Miquel Agelet i Besa

Miquel Agelet i Besa
Biografia
Naixement	1845 ; Lleida (Segrià)
Mort	1915 (69/70 anys); Lleida
Diputat a Corts
	10 juny 1901 – 27 març 1903 ; ← Joaquín Gómez y Gómez Pizarro – Manuel Pereña i Puente → ; Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a Corts
	19 abril 1898 – 16 març 1899 ; ← Ramon Soldevila i Claver – Joaquín Gómez y Gómez Pizarro → ; Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a Corts
	5 abril 1893 – 1r juliol 1895 ; ← Jaume Nuet i Minguell – Ramon Soldevila i Claver → ; Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a Corts
	1r març 1891 – 5 gener 1893 ; ← Manuel de Azcárraga Palmero – Joan Maluquer i Viladot → ; Circumscripció electoral: districte electoral de Solsona
Diputat a Corts
	20 abril 1886 – 29 desembre 1890 ; ← Ramon Soldevila i Claver – Jaume Nuet i Minguell → ; Circumscripció electoral: Lleida
Senador del Regne
	; Circumscripció electoral: Lleida
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal
Família
Fills	Josep Agelet i Garrell, Jaume Agelet i Garriga

Miquel Agelet i Besa (Lleida, 1845 - 1915) fou un polític i advocat català, comte de Vinatesa des de 1912 i pare de Josep Agelet i Garrell i de Jaume Agelet i Garriga, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració espanyola.

Biografia

Des de 1882 actuava com el cap principal del Partit Liberal a les Terres de Ponent, juntament amb Emili Riu i Periquet.^[1] Fou regidor a la Paeria de Lleida, president de la Diputació, i diputat del seu partit pel districte de Lleida en diverses eleccions generals a les Corts (1886, 1893, 1898 i 1901) amb un parèntesi per Solsona (1891). El 1896 i el 1899 fou senador d'elecció, i nomenat senador vitalici des de 1903.^[1] La seva era una família dedicada plenament a la política. El seu germà Antoni havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida el 1868 durant el Sexenni democràtic i diputat provincial. I els seus fills seguiren la seva vocació política: Josep Agelet i Garrell, diputat a les Corts, i Jaume Agelet i Garriga, diplomàtic i poeta.^[1]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 12; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6