Gabriel Elorriaga Fernández

Gabriel Elorriaga Fernández

Biografia
Naixement	1930 (93/94 anys) Ferrol (província de la Corunya)
Governador civil de Santa Cruz de Tenerife
24 de novembre de 1969 – 11 de juny de 1971
← Mariano Nicolás García Antonio del Valle Menéndez →
Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 9 de gener de 1996
Circumscripció	Castelló
Senador per Castelló
3 de març de 1996 – 31 d'agost de 2008
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Alianza Popular
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (membre corresponent)
Família
Cònjuge	María del Coro Pisarik Villar
Fills	Beatriz Elorriaga Pisarik, Gabriel Elorriaga Pisarik
Llista Diputat al Congrés dels Diputats 21 juny 1993 – 9 gener 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Castelló Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 Diputat al Congrés dels Diputats 10 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Castelló Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 Diputat al Congrés dels Diputats 7 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Castelló Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 Diputat al Congrés dels Diputats 12 novembre 1982 – 15 juliol 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Castelló Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 Senador al Senat espanyol

Gabriel Elorriaga Fernández (Ferrol, 1930) és un advocat gallec establit a Castelló de la Plana. Pare de Gabriel Elorriaga Pisarik.

Trajectòria

Llicenciat en dret i en periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, de jove va estar relacionat amb el Frente de Juventudes i amb el Sindicato Español Universitario (SEU). Va col·laborar amb els sectors que van intentar introduir cert pluralisme. A causa d'això va ser una de les set persones empresonades amb motiu de les revoltes estudiantils de 1956, en les quals van confluir, per primera vegada en el règim franquista, els desitjos d'aperturisme d'un grup de joves de diferent tendència política (Javier Pradera, Enrique Múgica, Ramón Tamames i Fernando Sánchez Dragó, entre altres).

Després d'abandonar la presó va ocupar diferents càrrecs. Va ser responsable de publicacions de l'Instituto de Estudios Políticos, Cap del gabinet Tècnic del Ministre d'Informació i Turisme (amb Manuel Fraga, 1962-1969), fundà la revista Familia Española i fou nomenat governador civil de Santa Cruz de Tenerife (1969-1971). En la dècada de 1970 fou membre del Consell Nacional de Premsa i del Consell Assessor de Programació de RTVE. Durant la Transició Espanyola fou membre de Reforma Democràtica i un dels membres fundadors d'Aliança Popular,

Fou elegit diputat pel Partit Popular a la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989 i 1993. Fou Vicepresident Segon de la Comissió de Defensa i de la Comissió Mixta per a l'Estudi del Problema de la Droga del Congrés dels Diputats (1990-1993)

Fou escollit senador a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004. Fou membre de la Diputació Permanent del Senat.

Obres

• La vocación política (inicialment publicat en 1962),
• Información y política (1964)
• Democracia fuerte (1975)
• El camino de la concordia: de la cárcel al parlamento (Debate, 2007)
• Sed de Dios (Península, 2012)

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Mariano Nicolás García	Governador civil de Santa Cruz de Tenerife 1969-1971	Succeït per: Antonio del Valle Menéndez