Miquel Vidal i Llecha
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 25 febrer 1968 (71/72 anys) Mas del Roger (Priorat) |
| Sepultura | Mas del Roger 41° 14′ 31″ N, 0° 45′ 07″ E / 41.24183°N,0.75186°E |
| Activitat | |
| Ocupació | farmacèutic, empresari, pseudohistoriador |
| Família | |
| Germans | Josep Vidal i Llecha |
Miquel Vidal i Llecha (Reus, 1896 - Mas Roger, Cabassers, 25 de febrer de 1968) fou un farmacèutic, empresari agrícola i pseudohistoriador, germà del jurista i escriptor Josep Vidal i Llecha.
Miquel Vidal fou l'últim dels propietaris del Mas Roger de Cabassers que visqué a l'edifici, fins a la seva mort el 1968. Entre 1906 i 1936, juntament amb el seu pare, aplegà una col·lecció de més de 2.000 rotlles de pianola, amb originals d'autors reconeguts, que fou estudiada i parcialment digitalitzada a partir de 2010 per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Entre 1949 i 1951 també es dedicà a ampliar les edificacions del Mas Roger, i a decorar-lo amb col·leccions de ceràmica, col·locada principalment a les parts baixes de les façanes de les edificacions. Entre els embelliments que Vidal va fer al mas, destaca el primer rellotge solar triple construït a Catalunya.[2]
Miquel Vidal va morir al mas Roger el 25 de febrer de 1968, i està sebollit en una tomba a l'interior de l'ermita de Sant Miquel, adossada a l'edifici principal del mas Roger.
Obra
[modifica]
Fou autor d'un text titulat "Breu història de la imatge de la Mare de Déu de la Foia, contada per l'ermità de l'Oratori dedicat a l'arcàngel sant Miquel, del Mas Roger de Pallars, en la Comarca de l'extingida Baronia de Cabassers", publicat el 1968, l'any mateix de la seva mort.[3] El text, publicat sense signatura però reconeguda la seva atribució a Vidal,[4] és una pseudohistòria sobre l'origen mitològic de la població de Cabassers, escrit en forma de crònica i dividit en 54 paràgrafs, que tanmateix aconseguí certa repercussió a la historiografia catalana contemporània. El passatge més difós d'aquest text és el del cinquè paràgraf, que descriu el suposat pas dels alarbs per l'Ebre:
Els moros arribaren a mitjans del segle viii, i la tradició diu que passaren l'Ebre pel pas d'Ascó (=esquerra), que avui se'n diu el Pas de l'Ase, que estava enfront de la ciutat d'Ibera; seguiren el camí de les Aumadines i arribaren a la creu vial dels Quatre Camins dels Peirons, on trobaren l'Abat del monestir Senus-Deo, al Patriarca Lysio (=Llop), que els rebien amb processó, portant la imatge de Santa Maria.
Aquest passatge fou donat per bo i citat per autors com Carmel Biarnès,[5] Josep Asens,[6] Jaume Sabaté[7] i Ezequiel Gort.[8][9] En canvi, Pere Català i Roca va considerar aquest relat com a espuri.[10]
Referències
[modifica]- ↑ GUTIÉRREZ, CARME. «Troben en un mas del Montsant més de dos mil rotlles de pianola amb originals d'autors reconeguts - 08 juliol 2010». [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ Novella, Pedro «El rellotge de sol del Mas Roger». ViOlí, Lo, 14, 2012, pàg. 8–10. ISSN: 2385-4898.
- ↑ A "Goigs a la Mare de Déu de la Foia", Col. Torrell de Reus (442), Dipòsit Legal B3658-1968
- ↑ Biete i Farré, Vicenç. Cabacés, un poble al peu de Montsant. Cabassers: Ajuntament de Cabassers, 1991, p. 101. ISBN 84-606-0087-4.
- ↑ Biarǹes, Carmel. Moros i moriscos a la Ribera d'Ebre (710-1615). Segona. Barcelona: Dalmau Editor, p. 13. ISBN 9788423206681.
- ↑ Asens, Josep. Guia del Priorat. Tarragona: Edicions de la Llibreria de la Rambla, 1981, p. 151. ISBN 84-85931-00-9.
- ↑ Sabaté i Alentorn, Jaume. Guia de Gratallops. Tarragona: Diputacio Provincial de Tarragona, 1986, p. 15. ISBN 84-00-06142-X.
- ↑ Gort, Ezequiel «De quan Siurana era Xibrana». La Carxana, Núm. 4, 1998, pàg. 9-18.
- ↑ Gort, Ezequiel. Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant. Albarca: Dalmau Editor, 2017, p. 12. ISBN 9788487580710.
- ↑ Català i Roca, Pere. Els castells catalans, voum VI. Barcelona: Dalmau Editor, 1973, p. 457. ISBN 978-8423207510.