Vés al contingut

Mireia Boya e Busquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMireia Boya e Busquet

Mireia Boya en una roda de premsa (2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(oc) Mireia Boya Busquet Modifica el valor a Wikidata
28 juliol 1979 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Sent Gaudenç (França) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
19 gener 2016 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)
← Ramon Usall i Santa

Circumscripció electoral: Lleida

Regidora de l'Ajuntament de Les
13 juny 2015 – 4 març 2016 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - ciències ambientals
Universitat de Montreal - doctora Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora, política, ambientòloga, directora de documentals Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (–2022)
Aran Amassa
Corròp Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
10 novembre 2021Stop JJOO 2030 Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMaria Pilar Busquet i Medan Modifica el valor a Wikidata
GermansJusèp Boya i Busquet Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
X: yeyaboya Mastodon: yeyaboya@mastodon.social Youtube: UCzQ6sSTfiAZtMbBlTXvhODQ Youtube: MireiaBoyaBusquet Modifica el valor a Wikidata

Mireia Boya e Busquet (Sent Gaudenç, 28 de juliol de 1979) és una ambientòloga i política occitana.

Biografia

[modifica]

Boya és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Gestió i Ordenació del territori per la Universitat de Mont-real.[1] En l'àmbit professional, és consultora i professora associada del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.[2] És germana de Jusèp Boya[3] i filla de Maria Pilar Busquet, primera síndica d'Aran després de la recuperació de les institucions democràtiques a la Vall d'Aran.[4]

Cofundadora i excoordinadora de l'Assemblea Nacional Catalana a Vall d'Aran i regidora a l'Ajuntament de Les fins al 2016 per la formació assembleària occitanista Corròp. De cara les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ser candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Lleida després de ser escollida en primàries al segon lloc de la llista.[5] El gener de 2016, va esdevenir diputada després de la dimissió de Ramon Usall per raons personals.[6]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es va presentar com a cap de llista de la circumscripció de Lleida per a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).[7] El 27 de març del 2019 va anunciar que deixava la secretaria nacional de la CUP per l'«agressió psicològica» d'un company de partit al Parlament que en el moment de l'anunci només era militant però de qui no va revelar la identitat.[8] El 2020 va publicar el llibre Trencar el silenci (Ara Llibres),[9] en el qual explica la seva vessant política i com va viure la mort de la seva mare, va analitzar la seva vida personal i com la va afectar el masclisme que havia patit en primera persona, i va declarar que un any abans li diagnosticaren esclerosi múltiple, motiu pel qual defensaria també la legislació de l'eutanàsia i el dret a una mort digna.[10]

El juliol de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va jutjar-la per desobediència en relació al referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017. Finalment va ser absolta en «no ser advertida personalment pel Tribunal Constitucional ni tenir una posició decisòria o d'intervenció».[11]

El juny de 2022, Boya va donar de baixa la seva militància de la CUP per la «mala gestió» del seu cas de maltractament psicològic en què el company de partit no havia estat apartat malgrat la seva petició.[12] L'octubre de 2022 va ser nomenada directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del govern de Pere Aragonès.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Boya, Mireia «Rapport à la nature et stratégies intégrées de conservation et développement». Thèse doctorale en aménagement, 10-2008 [Consulta: 1r setembre 2016].(francès)
  2. ↑ «La CUP renova el 40% dels diputats que té al parlament». Vilaweb, 12-01-2016 [Consulta: 12 gener 2016].
  3. ↑ Vila, Enric «Mireia Boya, la il·lusió occitana». El Nacional, 01-05-2016 [Consulta: 2 maig 2016].
  4. ↑ «Mor la primera síndica d'Aran». Lleida.com. [Consulta: 14 novembre 2016].
  5. ↑ «Una occitanista aranesa candidata al Parlament de Catalonha per la CUP». Jornalet. [Consulta: 7 agost 2015]. (occità)
  6. ↑ «Mireia Boya serà diputada de la CUP en substitució de Ramon Usall». Nació Digital. [Consulta: 20 gener 2016].
  7. ↑ «Mireia Boya, cap de llista de la CUP a Lleida el 21-D». NacióLleida.
  8. ↑ País, El «Mireia Boya deja la secretaría nacional de la CUP por la “agresión psicológica” de un compañero» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  9. ↑ «L'Aventura de llegir - Parlem amb...: Xerrada 'Mireia Boya conversarà amb Tamara Carrasco i Ariadna Oltra sobre el seu llibre Trencar el silenci'». Ajuntament De Barcelona, 2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 25 gener 2020].
  10. ↑ «Fundació Esclerosi Múltiple». Fundació Esclerosi Múltiple, 29-01-2020 [Consulta: 29 gener 2020].
  11. ↑ Surroca, Bernat. «El TSJC inhabilita la mesa de l'1-O i absol Mireia Boya». Nació Digital, 19-10-2020. [Consulta: 29 octubre 2022].
  12. ↑ González, Sara. «Mireia Boya deixa la direcció de la CUP per «agressió psicològica» d'un company». Nació Digital, 29-03-2019. [Consulta: 29 octubre 2022].
  13. ↑ «L'exdiputada de la CUP Mireia Boya serà la nova directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Govern». Ara, 28-10-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mireia_Boya_e_Busquet&oldid=33695914»