Vés al contingut

Michael Kiwanuka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael Kiwanuka

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Muswell Hill (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Westminster
Fortismere School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, cantant, guitarrista, compositor, músic, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata -
GènereSoul, rhythm and blues, pop-rock i folk rock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, piano, Fender Rhodes, baix elèctric i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPolydor Records
Third Man Records
Communion Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmichaelkiwanuka.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4886946 Allocine: 877346 TMDB.org: 1959579
Facebook: MichaelKiwanuka X: michaelkiwanuka Instagram: michaelkiwanuka Youtube: UCycTYb9eH0T1gx8xGOsHrcw Bandcamp: michaelkiwanuka Soundcloud: michaelkiwanuka Spotify: 0bzfPKdbXL5ezYW2z3UGQj Apple Music: 433457346 Last fm: Michael+Kiwanuka Musicbrainz: 11f570ff-44d9-4e9c-8812-e6d56103c5c1 Songkick: 2737256 Discogs: 2281535 Allmusic: mn0002759830 Deezer: 459578 Modifica el valor a Wikidata

Michael Kiwanuka (Muswell Hill, 3 de maig de 1987) nom artistic de Michael Samuel Kiwanuka és un cantant britànic, freqüentment comparat a Bill Withers o a Otis Redding. Va guanyar el premi Sound of 2012 de la BBC el gener de 2012[1]i el Hyundai Premi Mercury 2020 a l'àlbum de l'any amb el seu àlbum titulat Kiwanuka[2]

Biografia

[modifica]

Fill d'ugandesos que fugien del règim d'Idi Amin Dada, Michael Kiwanuka creix al barri de Muswell Hill, al nord de Londres, aficionant-se al club de futbol Tottenham i a la guitarra.[3] Michael diu d'aquest període: «a casa hi havia poca música perquè el tocadiscs estava trencat».[4] Als 12 anys la seva mare li regala una guitarra, que és per a ell una revelació. Comença a tocar en grups del barri. En aquests grups és influït sobretot per Nirvana o Radiohead.[5]

Escolta als 15 anys dos discos que li dona un amic ((Sittin' On) The Dock of the Bay d'Otis Redding i l'àlbum The Freewheelin' de Bob Dylan) i s'anima a fer música en solitari. Més endavant es converteix en músic d'estudi (sobretot per a artistes de R&B, funk i jazz) i després ambiciona escriure per altres.[6][7][8] Diu d'aquest moment: "És sobretot quan he començat a escriure cançons quan he pres més consciència de la meva veu. Però m'ha calgut molta perseverança".[7]

Paul Butler, cantant, músic i productor dels The Bees el pren llavors sota la seva protecció i grava amb ell el seu primer àlbum a l'illa de Wight.[5][7] Aquest primer àlbum, Home Again és molt ben rebut per la crítica, que l'assenyala com a futur prodigi del soul britànic i alguns li veuen un gran futur.[9][10] La cançó que obre l'àlbum, Tell Me a Tale, és descrita per Inrocks dient que « combina el groove embriagador del Dear Mister Fantasy de Traffic, l'hedonisme soul de Curtis Mayfield i la sensualitat de Van Morrison», la qual cosa fa d'ella un «clàssic immediat».[5][11]

Actua de teloner dels concerts d'Adele.[12] També col·labora amb Dan Auerbach (membre dels Black Keys) per a la cançó, Lasan, que surt a la cara B de la seva single I'm Getting Ready.[13]

La seva cançó de 2016: I'm a Black Man in a White World ha transcendit la música i s'ha convertit en himne per a la població negra dels EUA. Kiwanuka en diu: "No és només per als negres, qualsevol pot sentir-s'hi identificat. Estan passant moltes coses al món que porten a la gent a establir una connexió especial amb aquesta cançó. Ho veiem cada dia en les notícies. Està succeint alguna cosa que crèiem superat, especialment a certes zones dels EUA. Estar al carrer es converteix en una activitat de risc pel simple fet de ser negre. Part de la culpa la tenen els prejudicis i els estereotips, això és el més perillós de tot. Hem de trobar una solució, perquè així no es pot viure."[14]

Estil musical

[modifica]

Kiwanuka és comparat sovint a Bill Withers o Van Morrison pel seu timbre de veu.[7][5][15] La seva música barreja la intimitat del folk i la calidesa del soul.[9] Certs crítics descriuen la seva música com un folk-soul auster i intemporal.[16]

Confessa que « el descobriment del tema d'Otis Redding, Sittin' in the Dock of the Bay » l'ha marcat particularment ». Michael Kiwanuka està inspirat igualment pel folk, sobretot el de Bob Dylan.[7] Els crítics han anotat igualment similituds de la seva música amb el folk rock de Tim Buckley.

[modifica]

La seva cançó Cold little heart s'utilitza com a opening de la sèrie d'HBO Big Little Lies.

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
Títol Detalls Posicions Certificacions
UK
[17] 		AUS
[18] 		AUT
[19] 		BEL (FL)
[20] 		IRE
[21] 		NL
[22] 		NOR
[23] 		NZ
[24] 		SWE
[25] 		US
[26]
Home Again 4 67 13 2 16 1 3 17 8 86
Love & Hate
  • Release: 15 de juliol de 2016
  • Label: Polydor Records
  • Formats: CD, descàrrega digital, vinil
 1 35 11 9 15 8 — — — 170
Kiwanuka
  • Release: 1 de novembre de 2019
  • Label: Polydor Records
  • Formats: CD, descàrrega digital, vinil
 39 2 31 4 11 6 12 37 59 142
Small Changes
  • Release: 15 de novembre de 2024
"—" denota un àlbum que no va entrar en llistes o que no es va publicar en aquell territori.

Extended plays

[modifica]
Títol Detalls
Tell Me a Tale EP
(Isle of Wight Sessions)
iTunes Festival: London 2011
  • Released: 8 July 2011[33]
  • Label: Polydor Records
  • Format: Digital download
I'm Getting Ready EP
  • Released: 24 July 2011[34][35]
  • Label: Communion Records
  • Format: Digital download, 10" vinyl
You've Got Nothing to Lose

Singles

[modifica]
Any Single Posició màxima a les llistes Àlbum
UK
[17] 		BEL (FL)
[20] 		BEL (WA)
[37] 		FRA
[38][39] 		NL
[22] 		US
AAA
[40]
2012 "Home Again"[41] 29 3 61 21 59 29 Home Again
"I'm Getting Ready"[42] 187 — — — — 8
"I'll Get Along"[43] — 54 68 — — —
"Bones"[44] — 67 85 — — —
2013 "Tell Me a Tale" — 58 — 159 — 10
2016 "Black Man in a White World" — 81 — 104 — — Love & Hate
"Love & Hate" — 74 — — — 8
"One More Night" — 96 — — — 11
2017 "Cold Little Heart"[45] — — — 174
[46]		 — 6
"—" denotes a single that did not chart or was not released in that territory.

Referències

[modifica]
  1. ↑ magazine, Le Point, «Avec Michael Kiwanuka, le "son de 2012" est une folk-soul intemporelle» (en francès). Le Point, 16-04-2012.
  2. ↑ «Michael Kiwanuka wins the 2020 Hyundai Mercury Prize». [Consulta: 8 febrer 2021].
  3. ↑ Andrews, Charlotte Richardson «First sight: Michael Kiwanuka» (en anglès). The Guardian, 05-05-2011. ISSN: 0261-3077.
  4. ↑ «Michael Kiwanuka, buzz éclair» (en francès). Libération.fr.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 [enllaç sense format] http://www.france24.com/fr/20120416-michael-kiwanuka-le-son-2012-est-une-folk-soul-intemporelle
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.guardian.co.uk/music/2011/may/05/first-sight-michael-kawanuka
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 [enllaç sense format] http://next.liberation.fr/musique/2012/04/12/michael-kiwanuka-buzz-eclair_811346
  8. ↑ «Alabama Shakes, Michael Kiwanuka : ultra moderne soulitude - Les Inrocks» (en francès). Les Inrocks.
  9. ↑ 9,0 9,1 [enllaç sense format] http://www.lefigaro.fr/musique/2012/04/17/03006-20120417ARTFIG00476-michael-kiwanuka-l-ascension-d-un-futur-grand.php
  10. ↑ «VIDEOS. Michael Kiwanuka, le nouveau prodige de la soul britannique». leparisien.fr, 2012-04-02CEST10:39:00+02:00.
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.lesinrocks.com/musique/critique-album/alabama-shakes-michael-kiwanuka-ultra-moderne-soulitude/
  12. ↑ «Michael Kiwanuka, talent à suivre en 2012» (en francès). LExpress.fr, 18-04-2012.
  13. ↑ [enllaç sense format] http://mojomagazine.tumblr.com/post/18378645386/michael-kiwanuka-dan-auerbach-lasan-just-in Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  14. ↑ «Michael Kiwanuka: "Estar en la calle en EEUU es una actividad de riesgo por el hecho de ser negro"». [Consulta: 17 novembre 2016].
  15. ↑ [enllaç sense format] http://www.leparisien.fr/musique/videos-michael-kiwanuka-le-nouveau-prodige-de-la-soul-britannique-02-04-2012-1935732.php
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.lepoint.fr/culture/avec-michael-kiwanuka-le-son-de-2012-est-une-folk-soul-intemporelle-16-04-2012-1452006_3.php
  17. ↑ 17,0 17,1 Peak positions in the United Kingdom:
  18. ↑ Peak chart positions in Australia:
  19. ↑ «Discographie Michael Kiwanuka». Austrian Charts Portal. Hung Medien.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Discografie Michael Kiwanuka». Belgium Flanders Charts Portal. Hung Medien.
  21. ↑ «Discography Michael Kiwanuka». Irish Charts Portal. Hung Medien.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Discografie Michael Kiwanuka». Dutch Charts Portal. Hung Medien.
  23. ↑ «Discography Michael Kiwanuka». Norwegian Charts Portal. Hung Medien.
  24. ↑ «Discography Michael Kiwanuka». New Zealand Charts Portal. Hung Medien. Arxivat de l'original el 2018-05-26. [Consulta: 1r agost 2017].
  25. ↑ «Discography Michael Kiwanuka». Swedish Charts Portal. Hung Medien.
  26. ↑ «[[[:Plantilla:BillboardURLbyName]] Michael Kiwanuka – Chart History: Billboard 200]». Billboard. Prometheus Global Media.
  27. ↑ «Michael Kiwanuka». [Consulta: 10 febrer 2012].
  28. ↑ «British album certificacions – Michael Kiwanuka – Home» (en anglès). British Phonographic Industry. Ingrese Home en el campo Search. Seleccione Títol en el campo Search by. Seleccione album en el campo By Format. Haga un clic en Go
  29. ↑ «Gouden plaat voor Michael Kiwanuka». 3FM, 25-11-2012. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 27 novembre 2012].
  30. ↑ «British album certificacions – Michael Kiwanuka – Love & Hate» (en anglès). British Phonographic Industry. Ingrese Love & Hate en el campo Search. Seleccione Títol en el campo Search by. Seleccione album en el campo By Format. Haga un clic en Go
  31. ↑ «Michael Kiwanuka 'Tell Me a Tale: The Isle of Wight Sessions' – Digital EP». Amazon.co.uk, 18-12-2011.
  32. ↑ «Michael Kiwanuka – Tell Me a Tale EP: Isle of Wight Sessions at Juno Records». Juno, 30-06-2011.
  33. ↑ «iTunes Festival: London 2011 – EP by Michael Kiwanuka». iTunes. Apple.
  34. ↑ «Michael Kiwanuka 'I'm Getting Ready' – Digital EP». Amazon.co.uk, 20-12-2011.
  35. ↑ «Michael Kiwanuka – I'm Getting Ready EP at Juno Records». Juno, 26-09-2011.
  36. ↑ «Michael Kiwanuka – You've Got Nothing To Lose». www.indieshuffle.com, 03-03-2014.
  37. ↑ «Discographie Michael Kiwanuka». Belgium Wallonia Charts Portal. Hung Medien.
  38. ↑ «Discographie Michael Kiwanuka». French Charts Portal. Hung Medien.
  39. ↑ «Le Top de la semaine : Top Singles Téléchargés - SNEP (Week 33, 2016)» (en francès). Syndicat National de l'Édition Phonographique. [Consulta: 20 agost 2016].
  40. ↑ «Michael Kiwanuka – Chart History: Adult Alternative Songs». Billboard. Prometheus Global Media. Arxivat de l'original el 2016-09-21. [Consulta: 1r agost 2017].
  41. ↑ «Michael Kiwanuka 'Home Again' – Digital EP». Amazon.co.uk, 22-12-2011.
  42. ↑ «I'm Getting Ready – Single by Michael Kiwanuka». iTunes. Apple.
  43. ↑ «'I'll Get Along' Video Exclusive on Vevo». MichaelKiwanuka.com. Arxivat de l'original el 2 de maig 2012. [Consulta: 1 d’agost 2017].
  44. ↑ «New Single 'Bones' To Be Released On 24th September». MichaelKiwanuka.com. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013. [Consulta: 1 d’agost 2017].
  45. ↑ «Cold Little Heart (Radio Edit) – Single by Michael Kiwanuka on Apple Music». Apple Inc.. [Consulta: 8 abril 2017].
  46. ↑ «Le Top de la semaine : Top Singles Téléchargés – SNEP (Week 15, 2017)» (en francès). Syndicat National de l'Édition Phonographique. [Consulta: 15 abril 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Kiwanuka&oldid=34054566»