Miquel Martín i Serra
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 agost 1969  (55 anys)Begur (Baix Empordà) | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Activitat | Segle XX-XXI | ||
| Gènere | Novel·la, periodisme, assaig | ||
| Obra | |||
| Primeres obres | Hi ha amors que maten | ||
| Lloc web | miquelmartin.blogspot.com | ||
 
| |||
Miquel Martín i Serra (Begur, 14 d'agost de 1969)[1] és un escriptor català.
Biografia
[modifica]Va passar la infantesa a diversos pobles de l'Empordà, que han inspirat bona part de la seva obra.
Poc després de llicenciar-se en Filosofia per la UAB, es va donar a conèixer en l'àmbit literari en guanyar el premi Joan Fuster per a autors joves.
Després d'una llarga estada a Anglaterra, va publicar la seva primera obra, el recull de contes Hi ha amors que maten (Columna, 1996),[2] al qual han seguit novel·les, llibres de llegendes, articles literaris i diversos assajos sobre literatura.
És estudiós de l'obra de Joan Vinyoli,[3] sobre el qual ha publicat assajos, articles i n'ha divulgat l'obra a través de conferències, recitals i rutes poètiques.
Amb l'actriu Olga Cercós han organitzat diverses activitats per divulgar la poesia i autors centrals com Joan Maragall, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli o Montserrat Abelló, entre altres.
Col·labora a diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d'escriptura.
És l'escriptor de capçalera[4] de la Biblioteca de Palafrugell.
Obra publicada
[modifica]Narrativa
[modifica]- 1996 - Hi ha amors que maten. Barcelona: Columna
- 1999 - L'estratègia de la gallina. Barcelona: Columna. (Finalista Premi Ramon Llull)
- 2007 - Cabells de medusa.. (Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Salabror», inclòs dins la novel·la)
- 2007 - Dictadors de butxaca. Premsa d'Osona. (Premi Maspons i Safont d'humor i sàtira)
- 2009 - Converses amb en Xico Florian (coautor). Ajuntament de Begur / Diputació de Girona
- 2013 - Llegendes de mar de la Costa Brava. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà (Segona edició, abril 2013)
- 2017 - El riu encès. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa
- 2017 - Proses reposades. Diputació de Girona: Col·lecció Josep Pla
- 2019 - Llegendes de nit. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
- 2020 - La drecera. Barcelona: Edicions del Periscopi[5][6][7][8][9]
- 2021 - Quan els pobles no tenien nom. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
- 2024 - La vereda. Córdoba: Editorial Almuzara
- 2024 - Guanyaràs una mar llisa. Barcelona: Edicions del Periscopi
Assaig
[modifica]- 2015 - Vent d'Aram. Joan Vinyoli (Estudi preliminar i complements didàctics). Barcelona: Edicions 62, Col·lecció Educació 62
- 2016 - Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (coautor). Barcelona: L'Avenç
- 2021 - Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi. Vibop Edicions
- 2023 - Fragments d'inexistència. Una biografia de Tom Sharpe. Barcelona: Navona[10][11][12][13]
- 2023 - Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe. Barcelona: Anagrama, Biblioteca de la memoria[14][15][16]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1994 - Premi Joan Fuster per a autors joves de 1994
- 1999 - Finalista al Premi Ramon Llull per L'estratègia de la gallina
- 2007 - Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Sota els vents», inclòs dins la novel·la Cabells de medusa.[17]
- 2007 - Premi Jaume Maspons d'humor i sàtira per Dictadors de butxaca[18]
- 2018 - Finalista al Premis Casero per La drecera[19]
- 2019 - Premi Recvll de Retrat Literari per Joan Vinyoli, el gall salvatge [20]
- 2021 - Finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any per La drecera[21]
- 2021 - Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La drecera[22]
- 2021 - Premis literaris El Setè Cel de Salt per La drecera[23]
Referències
[modifica]- ↑ «Miquel Martín i Serra a la base de dades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - AELC».
- ↑ http://miquelmartin.blogspot.com.es/2010/09/hi-ha-amors-que-maten.html
- ↑ «Olga Cercós i Miquel Martín acosten Vinyoli al gran públic al diari Ara, abril 2014».
- ↑ «Miquel Martín, l'escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell» al web de la Biblioteca de Palafrugell.
- ↑ «Més 324». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Vilaweb Miquel Martín». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «El País Catalunya Cultura_A prop de la felicitat narrativa». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Miquel Martín Serra, l'escriptor descoberta d'aquest estiu. Llegim.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «El begurenc Miquel Martín i Serra triomfa entre els lectors i la crítica amb 'La drecera'. TV Costa Brava.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Deu anys després de la mort de Tom Sharpe, Miquel Martín Serra publica la biografia de l'autor britànic titulada "Fragments d'inexistència"». TV3, 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del "gran i caòtic" Tom Sharpe, deu anys després de la seva mort.». Diari de Girona., 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del gran i caòtic Tom Sharpe.». El Gerió digital., 08-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «Miquel Martín i Serra publica una biografia de Tom Sharpe.». Fundació Tom Sharpe., 18-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe.» (en castellà). Anagrama, 31-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «Tom Sharpe: una autobiografía delegada.» (en castellà.). La Vanguardia., 03-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «Fragmentos de inexistencia: La biografía de Tom Sharpe.» (en castellà.). Zenda., 07-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
- ↑ «El begurenc Miquel Martín guanya el Romà Comamala amb «Sota els vents»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Miquel Martín s'endinsa al món dels corallers amb «Cabells de Medusa»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Premis Casero 2018». Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Miquel Martín guanya el premi Recvll de retrat literari amb un text sobre Joan Vinyoli». [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ «Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any». Òmnium Cultural, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ «Empordà.info». Prensa Ibérica. [Consulta: 5 juny 2021].
- ↑ Carmona, Alba. «Miquel Martín guanya el premi Setè Cel de Salt per «La drecera»», 21-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].