Vés al contingut

Michel Gondry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichel Gondry
Imatge
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole nationale supérieure des arts appliqués et des métiers d'art Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Pes74 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, autor de còmic, realitzador, actor, guionista, videoartista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPaul Gondry Modifica el valor a Wikidata
ParentsConstant Martin, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmichelgondry.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0327273 Allocine: 64623 Rottentomatoes: celebrity/michel_gondry Allmovie: p290174 TCM: 517106 AFI: 201035 TMDB.org: 201
Last fm: Michel+Gondry Musicbrainz: 4a29c1da-b3b8-45f7-9df3-8a1aa82b1540 Discogs: 347688 Allmusic: mn0001316144 Modifica el valor a Wikidata

Michel Gondry (Versalles, França, 8 de maig de 1963) és un director de cinema, anuncis, i vídeos musicals, destacat pel seu innovador estil visual i la seva manipulació de la posada en escena.[1] El 2004 va guanyar l'Oscar al millor guió original per Eternal Sunshine of the Spotless Mind.

Biografia

[modifica]

La seva carrera com realitzador va començar amb la direcció de vídeos musicals per al grup de rock francès Oui Oui, de la qual era també bateria. L'estil dels seus vídeos va cridar l'atenció de la cantant Björk, qui li va demanar dirigir el vídeo per a la seva cançó Human Behavior.[2]

Aquesta col·laboració s'estendria bastant temps, amb Gondry dirigint un total de sis vídeos musicals per Björk. Altres artistes amb qui Gondry ha col·laborat en més d'una ocasió inclouen a The White Stripes, The Chemical Brothers i Kylie Minogue. Gondry també ha creat nombrosos anuncis de televisió, sent un dels més famosos el realitzat per a Levi's, amb el que va guanyar el Lion D'or en el Festival de Cinema de Cannes de 1994.[3]

Va ser pioner en la utilització de la tècnica coneguda com a «bullet time», utilitzada posteriorment en les cintes de la saga Matrix, i notablement en el vídeo Like A Rolling Stone dels britànics The Rolling Stones.

Gondry sol ser citat, juntament amb els directors Spike Jonze i David Fincher, com a representant de la influència dels directors de vídeo musicals en la cinematografia mundial. Gondry va fer el seu debut en el setè art l'any 2001 amb Human Nature, aconseguint crítiques dispars. La seva segona cinta, Eternal sunshine of the spotless mind (que és també la seva segona col·laboració amb el guionista Charlie Kaufman) va ser estrenada l'any 2004 i va rebre nombroses crítiques entusiastes. Eternal sunshine of the spotless mind utilitza moltes de les tècniques de muntat d'escenaris, ús de perspectiva i escassos efectes per computadora, sumat a llargues preses i un tractament pictòric de la imatge, eines amb les quals Gondry ha experimentat en els seus vídeos musicals.

Filmografia

[modifica]
  • 1989: Vingt p'tites tours
  • 1998: La Lettre
  • 2001: Human Nature
  • 2001: One Day... (curtmetratge protagonitzat per Gondry i David Cross)
  • 2003: I've Been Twelve Forever (documental en DVD de Director's Label)
  • 2003: Pecan Pie (curtmetratge protagonitzat per Jim Carrey)
  • 2003: The Work of Director Michel Gondry, recopilació de vídeos musicals i anuncis
  • 2004: Eternal Sunshine of the Spotless Mind
  • 2006: La Science des rêves
  • 2008: Be Kind Rewind
  • 2011: The Green Hornet
  • 2012: The We and the I
  • 2013: Mood Indigo
  • 2015: Microbe & Gasoline
  • 2023: The Book of Solutions

Videografia

[modifica]

Llista cronològica de vídeos musicals dirigits per Gondry:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sexton, Jamie. Music, Sound and Multimedia: From the Live to the Virtual. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2007, p. 34. ISBN 978-0-7486-2534-5. 
  2. ↑ Robert K. Elder interview with Michel Gondry, The Film That Changed My Life, Chicago Review Press, 2011, pg. 151.
  3. ↑ «The 37th Grammy Nominations», 06-01-1995. [Consulta: 15 octubre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Gondry
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michel_Gondry&oldid=34293486»