Mirabilita

Mirabilita
Fórmula química	Na₂SO₄·10H₂O
Epònim	sodium sulfate decahydrate (en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.15
Dana	29.2.2.1
Heys	25.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,847(2) Å; b = 10,370(3) Å; c = 11,512(3) Å; β = 107,789(10)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor, blanc; incolor en llum transmesa
Macles	interpenetració en {001}; també en {100}
Exfoliació	perfecta en {100}; també reportada en {001}, {010} i {011}
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	1,5 a 2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	1,464 g/cm³⁺ (mesurada); 1,467 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,391 a 1,394 nβ = 1,394 a 1,396 nγ = 1,396 a 1,398
Birefringència	δ = 0,005
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 74°
Dispersió òptica	r < v, forta, creuada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mrb
Referències

La mirabilita, també anomenada Sal de Glauber, és un mineral de la classe dels sulfats.

Característiques

La mirabilita és un sulfat de fórmula química Na₂SO₄·10H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2,5. Es fa servir per a la fabricació de sosa, a la indústria del vidre i per a fer pintures.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mirabilita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Formació i jaciments

Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Els jaciments més importants es localitzen a Ischl (Hallstatt, Àustria), Egipte i la mar Càspia. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la comuna nord-catalana de Canavelles, a la comarca del Conflent (Pirineus Orientals).