Mina Klabin Warchavchik
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  São Paulo (Brasil) |
| Mort | 1969 (72/73 anys) São Paulo (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | paisatgista, arquitecta |
| Família | |
| Cònjuge | Gregori Warchavchik |
| Pare | Maurício Freeman Klabin |
Mina Klabin Warchavchik (São Paulo, 3 d'octubre de 1896 - 14 de febrer de 1969) va ser una cantant[1] i paisatgista brasilera.[2][3][4][5] Va ser pionera en el paisatgisme modern al Brasil.[6]
Biografia
[modifica]
Descendent de jueus lituans, era neta de Leon Klabin i de Chaia Sarah Papert.[7] Filla més vella de l'empresari Maurício Freeman Klabin i de Bertha Obstand, era germana de Luisa Klabin i de Jenny Klabin Segall[8] i cosina d'Horácio Lafer, Eva Klabin i d'Ema Gordon Klabin.[9][9] Mina es va casar amb l'arquitecte Gregori Warchavchik[10] amb qui va tenir dos fills: Mauris Klabin Warchavchik i Anna Sonia Klabin Warchavchik.
Mina Klabin va ser sempre implicada en projectes artístics, ja fos en el món de la música o en l'arquitectura. L'any 1930, l'orquestra del Teatre Municipal de São Paulo va passar a desenvolupar les seves activitats a través de la Societat Simfònica de São Paulo, per iniciativa d'un grup de persones, entre les quals hi havia Olívia Guedes Penteado i Mina Klabin Warchavchik.[8]
Paisatgisme modern
[modifica]En el paisatgisme, Mina és coneguda per haver estat la pionera en jardins tropicals al Brasil així com pionera també del nou corrent de paisatgisme, denominat paisatgisme modern.[11][6]
A la fi de la dècada de 1920, Mina, a més de col·laborar projectant el paisatgisme del jardí de la Casa Modernista del carrer Santa Cruz, que es troba en el districte de Vila Mariana, a São Paulo, també va ajudar a finançar la construcció d'aquesta obra. El projecte de Gregori Warchavchik, que és considerat la primera residència modernista del Brasil, va ser presa pel poder públic estatal per la seva importància històrica, artística i arquitectònica.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Paulo De Freitas Costa. «Sinfonia de objetos: a coleção de Ema Gordon Klabin». Iluminuras, 2007. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ «O bosque modernista de Mina Klabin e Warchavchik». Jardim de Calatéia. Arxivat de l'original el 2015-01-19. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ «Museu Lasar Segall e Casa Modernista guardam história da família Klabin». Chácara Klabin. Arxivat de l'original el 19 de janeiro de 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ Tatiana Perecin. «Azaléias e mandacarus: Mina Klabin Warchavchik, paisagismo e modernismo no Brasil», 2003. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ Maria Lúcia Alexandrino Segall. «O Museu Lasar Segall na década de 70: da contemplação estética à Casa de Cultura e Resistência». EdUSP, 1991. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Tarsila Aracy A. Amaral. «Tarsila cronista», 2001. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ Carlos Heitor Cony, Sergio Lamarão, Rosa Maria Canha. «Wolff Klabin: a trajetória de um pioneiro - A maior fábrica de papel do país». Fundació Getúlio Vargas, 2001. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ 8,0 8,1 David José Lessa Mattos. «O espetáculo da cultura paulista: teatro e TV em São Paulo, 1940-1950». Códex, 2002. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Jacques Marcovitch. «Pioneiros e empreendedores: a saga do desenvolvimento no Brasil. Volume 2». EdUSP; Editora Saraiva, 2007. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ Guilherme Mazza Dourado. «Modernidade verde: jardins de Burle Marx». Senac, 2009. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ Tarsila Aracy A. Amaral. «Tarsila, sua obra e seu tempo». EdUSP, 2003. [Consulta: 19 gener 2015].