Vés al contingut

Miquel Martín i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Martín i Serra

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Begur (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
ActivitatSegle XX-XXI
GènereNovel·la, periodisme, assaig
Obra
Primeres obresHi ha amors que maten

Lloc webmiquelmartin.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: miquel.martin.5 X: MiquelMartnSer1 Modifica el valor a Wikidata

Miquel Martín i Serra (Begur, 14 d'agost de 1969)[1] és un escriptor català.

Biografia

[modifica]

Va passar la infantesa a diversos pobles de l'Empordà, que han inspirat bona part de la seva obra.

Poc després de llicenciar-se en Filosofia per la UAB, es va donar a conèixer en l'àmbit literari en guanyar el premi Joan Fuster per a autors joves.

Després d'una llarga estada a Anglaterra, va publicar la seva primera obra, el recull de contes Hi ha amors que maten (Columna, 1996),[2] al qual han seguit novel·les, llibres de llegendes, articles literaris i diversos assajos sobre literatura.

És estudiós de l'obra de Joan Vinyoli,[3] sobre el qual ha publicat assajos, articles i n'ha divulgat l'obra a través de conferències, recitals i rutes poètiques.

Amb l'actriu Olga Cercós han organitzat diverses activitats per divulgar la poesia i autors centrals com Joan Maragall, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli o Montserrat Abelló, entre altres.

Col·labora a diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d'escriptura.

És l'escriptor de capçalera[4] de la Biblioteca de Palafrugell.

Obra publicada

[modifica]

Narrativa

[modifica]
  • 1996 - Hi ha amors que maten. Barcelona: Columna
  • 1999 - L'estratègia de la gallina. Barcelona: Columna. (Finalista Premi Ramon Llull)
  • 2007 - Cabells de medusa.. (Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Salabror», inclòs dins la novel·la)
  • 2007 - Dictadors de butxaca. Premsa d'Osona. (Premi Maspons i Safont d'humor i sàtira)
  • 2009 - Converses amb en Xico Florian (coautor). Ajuntament de Begur / Diputació de Girona
  • 2013 - Llegendes de mar de la Costa Brava. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà (Segona edició, abril 2013)
  • 2017 - El riu encès. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa
  • 2017 - Proses reposades. Diputació de Girona: Col·lecció Josep Pla
  • 2019 - Llegendes de nit. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
  • 2020 - La drecera. Barcelona: Edicions del Periscopi[5][6][7][8][9]
  • 2021 - Quan els pobles no tenien nom. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
  • 2024 - La vereda. Córdoba: Editorial Almuzara
  • 2024 - Guanyaràs una mar llisa. Barcelona: Edicions del Periscopi

Assaig

[modifica]
  • 2015 - Vent d'Aram. Joan Vinyoli (Estudi preliminar i complements didàctics). Barcelona: Edicions 62, Col·lecció Educació 62
  • 2016 - Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (coautor). Barcelona: L'Avenç
  • 2021 - Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi. Vibop Edicions
  • 2023 - Fragments d'inexistència. Una biografia de Tom Sharpe. Barcelona: Navona[10][11][12][13]
  • 2023 - Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe. Barcelona: Anagrama, Biblioteca de la memoria[14][15][16]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Miquel Martín i Serra a la base de dades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - AELC».
  2. [enllaç sense format] http://miquelmartin.blogspot.com.es/2010/09/hi-ha-amors-que-maten.html
  3. «Olga Cercós i Miquel Martín acosten Vinyoli al gran públic al diari Ara, abril 2014».
  4. «Miquel Martín, l'escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell» al web de la Biblioteca de Palafrugell.
  5. «Més 324». [Consulta: 3 agost 2020].
  6. «Vilaweb Miquel Martín». [Consulta: 3 agost 2020].
  7. «El País Catalunya Cultura_A prop de la felicitat narrativa». [Consulta: 3 agost 2020].
  8. «Miquel Martín Serra, l'escriptor descoberta d'aquest estiu. Llegim.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].
  9. «El begurenc Miquel Martín i Serra triomfa entre els lectors i la crítica amb 'La drecera'. TV Costa Brava.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].
  10. «Deu anys després de la mort de Tom Sharpe, Miquel Martín Serra publica la biografia de l'autor britànic titulada "Fragments d'inexistència"». TV3, 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  11. «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del "gran i caòtic" Tom Sharpe, deu anys després de la seva mort.». Diari de Girona., 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  12. «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del gran i caòtic Tom Sharpe.». El Gerió digital., 08-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  13. «Miquel Martín i Serra publica una biografia de Tom Sharpe.». Fundació Tom Sharpe., 18-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  14. «Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe.» (en castellà). Anagrama, 31-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  15. «Tom Sharpe: una autobiografía delegada.» (en castellà.). La Vanguardia., 03-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  16. «Fragmentos de inexistencia: La biografía de Tom Sharpe.» (en castellà.). Zenda., 07-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
  17. «El begurenc Miquel Martín guanya el Romà Comamala amb «Sota els vents»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].
  18. «Miquel Martín s'endinsa al món dels corallers amb «Cabells de Medusa»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].
  19. «Premis Casero 2018». Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  20. «Miquel Martín guanya el premi Recvll de retrat literari amb un text sobre Joan Vinyoli». [Consulta: 8 maig 2019].
  21. «Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any». Òmnium Cultural, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  22. «Empordà.info». Prensa Ibérica. [Consulta: 5 juny 2021].
  23. Carmona, Alba. «Miquel Martín guanya el premi Setè Cel de Salt per «La drecera»», 21-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].

Enllaços externs

[modifica]