les rígides truges estarrufades que emergeixen del front i bec, i llargues cues. Els mascles són majorment de color pissarra, mentre les femelles són més brunenques. Solen estar en el sòl o a prop, a l'interior de boscos humits, on caminen solitaris o, amb més freqüència en parelles, caminant i furgant, generalment en la vegetació densa o al voltant de pedres; no mostren afinitat amb bambusòides. Són més sentits que vists, el cant encantador i poderós és una sèrie en cascada de riques notes musicals.[4]
Taxonomia
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per dues espècies:[5]
- Merulaxis ater - tapacul emplomallat meridional
- Merulaxis stresemanni - tapacul emplomallat de Stresemann
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists – Clements Checklist». [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ «Merulaxis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 desembre 2024].(català)
- ↑ Jobling, James A. «The Key to Scientific Names: Merulaxis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 394, làmina 39(7). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 24 desembre 2024].
