Miguel de los Santos Díaz Gómara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1885  Fitero (Navarra) |
| Mort | 7 gener 1949 (63 anys) Cartagena (Regió de Múrcia) |
 Administrador apostòlic de Barcelona | |
| 8 març 1939 – 30 desembre 1942 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona | |
 Bisbe de Cartagena | |
| 28 gener 1935 – ← Vicente Alonso Salgado – Ramon Sanahuja i Marcé → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
| Bisbe d'Osma | |
| 18 desembre 1924 – ← Mateo Mújica Urrestarazu – Tomás Gutiérrez Díez → Diòcesi: bisbat d'Osma | |
 Bisbe auxiliar de Saragossa | |
| 8 juliol 1920 – Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
| Bisbe titular | |
| 8 juliol 1920 – Diòcesi: bisbat de Thagora | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Religió | Catòlica |
| Formació | Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1920–), sacerdot catòlic (1909–) |
| Consagració | 21 de desembre de 1920 per Juan Soldevila y Romero |
| Premis | |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Miguel de los Santos Díaz Gómara (Fitero, 5 de juliol de 1885 - Cartagena, 7 de gener de 1949) va ser un religiós espanyol, bisbe d'Osma (1924-1935) i Cartagena (1935-1949), i administrador apostòlic de Barcelona (1939-1942).
Biografia
[modifica]Va néixer a Fitero en 1885, fill de León Díaz, escrivà del jutjat, i d'Ángela Gómara. Va estudiar en el Col·legi de l'Escola Pia d'Estella, entre 1896 i 1903 en el Seminari de Pamplona, i entre 1903 i 1908 en el Seminari de Saragossa, on es va doctorar en teologia. En 1918 es va doctorar en dret en la Universitat de Madrid. En 1909 es va ordenar sacerdot, i va ser enviat al Seminari de Belchite. A l'any següent va viatjar a Roma, on va cursar dret canònic en la Pontifícia Universitat Gregoriana, i es va doctorar en Dret Canònic i en Filosofia Escolàstica.
De retorn a Espanya va ocupar el càrrec de professor de religió i moral de l'Escola Normal de Saragossa. En 1918 va ser nomenat jutge pro-sinodal i en 1919 president del Reial Seminari de San Carlos. En 1920 va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe titular de Thagora, i en 1924 bisbe d'Osma. En 1935 li va ser assignada la Diòcesi de Cartagena, càrrec que va ocupar fins a la seva mort i que va compaginar entre 1939 i 1942 amb el d'administrador apostòlic de Barcelona, a causa de la vacant en el càrrec de bisbe després de la detenció i desaparició de Manuel Irurita al desembre de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil.[1] Durant el seu apostolat destacà per la imposició del castellà tant com a llengua de culte com a les publicacions parroquials.[2] Fidel addicte al franquisme, el 1937 va representar al bàndol nacional en el Congrés Eucarístic de Paraguai.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Fiteranos Ilustres». Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 31 gener 2012].
- ↑ «Miguel de los Santos Díaz Gómara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miguel de los Santos Díaz Gómara, Enciclopedia Vasca Auñamendi
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alexandre Piquemal |
Bisbe de Thagora 1920-1924 |
Succeït per: Jozef Cársky |
| Precedit per: Mateo Mújica Urrestarazu |
Bisbe d'Osma 1924-1935 |
Succeït per: Tomás Gutiérrez Díez |
| Precedit per: Vicente Alonso y Salgado |
Bisbe de Cartagena 1935-1949 |
Succeït per: Ramon Sanahuja i Marcè |
| Precedit per: Manuel Irurita Almandoz |
Administrador Apostòlic de Barcelona 1939-1942 |
Succeït per: Gregorio Modrego Casaus |