Mirmecòfita
Mirmecòfita (derivat del grec: traduït literalment significa "formiga-planta") és una planta que viu en associació de mutualisme amb una colònia de formigues. hi ha uns 100 gèneres diferents de plantes mirmecòfites.[1] aquestes plantes tenen adaptacions estructurals que proporcionen les formigues aliment i/o protecció. Aquestes estructures inclouen la domatia, els cossos alimentaris i els nectaris extraflorals.[1] En intercanvi per l'aliment i la protecció, les formigues ajuden la mirmecòfita en la pol·linització, la dispersió de les llavors, la recollida dels nutrients essencials i/o la defensa.[1] Específicament, la domatia adaptada a les formigues es pot anomenar mirmecodomatia.[2]
Mutualisme
[modifica]Les mirmecòfites comparteixen una relació mutualística amb les formigues, que beneficien a les dues parts. Aquesta associació pot ser facultativa o obligada.[3]
Mutualisme obligat
[modifica]En el mutualisme obligat els dos organismes implicats són interdependents i no poden sobreviure un sense l'altre. Un exemple és en el gènere de plantes Macaranga.[1] que normalment interaccionen amb formigues del gènere Crematogaster.[4]
Mutualisme facultatiu
[modifica]En el mutualisme facultatiu la supervivència dels dos organismes no depèn de la interacció. El mutualisme facultatiu sovint ocorre en plantes que tenen nectaris extraflorals però amb cap altra estructura especialitzada per a les formigues.[3] Aquest tipus facultatiu també es pot desenvolupar amb plantes no natives i les formigues.
Adaptacions estructurals de les mirmecòfites
[modifica]
Domatia
[modifica]La Domatia (del llatí: Domus = casa) són estructures internes de les plantes que apareixen com específicament adaptades perquè hi habitin les formigues.[5] Són cavitats que es troben principalment a les tiges de les plantes i a les seves espines. molts gèneres de plantes ofereixen la domatia. Les plantes del gènere Acacia en són un exemple ben conegut amb mutualisme obligat.[5] Les acàcies tenen grans espines que les formigues excaven per a viure-hi.[5] Les formigues així reaccionen agresivament davant dels herbívors que intenten menjar-seles acàcies.[5]
La domatia també es pot donar en els tubercles.[6] La família Rubiaceae conté els gènere Myrmecodia amb tubercles habitats per les formigues.[6]
Cossos alimentaris
[modifica]Algunes plantes produeixen cossos alimentaris per a ser usats per altres organismes, són petites estructures epidèrmiques que contenen una gran varietat de nutrients.[7] Els cossos alimentaris s'identifiquen pel seu principal nutrient que contenen i pel gènere de planta que els produeixen.[7] En les acàcies aquests cossos són tics en proteïna.[8]
Nectaris extraflorals
[modifica]Els nectaris extraflorals són glàndules que produeixen sucres fora de les estructures florals de les plantes. Normalment aquests nectaris es troben en les fulles, tiges i brots.[3] En Acacia collinsii, els nctaris extraflorals estan modificats per atraure només els socis de la simbiosi.[3][9][10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Speight, Hunter & Watt 2008
- ↑ Wilson 1971
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Koptur 1991
- ↑ Fiala, Maschwitz & Pong 1991
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Janzen 1966
- ↑ 6,0 6,1 Jebb 1991
- ↑ 7,0 7,1 Rico-Gray & Oliveira 2007
- ↑ Heil, M; B. Baumann, R. Kruger, K.E. Linsenmair «Main nutrient compounds in food bodies of Mexican Acacia ant-plants». Chemoecology, 14, 1, març 2004, pàg. 45–52.
- ↑ Heil, M.; J. Rattke, W. Boland Science, 308, 5721, abril 2005, pàg. 560–563 [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑ Gonzalez-Teuber, Marcia; M. Heil «The Role of Extrafloral Nectar Amino Acids for the Preferences of Facultative and Obligate Ant Mutualists». Journal of Chemical Ecology, 35, 4, abril 2009, pàg. 459–468 [Consulta: 11 febrer 2011].
Bibliografia
[modifica]- Beattie, Andrew J.; Hughes, Lesley. «Ant-plant interactions». A: Herrera, Carlos M.. Plant-Animal Interactions. Malden, MA: Blackwell Publishing, 2002, p. 211–235.
- Benzing, David H. «Myrmecotrophy: origins, operation, and importance». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 353–373. ISBN 0-19-854639-4.
- Fiala, Brigitte; Maschwitz, Ulrich; Pong, Tho Yow. «The association between Macaranga trees and ants in South-east Asia». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 263–270. ISBN 0-19-854639-4.
- Gonzalez-Teuber, M.; Heil, M. «The Role of Extrafloral Nectar Amino Acids for the Preferences of Facultative and Obligate Ant Mutualists». Journal of Chemical Ecology, 35, 2009, p. 459–468.
- Heil, M.; Baumann, B.; Kruger, R. «Main nutrient compounds in food bodies of Mexican Acacia ant-plants». Chemoecology, 14, 2004, p. 45–52.
- Heil, M.; Rattke, J.; Boland, W. «Postsecretory hydrolysis of nectar sucrose and specialization in ant/plant mutualism». Science, 308, 2005, p. 560–563.
- Janzen, D. H. «Coevolution of mutualism between ants and acacias in Central America». Evolution, 20, 1966, p. 249–275. DOI: 10.2307/2406628.
- Jebb, Matthew. «Cavity structure and function in the tuberous Rubiaceae». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 374–389. ISBN 0-19-854639-4.
- Koptur, Suzanne. «Extrafloral nectarines of herbs and trees: modeling the interaction with ants and parasitoids». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 213–230. ISBN 0-19-854639-4.
- Peakall, Rod; Handel, Steven N.; Beattie, Andrew J. «The evidence for and importance of ant pollination». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 421–429. ISBN 0-19-854639-4.
- Rico-Gray, Victor; Oliveira, Paulo S. The Ecology and Evolution of Ant-Plant Interactions. Chicago, IL: University of Chicago Press, 2007, p. 42–51, 101–109.
- Speight, Martin R.; Hunter, Mark D.; Watt, Allan D. Ecology of Insects. 2a edició. West Sussex, UK: Wiley Blackwell Publications, 2008, p. 212–216.
- Wilson, Edward O. The Insect Societies. Belknap Press, 1971. ISBN 978-0-674-45490-3.
Enllaços externs
[modifica]