Miguel Echegaray y Eizaguirre

Miguel Echegaray y Eizaguirre
	Miguel Echegaray, fotografiat per Christian Franzen (c. 1907).
Biografia
Naixement	28 setembre 1848 ; Quintanar de la Orden (província de Toledo)
Mort	20 gener 1927 (78 anys); Madrid
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
	19 novembre 1872 – 22 març 1873 ; Circumscripció electoral: Quintanar de la Orden
Activitat
Ocupació	escriptor, polític
Partit	Partit Radical
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Gènere	Dramatúrgia
Família
Germans	Eduardo Echegaray y Eizaguirre; José Echegaray y Eizaguirre

Miguel Echegaray y Eizaguirre (Quintanar de la Orden, província de Toledo, 28 de setembre de 1848 - Madrid, 20 de gener de 1927), comediògraf espanyol, germà del també autor dramàtic José Echegaray y Eizaguirre. Juntament amb Vital Aza i Miguel Ramos Carrión, va dominar el género chico a la fi del segle xix.

Biografia

Era de família aragonesa i mare basca, i va néixer ocasionalment en Quintanar de la Orden, província de Toledo, quan els seus pares viatjaven de Madrid a Múrcia. La seva primera obra estrenada, al Teatro del Circo de Madrid, quan comptava setze anys, va ser Cara y Cruz (1864). No obstant això va interrompre la seva carrera dramàtica per llicenciar-se en Filosofia i Lletres i Dret, i va exercir com advocat uns breus anys i com a cap d'administració civil en diferents ministeris. Des de 1864 va ser secretari del seu germà quan a aquest el van nomenar ministre de Foment i després d'Hisenda; també va ser diputat radical en 1873; després de la Restauració, va tornar a escriure teatre, sobretot comèdies, género chico i sarsuelas, per als teatres Lara i de la Comedia, fins a aconseguir un total de 110 peces, 21 d'elles sarsuelas. Va obtenir una butaca de la Reial Acadèmia de la Llengua el 18 de desembre de 1913.

Miguel Echegaray era un dramaturg molt culte i dominava diverses llengües, entre elles l'hebreu. La seva versificació és intel·ligent, els seus temes imaginatius, posseïa un fons de crítica social i, per descomptat, gaudia d'una gran inspiració popular que li va reportar conèixer un gran èxit, encara que en l'actualitat, incomprensiblement, és menys recordat que el seu germà, potser perquè aquest va obtenir el premi Nobel el 1904. Entre les seves sarsueles destaquen les famoses Gigantes y cabezudos (1898), amb el rerefons del retorn dels soldats derrotats en la Guerra hispano-estatunidenca, i El duo de la Africana, de curiosa intriga metateatral, ambdues amb música de Manuel Fernández Caballero.

Bibliografia de les seves obres (incompleta)

Sarsueles

La niña mimada (1891), comedia en tres actes i en vers.
El dúo de la Africana (1893), sarsuela en un acte amb música de Manuel Fernández Caballero.
Gigantes y cabezudos (1898), sarsuela en tres actes amb música de Fernández Caballero.
La viejecita (1898), sarsuela amb música de Fernández Caballero.
El Domingo de Ramos, sarsuela amb música de Tomás Bretón (1895).
El sombrero de plumas, sarsuela amb música de Ruperto Chapí (1902).
La rabalera (1907), sarsuela amb música d'Amadeo Vives.
Juegos malabares (1910), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
Agua de noria (1911), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
El pretendiente (1913), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
El buen ladrón, sarsuela amb música de Roberto Giménez Ortells (1918).
La revista (1892)
Los Estudiantes (1900) amb música de Fernández Caballero.
La diligencia (1901) amb música de Fernández Caballero.
María Luisa (1906) amb música de Fernández Caballero.
La casta susana, (1902)
Juegos malabares (1910), amb música d'Amadeu Vives.

Comèdies

Entre parientes, 1889;
¿Me conoces?, 1890;
Viajeros para Ultramar, 1890;
La credencial, 1891;
La señora Francisca, 1892;
Abogar contra sí misma, 1896;
Mimo, 1898;
Inocencia 1872
Contra viento y marea 1878
El octavo no mentir 1879
Sin familia 1882
Meterse a redentor 1887
El enemigo 1888
Los hugonotes 1889
Caridad 1903

Fonts

Javier Huerta, Emilio Peral, Héctor Urzaiz, Teatro español de la A a la Z. Madrid: Espasa-Calpe, 2005.
Manuel Gómez García, Diccionario Akal de Teatro. Madrid: Akal, 1997.

Enllaços externs

Biobibliografia com a llibretista de sarsuela, en anglès

Premis i fites
Precedit per: Alejandro Pidal y Mon	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira V 1916-1927	Succeït per: Antonio Machado