Vés al contingut

Messier 80

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicMessier 80
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)II Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment4 gener 1781[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscorpió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,01 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi48 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−7,92[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,33 (banda V)[3]
4,85 (banda K)[2]
7,924 (banda g)[4]
7,417 (banda r)[4]
7,148 (banda i)[4]
6,939 (banda z)[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,04 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−4,11 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial9,3 km/s[3]
7,3 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 17m 2.4101s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-23° 1' 26.1012''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,62[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6093 Modifica el valor a Wikidata

Messier 80 (M80 o NGC 6093) és un cúmul globular de classe II, situat a la constel·lació d'Escorpió. Va ser descobert per Charles Messier el 1781. William Herschel va ser el primer a resoldre-hi estrelles.

M80 és un cúmul globular amb una magnitud aparent de prop de 10 minuts d'arc. Té un diàmetre de prop de 95 anys llum. Es tracta d'un dels cúmuls més densament poblats de la Via Làctia. Conté un nombre relativament alt d'estrelles endarrerides blaves. Aquestes estrelles, les més joves del cúmul, haurien perdut les capes exteriors a conseqüència d'encontres amb altres membres del cúmul o com a resultat de col·lisions estel·lars dins d'aquest dens cúmul. Imatges del telescopi espacial Hubble mostren una alta densitat d'aquestes estrelles, suggerint que al centre del cúmul s'hi produeix una alt grau de col·lisions estel·lars.

El 21 de maig de 1860 s'hi descobrí una nova que va arribar a la magnitud de +7.0, aquesta nova se la va anomenar T Scorpii i durant un breu espai de temps va tenir una magnitud superior a la de tot el cúmul.

M80 està situat entre Antares (α Scorpii) i Graffias (β Scorpii), dins una àrea de la Via Làctia molt rica en nebuloses. Aquest cúmul pot ser observat fàcilment a ull nu.

Enllaços externs

[modifica]
  • SEDS (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «NGC 6093 (= M80 = GCL 39)». [Consulta: 23 abril 2018].
  2. 2,0 2,1 Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Laura Ferrarese «G2C2 – I. Homogeneous photometry for Galactic globular clusters in SDSS passbands» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 16-11-2013, pàg. 1725–1733. DOI: 10.1093/MNRAS/STT2002.
  5. 5,0 5,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  6. 6,0 6,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.