Michela Marzano
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 agost 1970  (54 anys)Roma | ||
 Diputada de la República d'Itàlia | |||
| 6 març 2013 – 22 març 2018 Legislatura: dissetena legislatura d'Itàlia Circumscripció electoral: Llombardia 1 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Pisa Scuola Normale Superiore de Pisa | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia política i ètica | ||
| Lloc de treball | Roma París | ||
| Ocupació | política (–2018), professora d'universitat, editorialista, filòsofa, escriptora, sociòloga | ||
| Ocupador | Universitat de París V (2010–) Centre Nacional de Recerca Científica (2000–) La Repubblica Universitat de Roma La Sapienza | ||
| Partit | Partit Democràtic | ||
| Interessada en | Bioètica i condició humana | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Stéphane Vial i Julia de Funès | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jacques de Saint Victor | ||
| Pare | Ferruccio Marzano | ||
| Germans | Arturo Marzano | ||
| Lloc web | michelamarzano.it | ||
   
| |||
Michela Marzano (nascuda el 20 d'agost de 1970 a Roma),[1] és una filòsofa italiana contemporània, formada a la Universitat de Pisa amb Remo Bodei. Va arribar a França l'any 1999 i l'any següent s'integrà com a investigadora al CNRS francès, dins el CERSES (Centre de Recherche Sens, Éthique, Société), a la Universitat Paris V. L'any 2008, la revista Le Nouvel Observateur, va considerar-la un dels cinquanta intel·lectuals més importants de França (dels quals només set eren dones).[2]
Treballa en l'àmbit de l'ètica aplicada i la filosofia política i a França és considerada una de les renovadores de l'antropologia filosòfica actual. Ha publicat una gran quantitat de llibres sobre filosofia moral i política i especialment sobre el tema del cos i l'ésser humà en tant que carnal. L'anàlisi de la fragilitat de la condició humana representa, segons ella, el punt d'inici de la reflexió filosòfica.
Per a Marzano, el cos és el mirall de la fragilitat humana, el lloc on es troben dues menes de violència: la física i la simbòlica. La primera fa referència a la materialitat de la condició humana, al fet de ser cos, pura carnalitat, mentre que la segona remet a una realitat psíquica capaç de pensar el cos. La deshumanització consisteix a negar aquest segon aspecte, a negar la raó i reduir l'altre a pura fisicitat. Bloc de Eugènia Cros[Enllaç no actiu][3]
Bibliografia
[modifica]- Penser le corps, PUF, 2002
- La pornographie ou l'épuisement du désir, Buchet-Chastel, 2003
- La fidélité ou l'amour à vif, Buchet-Chastel, 2005
- Alice au pays du porno (avec Claude Rozier), Ramsay, 2005
- Le Corps: Films X : Y jouer ou y être, entretien avec Ovidie, Autrement, 2005
- Malaise dans la sexualité, JC Lattès, 2006
- Je consens, donc je suis... Éthique de l'autonomie, PUF, 2006 - edició en espanyol: Barcelona: Ed. Proteus, 2009
- Philosophie du corps, PUF, 2007
- Dictionnaire du corps, PUF, 2007
- L'ethique apliqué. PUF, 2008.- edició en català: Barcelona: Ed. Proteus, 2009
- Extension du domaine de la manipulation, de l'entreprise à la vie privée, Grasset, 2008
- Le Fascisme. Un encombrant retour ?, Paris, Larousse, coll. « Philosopher », 2009.
Enllaços externs
[modifica]
- Plana web de Michela Marzano, a la Universitat París-Descartes Arxivat 2009-02-09 a Wayback Machine.
- Les 50 stars de la pensée, article de Le Nouvel Observateur, octubre 2008
- Entrevista amb Michela Marzano a La Vanguardia: Tu mala suerte es culpa tuya porque el sistema es perfecto, 11 maig 2009 Arxivat 16 de maig 2009 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ «Michela Marzano. La pornografía o el agotamiento del deseo». Goodreads. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Michela Marzano». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Marzano, Michela» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 7 juliol 2020].