Michel Mayor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Michel Gustave Édouard Mayor  12 gener 1942 (82 anys)Lausana (Suïssa) | ||
| Director Observatori de Ginebra | |||
| 1998 – 2004 ← André Maeder – Gilbert Burki → | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | suís | ||
| Formació | Universitat de Ginebra | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astrofísica | ||
| Ocupació | físic, astrònom, professor | ||
| Ocupador | Observatori de Ginebra, director (1998–2004) Observatori de Ginebra, catedràtic (1984–2007) Universitat de Ginebra | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Didier Queloz | ||
| Premis | |||
Premi Pierre Janssen el 1998 Premi Marcel Benoist el 1998 Premi Balzan en 2000. Medalla Albert Einstein en 2004. Premi Shaw en 2005 Medalla Karl Schwarzschild en 2010. Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixementen 2011. Premi Nobel de Física 2019. | |||
| Lloc web | exoplanets.ch… | ||
.jpeg)
Michel Gustave Édouard Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra. Juntament amb Didier Queloz va descobrir 51 Pegasi b el 1995, el primer planeta extrasolar que orbita l'estel 51 Pegasi de tipus solar.[1]
Després d'estudiar física en la Universitat de Lausana, va obtenir el seu doctorat en astronomia en l'Observatori de Ginebra el 1971. Va treballar a més en l'observatori de Cambridge, l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, i un observatori a Hawaii. Fins a 1998, havia participat en més de 200 publicacions científiques. Actualment (juny de 2009) és coautor de més de 320 d'elles.[2] Des del descobriment del 51 Pegasi b, Michel Mayor i el seu equip s'han dedicat a la labor de descobrir i estudiar més planetes extrasolars.
L'agost de 1998 va ser guardonat amb el premi suís Marcel Benoist en reconeixement a la seva labor i la influència d'aquesta en la vida humana. En 2000, va ser guardonat amb el premi Balzan. En 2004, li van atorgar la Medalla Albert Einstein. En 2005, va rebre el premi Shaw d'astronomia. En 2011 va ser guardonat amb el Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Ciències Bàsiques al costat de Didier Queloz.
El 2003, l'instrument Cercador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió (HARPS), del que és investigador principal, va entrar en funcionament. El 2007, va ser un dels onze científics europeus que van descobrir Gliese 581 c, el primer planeta extrasolar a la zona habitable d'un estel. El descobriment va ser realitzat des del telescopi de 3,6 m de l'Observatori Europeu Austral (ESO) situat a La Silla amb l'instrument HARPS.[3][4] El 2009, Mayor i el seu equip van descobrir el planeta extrasolar més lleuger conegut fins avui, Gliese 581 i.[5][6]
El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física amb Didier Queloz "per la descoberta d'un exoplaneta en orbita d'un estel de tipus solar" (en paral·lel amb Philip James Edwin Peebles pels seus treballs teòrics de cosmologia).[7]
Referències
[modifica]- ↑ Mayor, M.; Queloz, D. «A Jupiter-mass companion to a solar-type star». Nature, 378, 23-11-1995, pàg. 355 - 359. DOI: 10.1038/378355a0.
- ↑ Llista de publicacions científiques de Michel Mayor. Font: SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS).
- ↑ Notes de premsa de l'AIXÒ. «Astronomers Find First Earth-like Planet in Habitable Zone» (en anglès), 25-04-2007. Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 25 juny].
- ↑ Udry, S.; Bonfils, X.; Delfosse, X.; Forveille, T.; Mayor, M.; Perrier, C.; Bouchy, F.; Lovis, C.; Pepe, F.; Queloz, D. i Bertaux, J.-L. «The HARPS search for southern extra-solar planets. XI. Super-Earths (5 and 8 M?) in a 3-planet system». Astronomy & Astrophysics, 469, 3, 2007.
- ↑ Notes de premsa de l'AIXÒ. «Lightest exoplanet yet discovered» (en anglès), 21-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-07-05. [Consulta: 25 juny].
- ↑ M. Mayor, X. Bonfils, T. Forveille, X. Delfosse, S. Udry, J.-L. Bertaux, H. Beust, F. Bouchy, C. Lovis, F. Pepe, C. Perrier, D. Queloz i N. C. Sants «The HARPS search for southern extra-solar planets XVIII. An Earth-mass planet in the GJ 581 planetary system». Astronomy & Astrophysics, enviat, 2009.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.
| Precedit per: John Huxtable Elliott Luigi Lucca Cavalli-Sforza Michail Gromow Paul Ricœur |
Premi Balzan 2000 |
Succeït per: Claude Lorius James Sloss Ackerman Jean Pierre Changeux Marc Fumaroli |