Miró Riculf de Pinós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | segle XI |
| Família | |
| Fills | Galceran IV de Pinós |
Miró Riculf de Pinós (segle XI - segle XI) és considerat el primer membre de la nissaga dels barons de Pinós que van governar la Baronia de Pinós, que depenia del Comtat de Cerdanya.[1] Fou el pare de Galceran I de Pinós.
Biografia
[modifica]No es coneix molt bé la història de Miró Riculf, però es considera que fou un personatge important de la zona del Berguedà i del Comtat de Cerdanya del segle xi.[1]
En Miró Riculf i el seu germà, Bernat, són considerats els iniciadors de la dinastia Pinós quan van prometre fidelitat al comte de Cerdanya, Ramon I de Cerdanya entre el 1063 i el 1069. En aquest jurament de fidelitat es concreta que si el seu senyor morís, ells continuarien sota la potestat del seu fill que esdevingués Comte de Berga.[1]
Miró Riculf està relacionat moltes vegades amb Ricard Altemir, amb qui participa en la reconquesta i jura fidelitat primer al Comte de Cerdanya i després al Comte de Barcelona i fins i tot són mútuament fiadors l'un de l'altre quan se'ls ofereix la defensa i el bastiment del castell de Tàrrega, però no se sap quina relació exacte tenien. A més a més, els dos van tenir un fill que es digué Galceran (tot i que el fill de Miró Riculf s'anomena Galceran Miró i el de Ricard el 1106 s'anomena Galceran de Pinós).[2]
Entre els fets documentats sobre Miró Riculf, destaquen:
- El 1050 fou testimoni del conveni entre el Comte d'Urgell, Ermengol IV i el comte Ramon de Cerdanya a Ix on el primer jura respectar els dominis del Comtat de Cerdanya.[1][3]
- Juntament amb Bernat fou membre del tribunal del comte de Cerdanya en un judici el 1047 a Cornellà de Conflent.
- Signà com a testimoni a la Nou de Berguedà quan el senyor de la Portella canvià la seva espasa d'or per dos masos amb el comte Ramon de Cerdanya.[1][4]
- El juliol de 1063 ell i el seu germà van jurar fidelitat als comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva dona Almodis, que els van donar el castell de Balsareny i el castell de Gaià.[1][5]
- El 1069 el comte de Barcelona va encarregar a Miró Riculf el castell de Tàrrega per a la protecció de la ciutat i el 1082 li va cedir un alou del castell de "Monte Albo", que depenia de l'anterior.[1][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Bartrina, Enric «Llinatge dels Pinós: El primer Galceran de Pinós». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 42, Hivern 1993, pàg. 13 [Consulta: 30 abril 2014].
- ↑ Bartrina, Enric «Llinatge dels Pinós: El primer Galceran de Pinós». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 42, Hivern 1993, pàg. 15 [Consulta: 30 abril 2014].
- ↑ Miret i Sans. Los Vescomtes de Cerdanya, Conflent i Bergadà, 1901.
- ↑ Català i Roca, Pere. Castells Catalans, vol 5, p. 944.
- ↑ Miquel i Rosell (ed.), Francesc. Liber Feudorum Maior, 1945, p. 31-32.
- ↑ Sarret i Pons, Lluís. Privilegis de Tàrrega, 1930, p. 6.
Miró Riculf de Pinós
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: |
Baró de Pinós | Succeït per: Galceran I de Pinós (fill) |