Mira telescòpica
Una mira telescòpica és un instrument òptic, de tipus monocular, que permet millorar la visió i la punteria, ja que ofereix un punt de mira graduat per apuntar i alhora una imatge més propera de l'objectiu. Consta d'un cilindre que incorpora diverses lents òptiques que amplifiquen allò que amb un funcionament similar d'un telescopi refractor. S'utilitza sobretot en fusells i altres armes de foc, muntat a sobre del canó, però també existeixen versions per a ballesta o armes d'aire comprimit. Pot substituir o complementar altres sistemes de mira convencionals, de punt lluminós o làser.
Tipus[modifica]
Les mires telescòpiques es classifiquen segons la magnificació òptica i el diàmetre de l'objectiu, així doncs un objectiu 10×50 té 10 augments i un diàmetre de 50 mm. En general com més augments té major és el diàmetre de la lent, ja que com més gran és més llum permet que entri i més clara serà la imatge que s'observa a l'ocular.
També existeixen mires telescòpiques amb zoom que permeten variar els augments mitjançant un mecanisme d'ajust. Aquest tipus de mires són més flexibles, ja que permeten apuntar bé a diferents distàncies (amb una mira amb molts augments és difícil apuntar a un objectiu proper). Per descriure aquests tipus de mires primer es posa la magnificació mínima i després la màxima: 3–9×40 (mínim 3x, màxim 9x, amb un objectiu de 40mm).
Usos[modifica]
És utilitzat sobretot en fusells convencionals o de franctirador. Per a usos civils s'acostuma a utilitzar en la caça major, també es fa servir en modalitats de tir olímpic. Per altra banda és molt utilitzat els cossos dels exèrcits i la policia, especialment per a tasques de franctirador.
Història[modifica]
Els primers experiments per utilitzar mecanismes òptics per apuntar van ser a principis del segle xvii. Els primers experiments dirigits a donar tirador a l'ajuda d'objectius òptics es remunten a principis del segle xvii. Durant segles es van crear diferents ajudes amb visor òptic i predecessors primitius de mires telescòpiques que tenien limitacions pràctiques o de rendiment. [1][2]
El primer rifle telescòpic documentat va ser inventat entre 1835 i 1840. En un llibre titulat "The Improved American Rifle"], escrit el 1844, l'enginyer civil John Ratcliffe Chapman va documentar el Primers telescopis realitzats per Morgan James d'Utica, NY. Chapman va donar a James els conceptes i alguns dels dissenys, amb què van produir la mira de Chapman-James. El 1855, William Malcolm de Syracuse, NY va començar a produir la seva pròpia visió. Malcolm va utilitzar un disseny original que incorporava lents acromàtiques com els que s'utilitzen en telescopis i que milloraven els ajustos del ventall i elevació. Tenien entre tres i vint ampliacions (possiblement més). Malcolm i els de LM Amidon de Vermont eren els estàndards durant la Guerra Civil.[3][4] L'any 1880, l'austríac August Fiedler fabricaria la primera mira telescòpica pràctica, basada en la tecnologia d'un telescopi refractor.[2] ">
Vegeu també[modifica]
- Howard Grubb
- Visor de reflexió
- Visor de punt vermell
- Fusell
- Fusell de precisió
- Monocular
- Binoculars
- Telescopi
- Lent
- Mira telescòpica tèrmica
Referències[modifica]
- ↑ Qui va inventar les mires òptiques.
- ↑ 2,0 2,1 Important Dates in Gun History, Compiled and Researched by the American Firearms Institute
- ↑ «The 1860’s Target Rifle» (en anglès), 06-08-2018. [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑ «Informe de la Guerra Civil de la Ciència». Fisher.k12.il.us. Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 26 novembre 2010].