Vés al contingut

Miguel Bernardo Bianquetti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miguel Bernardo)
Plantilla:Infotaula personaMigueli

(1977) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMiguel Bernardo Bianquetti
19 desembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Ceuta (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,83 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa central
Clubs juvenils
- O'Donnell
Cadis CF
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1971–1973
1973–1988
1971–1988
Cadis CF
FC Barcelona
Total
67
391
458
4
20
24
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1975–1976
1974–1980
Espanya amateur
Espanya Espanya
2
32
0
1
Participà en
juny 1980Eurocopa 1980
juny 1978Mundial de Futbol 1978 Modifica el valor a Wikidata


FIFA: 46523 UEFA: 38090 BDFutbol: 3014 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1970–1973 Cadis CF 77(4)
1973–1988 FC Barcelona 391(20)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1975–1976   Espanya 2(0)
1975–1976   Espanya Amateur 2(0)

Miguel Bernardo Bianquetti (Ceuta, 19 de desembre de 1951), conegut com a Migueli i també amb el sobrenom de Tarzan, és un dels futbolistes més rellevants de la història del futbol espanyol i, especialment, del FC Barcelona. Previ a la seva arribada a Barcelona havia jugat al Ceuta i al Cadis, i amb 17 anys va ser rebutjat pel Reial Madrid.[1] Va jugar 15 temporades consecutives al primer equip del Barça, entre 1973 i 1988, gairebé sempre com a defensa central titular. Quan es va retirar ho va fer com el jugador que més partits havia disputat amb el primer equip en la història del club, amb 664,[2] dels quals 549 foren oficials. Posteriorment Xavi Hernández, va superar el seu rècord la temporada 2011/2012.[3] També l'han superat Puyol, Iniesta i Messi.[4]

Defensa central dotat d'un imponent físic, va destacar per la seva força i potència, pel seu orgull i infatigable entrega en tots els partits, i per la personalitat i caràcter, que el convertiria en tot un líder respectat per companys i rivals. Va ser considerat un dels millors defenses d'Europa de la seva època, i encara avui segueix sent un mite en la memòria dels afeccionats culers. Al llarg dels seus 15 anys al Barcelona va col·leccionar fins a 11 títols de primer nivell.

Migueli va ser 32 vegades internacional amb la Selecció nacional de futbol, entre 1974 i 1980. Va participar en la Copa del Món de Futbol de l'Argentina de 1978, i a l'Eurocopa de Futbol d'Itàlia de 1980. Va debutar de la mà de Ladislau Kubala el 20 de novembre de 1974, davant d'Escòcia, i va tancar la seva participació amb Espanya el setembre de 1980, enfront d'Hongria. Retirat al final de la temporada 1988-89, el Barcelona va organitzar-li un partit d'homenatge contra la selecció de Bulgària, celebrat al Camp Nou. Abandonat el futbol professional, Migueli es va desvincular completament d'aquest esport i va orientar la seva vida a una de les seves grans passions, l'art.

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Valle, J.M. «El momento crucial de Migueli». El Mundo Deportivo, 19-05-1973 [Consulta: 9 octubre 2024].
  2. «Nota biogràfica de Migueli». lloc web del FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 25 octubre 2011].
  3. «Nota biogràfica de Xavi, temporada 2011-2012». lloc web del FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2011-07-12. [Consulta: 25 octubre 2011].
  4. «https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1108911/messi-iguala-els-674-partits-diniesta-amb-el-barca». FC Barcelona. [Consulta: 31 agost 2019].

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa del jugador Arxivat 2012-04-18 a Wayback Machine. (castellà)
  • Fitxa del jugador (castellà)