Vés al contingut

Metalcore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Metal hardcore)
Infotaula de gènere musicalMetalcore
Orígens estilísticsCrossover thrash,[1] hardcore punk, heavy metal, thrash metal, youth crew.[2]
Orígens culturalsFinals dels 80, EUA.
Instruments típicsGuitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, veu, teclat musical.
Popularitat al MainstreamUnderground durant anys 90, popularitat al mainstream des de la dècada dels 2000, especialment a partir del metalcore melòdic.
OrigenEstats Units d'Amèrica i Canadà Modifica el valor a Wikidata
Creació1988 Modifica el valor a Wikidata
Part demetal extrem i hardcore punk Modifica el valor a Wikidata
Subgèneres
Mathcore, metalcore melòdic, nintendocore.
Gèneres de fusió
Deathcore
Escenes regionals
Massachusetts, New Jersey, New York
Altres temes
Breakdown, punk metal, emocore.

El metalcore (acrònim de metal i hardcore punk) és un gènere musical que combina elements propis del hardcore punk i de diversos subgèneres de la música metal.[3] El terme va començar a ser utilitzat cap a la meitat dels anys 90 per referir-se al so de bandes com Earth Crisis, Deadguy o Integrity;[4] i s'ha conservat en bandes com Killswitch Engage o As I Lay Dying.[5] La diferència fonamental entre el metalcore i altres gèneres pertanyents a l'anomenat punk metal (com podrien ser el crossover thrash o el grindcore) radica en l'èmfasi en els breakdowns (és a dir, un atac de nervis o una crisi nerviosa):[6][7] parts lentes i intenses que introdueixen el mosh.[8][9] Les bases d'aquest gènere van ser establertes a principis del 1989.

Història

[modifica]

Antecedents (1977-1984)

[modifica]

Es poden cercar les primeres influències de la música metal sobre el punk rock a finals dels setanta. Moltes de les bandes que van donar origen al hardcore (Black Flag, Bad Brains, etc.) sentien una gran admiració per les bandes de heavy metal de l'època, com Black Sabbath, i, per això, tractaven d'introduir en el so del punk unes composicions una mica més complexes que les d'altres bandes.[10][11] A més, alguns grups britànics de street punk, com Discharge o The Exploited, van prendre una notable influència del metal.[12] D'altra banda, l'any 1983 el grup d'horror punk The Misfits, les composicions del qual contenien molts elements similars al so de Motörhead, va llançar a la venda el seu àlbum Earth A.D./Wolfs Blood, que va tenir una gran repercussió en la posterior aparició del thrash metal.[13]

Tot açò va anar exercint una gran influència en la unitat entre els moviments de metal i punk, però, tot i això, totes aquestes bandes mai es van considerar híbrides, i per aquesta raó ambdós moviments van romandre separats fins a la meitat dels anys vuitanta.

Sorgiment del crossover (1984-1989)

[modifica]
Article principal: Crossover thrash

Les primeres fusions entre el hardcore punk i el metal van donar lloc al crossover thrash, un gènere l'escena del qual es va gestar el 1984 a un club de Berkeley (Califòrnia, EUA) anomenat Ruthie's.[14] Grups com ara Dirty Rotten Imbeciles, Corrosion of Conformity o Suicidal Tendences tocaven una música semblant al thrash metal, però amb una influència encara major del hardcore punk. A més, van arribar a compartir escenari amb bandes de l'escena thrash com Metallica o Slayer,[15][16] fets que van fer apropar-se encara més ambdós gèneres. El terme metalcore, en un principi, era utilitzat per fer referència a aquesta mena de bandes.[17] Aquesta escena crossover va exercir una notable influència sobre la branca skinhead del hardcore novaiorquès, que també havia començat el 1984 i que incloïa bandes com Murphy's Law, Agnostic Front, Warzone o Cro-Mags.[18] Els Cro-mags, que incorporaven elements de Black Sabbath, Bad Brains i Motorhëad, van ser una de les bandes més influients a l'escena,[19] i a més van donar suport, no només a la consciència ISKCON, sinó també al moviment straight edge iniciat per Minor Threat.[20] Van ser precisament les altres bandes de straight edge novaiorqueses, com Gorilla Biscuits, Youth of Today o Crumbsuckers, les qui van iniciar el youth crew,[21][22] un subestil del hardcore amb una gran influència del crossover thrash i del hardcore melòdic, que, a més, posteriorment va ser influenciat també pel heavy metal.[23]

L'any que va veure néixer el breakdown va ser 1985, gràcies a l'amalgama entre el reggae de Bad Brains i el heavy metal que es trobava a la seva base.[24] A més, el 1986 Agnostic Front va publicar el seu àlbum Cause for Alarm, una col·laboració amb Peter Steele que va ser vista com un precedent en la fusió entre el metal i el hardcore.[25]

Consolidació del gènere: metallic hardcore (1989-1997)

[modifica]

Entre els anys 1985 i 1989, va emergir una nova onada de bandes de hardcore[5] que incorporava a les seves composicions elements progressius i d'una major complexitat. Aquestes bandes, entre les quals es trobaven Integrity,[26] All Out War,[27] Mereauder, Earth Crisis,[26][28] Converge,[28] Shai Hulud,[29][30][31] Judge,[28] Starkweather, Disemboidied,[32][33] o Candiria i Hatebreed,[26][34][34] eren sovint etiquetades sota el nom de "new school hardcore", però també sota la denominació metalcore.[26][35]

Integrity tocava un hardcore que rebia influències tant de la banda japonesa GISM com del metal de Slayer, a més de subtils elements de Joy Division, Motörhead, Septic Death i Samhain. Altres bandes, com Earth Crisis, Converge i Hatebreed, van prendre elements del death metal. Especialment influents van ser els àlbums Hearts Once Nourished with Hope and Compassion de Shai Hulud, i Destroy the Machines, d'Earth Crisis. Altres grups importants d'aquest metalcore primari van ser Biohazard, Coalesce i Overcast. Sovint, les bandes que integren aquesta escena són referides com metallic hardcore per diferenciar-les de les que avui hom anomena metalcore.

Característiques

[modifica]

So: popularment, es descriu el so del metalcore com en "un camp de guerra devastada per bombes i míssils militars".

Instrumentació: els grups de metalcore tenen, normalment, dos guitarristes, que solen tocar riffs amb una velocitat ràpida. Els baixistes, normalment, segueixen el ritme de la guitarra. El bateria sol tocar amb doble pedal o doble bombo amb ritmes ràpids, generalment d-beats, trets de la seva influència hardcore.

Veu: les veus principals del metalcore són, generalment, en forma de crits plens d'energia. Les veus guturals es van fer comunes als anys 90. En el cas de metalcore melòdic, normalment combinen aquest tipus de veus amb veus netes.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Blood Runs Deep: 23 Bands Who Shaped the Scene». Alternative Press, 07-07-2008, p. 110.
  2. ↑ Christopher Pearson, "Beer and Loathing in New Jersey: Earth Crisis in Concert", January 20, 1999 «dartreview.com». Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 19 desembre 2010]. Access date: June 20, 2008
  3. ↑ «What Is Metalcore?» (en (anglès)). About.com. Arxivat de l'original el 2009-06-19. [Consulta: 2 novembre 2010].
  4. ↑ «Shai Hulud, interview with Punknews.org - 05/28/08». Arxivat de l'original el 2008-10-16. [Consulta: 21 setembre 2008]. «"As far as coining the term “metalcore” or coining a sound, I don't think we did. There were bands before Shai Hulud started that my friends and I were referring to as “metalcore”. Bands like Burn, Deadguy, Earth Crisis, even Integrity. These bands that were heavier than the average hardcore bands. These bands that were more progressive than the average hardcore band. My friends and I would always refer to them as “metalcore” because it wasn't purely hardcore and it wasn't purely metal. It was like a heavier hardcore band with hardcore ethics and attitude but clearly a metal influence. So we would joke around and say “Hey, it’s metalcore. Cool!” But it was definitely a tongue-in-cheek term."»
  5. ↑ 5,0 5,1 «Blood Runs Deep: 23 Bands Who Shaped the Scene». Alternative Press, 07-07-2008, p. 110, 118.
  6. ↑ «breakdown - English-Spanish Dictionary - WordReference.com». [Consulta: 12 desembre 2019].
  7. ↑ "The best part of every metalcore song is the breakdown, the part where the drums drop out and the guitars slow their frantic gallop to a devastating, precise crunch-riff and everyone in the moshpit goes extra nuts." - Tom Breihan. "Status Ain't Hood". "Live: Trivium, the Jackson 5 of Underground Metal". The Village Voice Daily Voice. October 11, 2006. Arxivat de setembre 21, 2008, a Wayback Machine. Access date: July 21, 2008.
  8. ↑ Abrams, Howie. Blush, p. 193. «Mosh style was slower, very tribal – like a Reggae beat adapted to Hardcore. [...] It was an outbreak of dancing with a mid-tempo beat driven by floor tom and snare.» 
  9. ↑ «"Status Ain't Hood". "Live: Trivium, the Jackson 5 of Underground Metal".». The Village Voice Daily Voice., 11-10-2006. Arxivat de l'original el 2008-09-21 [Consulta: 21 juliol 2008]. Arxivat 2008-09-21 a Wayback Machine.
  10. ↑ «American Hardcore, 2 "Thirsty and Miserable"». A: Blush, p. 63, 66. 
  11. ↑ Dance of Days: Two Decades of Punk in the Nation's Capital. "Postive Mental Attitude".. Akashic Books., 2003, p. 27. ISBN 1888451440. 
  12. ↑ Glasper, Ian (2004). Burning Britain: The History of UK Punk 1980-1984. Cherry Red Books. p. 5. ISBN 1-901447-24-3
  13. ↑ «"Hits from Hell", American Hardcore». A: Blush, p. 204. 
  14. ↑ Blush, p. 115
  15. ↑ Blush, p. 193. 
  16. ↑ Christe, Ian. Sound of the Beast: The Complete Headbanging History of Heavy Metal, 2003, p. 184. 
  17. ↑ Felix von Havoc «Còpia arxivada». Maximum Rock'n'Roll #198. Arxivat de l'original el 2008-06-05 [Consulta: 2 novembre 2010]. Arxivat 2008-06-05 a Wayback Machine.
  18. ↑ Blush, p. 186 i 188. 
  19. ↑ Blush, p. 189
  20. ↑ Blush, p. 189. «Cro-Mags were the first band to attract both Skinheads and Metalheads audiences; their music at the point where Hardcore nihilism met Metal power.» 
  21. ↑ Blush, p. 194. 
  22. ↑ Alternative Press, July 7, 2008, p. 109
  23. ↑ «Blood Runs Deep: 23 Bands Who Shaped the Scene». Alternative Press, 07-07-2008, pàg. 109.
  24. ↑ "Mosh style was slower, very tribal – like a Reggae beat adapted to Hardcore. [...] It was an outbreak of dancing with a mid-tempo beat driven by floor tom and snare." - Howie Abrams, Blush, p. 193
  25. ↑ Blush, p. 192. 
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Ian Glasper «Ian Glasper habla sobre el metalcore». Terrorizer, 171, 6-2008, pàg. 78.
  27. ↑ http://www.metal-inside.de/band.php?id=2829 METAL INSIDE - Das online Metal, Rock und Alternative Magazin![Enllaç no actiu]
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Mudrian, Albert (2000). Choosing Death: The Improbable History of Death Metal and Grindcore. Feral House. ISBN 1-932595-04-X. p. 222-223
  29. ↑ «Kill Your Stereo - Reviews: Shai Hulud - Misanthropy Pure». Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 21 desembre 2010]. «Shai Hulud, a name that is synonymous (in heavy music circles at least) with intelligent, provocative and most importantly unique metallic hardcore. The band's earliest release is widely credited with influencing an entire generation of musicians»
  30. ↑ «Shai Hulud - Hearts Once Nourished With Hope And Co Review - sputnikmusic». «Hearts Once Nourished with Hope and Compassion is pretty much the prime in early melodic metalcore. So many bands in both the modern metalcore and hardcore scene have drawn vast influence from them, because of how perfect they blend hardcore and metal.»
  31. ↑ «In At The Deep End Records». Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 21 desembre 2010]. «Regardless of whether or not you liked Shai Hulud, it is undeniable that Hearts Once Nourished with Hope and Compassion was an oft-imitated and highly influential release in the mid-to-late nineties.»
  32. ↑ Alberto «Del Hardcore al Metalcore». El llamado de la realidad, 08, 2008. Arxivat de l'original el 2012-02-18. p. 9-10 [Consulta: 21 desembre 2010].
  33. ↑ «Disembodied Bio». Arxivat de l'original el 2009-01-15. [Consulta: 21 desembre 2010]. «Disembodied came to life in 1995... Introducing themselves as simply the heaviest band in hardcore and going way beyond. They were instrumental in creating the metal/hardcore sound so prominent today...»
  34. ↑ 34,0 34,1 Ross Haenfler, Straight Edge: Clean-living Youth, hardcore punk, and Social Change, Rutgers University Press. ISBN 0-8135-3852-1 p. 87-88
  35. ↑ «Blood Runs Deep: 23 Bands Who Shaped the Scene». Alternative Press, 7 juliol 7 2008, pàg. 110, 111.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metalcore&oldid=32230519»