Miguel Barceló Pérez
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 desembre 1923 Benidorm (País Valencià) |
Mort | 12 març 2018 (94 anys) Benidorm (País Valencià) |
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Espanya 27 juny 2008 – 26 gener 2009 | |
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Espanya 3 octubre 2005 – 27 juny 2008 | |
Regidor de l'Ajuntament de Benidorm | |
1987 – | |
Senador al Senat espanyol | |
22 juny 1986 – 12 març 2018 – Agustín Almodóbar Barceló → Circumscripció electoral: Alacant | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Alianza Popular Partit Popular |
Membre de | |
Família | |
Fills | Ángela María Barceló Martorell |
Parents | Eduardo Zaplana Hernández-Soro, gendre |
Miguel Barceló Pérez (Benidorm, 28 de desembre de 1923 - Benidorm, 12 de març de 2018) fou un polític valencià, senador per Alacant al Senat d'Espanya. Fou sogre d'Eduardo Zaplana.
Biografia
[modifica]De petit va viure amb la seva família a Barcelona, però durant la guerra civil espanyola tornaren a Benidorm. Després de la guerra va estudiar a Madrid, i quan tornà a Benidorm treballà com a empresari en administració de finques i director d'empreses turístiques. Alhora, el seu germà Jaime fou alcalde de Benidorm de 1969 a 1971.
Durant les eleccions generals espanyoles de 1977 presidí la gestora que fundà la Unió de Centre Democràtic a Benidorm. Quan es produí l'ensulsiada d'aquest partit va optar a l'alcaldia de Benidorm a les eleccions municipals espanyoles de 1983 com a cap de llista del Partit Demòcrata Liberal, però no fou escollit. Se'n va donar de baixa per a presentar-se cop a cap de la llista d'Alianza Popular a les eleccions municipals espanyoles de 1987, i fou escollit regidor.[1]
Simultàniament fou escollit senador per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008. Dins del senat fou secretari segon (1988-1989) i vicepresident primer (2000-2004) de la comissió de relacions amb el Defensor del Poble i dels Drets Humans (1988-1989 i 2000-2004), president de la Comissió Especial sobre la Manipulació Genètica amb Finaltiats de Producció d'Aliments (1999-2000), vicepresident segon de la Comissió Mixta per a l'Estudi del Problema de les Drogues (1996-1999) del Senat d'Espanya.[2] Fou substituït en l'escó pel seu net Agustín Almodóbar Barceló.[3]
Fou adjunt primer del Síndic de Greuges del País Valencià (1993-1996) i president del Consell Valencià del Moviment Europeu. En febrer de 2011 patí un atac de cor del que se'n va recuperar.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Javier Paniagua Fuentes i J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.60. ISBN 9788495484802.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Cuestión de genes y apellidos El País, 3 de gener de 2009
- ↑ El exsenador del PP Miguel Barceló Pérez se recupera en la UCI tras sufrir un infarto a Diario Información, 16 de febrer de 2011
Enllaços externs
[modifica]- Entrevista a Miguel Barceló Arxivat 2016-11-23 a Wayback Machine. a RTV Benidorm