Vés al contingut

Mina de Naica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMina de Naica
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmina Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNaica (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Map
 27° 50′ 43″ N, 105° 30′ 24″ O / 27.8453°N,105.5067°O / 27.8453; -105.5067
Cristalls de la mina de Naica (la figura humana permet copsar-ne les dimensions).

La mina de Naica és una mina en explotació de plom i plata[1] que es troba a la població de Naica, municipi de Saucillo, a l'estat de Chihuahua, Mèxic.

La mina de Naica és coneguda internacionalment perquè s'hi troben els cristalls de guix més grans que es coneixen.[2][3][4] En altres llocs del món també es troben cristalls grans de guix com a Pulpí i Sorbas (Almeria), i la mina de Debar (Macedonia),[5] però la seva mida és menor que els de Naica. Els cristalls gegants de guix de Naica es troben en una cavitat natural al nivell -290 m de la mina, i poden arribar als 11 metres de llargada, al metre d'amplada i pesar més de 50 tones.[6] La temperatura de la cavitat, superior als 45 °C i la humitat per sobre del 70%, fa que, com en les saunes, sigui necessari limitar el temps d'estada. La bellesa i singularitat del conjunt de cristalls de selenita, fa de Naica un lloc excepcional que cal preservar.

Descobriment de la cova

[modifica]

La cueva de los Cristales fou descoberta el mes d'abril del 2000, pels germans Eloy i Javier Delgado, miners que realitzaven treballs d'exploració a l'interior de la mina.[7] Es tracta d'una cavitat d'uns 35 m de llarg per 20 d'ample i amb una alçada de 8 metres. A la mateixa profunditat, s'han trobat altres cavitats, sempre més petites, però també amb grans cristalls.

Noranta anys abans, l'any 1910, al nivell -120 de la mina, també s'havia trobat una cavitat amb cristalls de guix, que va rebre el nom de cueva de las Espadas. El nombre de cristalls en aquesta cavitat allargassada i estreta és molt més elevat i la seva mida és menor que la dels de la cova dels cristalls; els més grans arriben al metre de llargada.[8]

Formació dels cristalls

[modifica]
Cristalls de selenita de la mina de Naica (a una escala desconeguda)
Fluorita verda emmarcada amb calcita, extretes de la mina de Naica. Mida: 5,5 x 5,1 x 4,4 cm
Espècimen d'esfalerita i galena de la mina de Naica. Mida: 4,7 x 3,6 x 2,6 cm

Naica està situada en una antiga falla geològica, i una cambra magmàtica escalfa la gruta, per això les aigües subterrànies (a uns 50 °C) queden saturades de minerals, com el calci i el sofre, i aquestes condicions extremes explicarien la formació dels cristalls gegants.

S'estima que la formació dels cristalls de guix va començar cap a uns 600.000 anys enrere,[9] i es va interrompre fa uns 30 anys, quan per explotar aquesta mina, es va extreure, mitjançant bombes hidràuliques, l'aigua (1.000 litres d'aigua per segon a 56 °C). Una vegada que s'aturi l'explotació minera, la formació dels cristalls continuarà i la galeria tornarà a estar inundada per l'aigua. S'estima que aquests cristalls creixen a la taxa del gruix d'un cabell cada segle.[10]

Exploració i recerca científica

[modifica]

La gruta té la forma d'una ferradura per a cavalls. Els investigadors necessiten un equip especial per a resistir la calor i l'alta humitat, que inclou una careta i refrigeració, ja que l'aire calent saturat es condensaria en els pulmons. Aquest equip permet inspeccionar la cova durant uns 50 minuts.

Referències

[modifica]
  • Géo Ado, número 73 (març de 2009): pàgines 8-9.
  • National Geographic desembre de 2008 : pàgines 66-77.
  1. ↑ «"Naica: largest lead producing mine in Mexico"». Arxivat de l'original el 2011-01-26. [Consulta: 15 setembre 2011].
  2. ↑ García-Ruiz, Juan Manuel, 2007, Formation of natural gypsum megacrystals in Naica, Mexico, Geology, 35(4): p. 327 doi:10.1130/G23393A.1
  3. ↑ «National Geographic, 2008. Cavern of Crystal Giants». Arxivat de l'original el 2008-10-12. [Consulta: 15 setembre 2011].
  4. ↑ National Geographic, 2007. Giant Crystal Cave's Mystery Solved
  5. ↑ «The Giant Crystals Project» (en angles). Ulf Krassmann - Bad Windsheim. Arxivat de l'original el 2014-03-02. [Consulta: 20 novembre 2014].
  6. ↑ Cristalls gegants de fins a un milió d'anys d'antiguitat
  7. ↑ J.M. Garcia-Ruiz (text/texto) J. Trueba (pictures/fotos). El Misterio de los Cristales Gigantes de Naica. EL PAIS SEMANAL. Noviembre 2008
  8. ↑ Foshag, W., 1927, The selenite caves of Naica, Mexico: American Mineralogist, v. 12, p. 252–256.
  9. ↑ Estimació de Stein-Erik Lauritzen, Universitat de Bergen
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-cristales-gigantes-de-Naica-crecen-el-grosor-de-un-cabello-cada-siglo

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mina de Naica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mina_de_Naica&oldid=32983892»