Vés al contingut

La Nou de Berguedà

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Nou de Berguedà
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 10′ 04″ N, 1° 53′ 10″ E / 42.167777777778°N,1.8861111111111°E / 42.167777777778; 1.8861111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Nou de Berguedà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població170 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6,8 hab./km²)
Llars19 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciNouetà, nouetana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície25 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud876 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal08698 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08142 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081424 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblanoudebergueda.cat Modifica el valor a Wikidata

La Nou de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà.[1] Situat dins de la serralada del Catllaràs, a l'est del riu Llobregat i a 876 m d'altitud. Al sud-oest limita amb Cercs, al sud-est i a l'est amb Vilada i també a l'est amb Castell de l'Areny i amb Guardiola de Berguedà al nord.[1] El poble és punt de partida d'excursions, una de les quals culmina al Sobrepuny, cim característic i visible des de bona part de Catalunya. En dies clars la seva vista abasta fins al mar mirant al sud i bona part de la serralada pirinenca.[2]

Punt també de partida de bones excursions, algunes de curtes però interessants com la de la font de les Travesses, emmarcada dins d'una excepcional fageda. El Santuari Marià de Lourdes de La Nou de principi del segle xix és un altre dels atractius del poble. És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts. Dues fondes permeten els visitants establir-s'hi.[2]

Geografia

[modifica]

La Nou de Berguedà està situat dins de la serralada del Catllaràs, a l'est del riu Llobregat i a 876 m d'altitud. Al sud-oest limita amb Cercs, al sud-est i a l'est amb Vilada i també a l'est amb Castell de l'Areny i amb Guardiola de Berguedà al nord. Comparteix amb Castell de l'Areny i Vilada la muntanya del Sobrepuny, que amb una alçada de 1.653 metres està situada entre els tres municipis.[3]

Dins dels hidrònims, les fonts de La Nou són la font dels Avets, font de Banyacorba, font del Petzí, font del Sàlic, font de Sant Isidre o font de la Cova i la riera de Malanyeu, un afluent del riu Llobregat pel seu marge esquerre.[3]

Prop de la Nou, hi trobem el nucli de Malanyeu, un llogaret amb vistes sobre el Pedraforca i el mateix circ de Malanyeu. Està situat a l'esquerra de la riera del mateix nom. Al vessant meridional hi ha els cingles de Malanyeu, que són un contrafort occidental de la serra del Catllaràs.[4] Es troba a 999 metres sobre el nivell del mar, i al límit nord de La Nou de Berguedà.[3]

La Nou de Berguedà
Lloc Altitud (m)
Cota màxima Roc de la Clusa, a l'est 1.728
Cota mínima Pont del Far, a l'oest 637

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
6 12 19 199 207 502 373 261 262 292

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
518 501 434 460 451 242 146 139 143 143

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
155 151 153 161 157 162 156 155 153
150

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
151
160
162
179 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Galeria d'imatges

[modifica]

Associacionisme

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «La Nou de Berguedà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Rutes». Ajuntament de La Nou de Berguedà. [Consulta: 15 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Pla d'ordenació urbanística municipal de La Nou de Berguedà». Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 15 gener 2023].
  4. Jiménez i Llobet, Mireia «Anàlisi de la susceptibilitat a la reactivació de colades de terra». UPC Commons, 5-2006.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]