Missioneres del Cor de Maria
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Emblema de la congregació, amb el Cor de Maria travessat i radiant | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació de Missioneres del Cor de Maria |
| Nom oficial llatí | Congregatio Missionariae Cordis Mariae |
| Sigles | C.M.F. |
| Altres noms | Missioneres Cordimarianes, anteriorment: Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria |
| Hàbit | Hàbit negre, amb escapulari i vel negres, toca blanca |
| Objectiu | Apostolat catequètic i ensenyament |
| Fundació | 1 de juliol del 1848, Olot (Garrotxa, Catalunya) per Joaquim Masmitjà i de Puig |
| Constitucions | Per J. Masmitjà, 1886 |
| Patrons | Sagrat Cor de Maria |
| Primera fundació | Olot, casa mare, 1848 |
| Fundacions destacades | Madrid, Zamora, Valladolid, Montijo; Califòrnia (EUA, 1871), Tucson (1917), Miami; Pinar del Río (Cuba, 1911); Xile (Andacollo, Santiago de Xile); Goiánia (Brasil); Rivesaltes (França) |
| Fundacions a terres de parla catalana | la Bisbal d'Empordà, Girona, Mataró, Sant Feliu de Guíxols, Valls, Blanes, Barcelona (Col·legi Sabastida), Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès i l'Hospitalet de Llobregat |
| Persones destacades | beates Carme, Rosa i Magdalena Fradera i Ferragutcasas (m. 1936) |
| Lloc web | mcm22.blogspot.it  |
Les Missioneres del Cor de Maria o Cordimarianes són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Joaquim Masmitjà i de Puig en 1848,[1] dedicada a l'assistència als necessitats i l'educació dels joves. Les germanes posposen al nom les sigles C.M.F.
No s'han de confondre amb les Missioneres Filles del Cor de Maria, fundades per Maria Güell i Puig en 1889, ni amb les Franciscanes Missioneres del Cor Immaculat de Maria, fundades per Costanza Troiani en 1859.
Història
[modifica]Joaquim Masmitjà i de Puig, prevere olotí desplegà una gran activitat docent; preocupat per l'abandonament de la fe cristiana que veia en la gent i per les pèssimes condicions de vida de moltes noies d'Olot que vivien pobrament, no anaven a l'escola i des de petites havien de treballar en les fàbriques tèxtils, va idear la fundació d'una congregació religiosa que es dediqués a l'educació d'aquestes nenes i noies. L'educació femenina era fonamental, tant la formació humana, intel·lectual i cristiana, ja que ella havia d'ésser després l'educadora de les generacions joves i influiria directament en tots els àmbits de la societat.
Escollí set joves d'Olot capaces de dur a terme aquesta tasca: Teresa Terrada, que en seria la superiora, Magdalena Mirambell, Manuela Massegur, Maria Ribes, Francesca Pagès, Margarida Teixidor i Maria Àngela Rovira, a més de la vídua Eudalda Ferrer, que les ajudaria. L'1 de juliol de 1848 va començar la tasca de catequesi i educació, considerant-se la data de fundació de la congregació de les Religioses Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria, que després prendria el nom de Missioneres del Cor de Maria. Es dedicaven a l'oració i la catequesi i apostolat i, en poc temps, a l'ensenyament i l'educació cristiana.
Masmitjà no abandonà mai l'atenció a les religioses de la congregació; el fet d'ésser nomenat ecònom del bisbat de Girona li permeté donar a conèixer la congregació al bisbe Lorente, que li donà suport i aprovà l'institut. El successor del bisbe, Constantí Bonet i Zanuy, també li donà suport, i quan fou nomenat arquebisbe de Tarragona demanà a Masmitjà que obrís una casa de la congregació i un col·legi a Valls. En vida del fundador, la congregació va créixer i es va estendre a les diòcesis de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida, Aragó i també se n'obriren tres cases a Califòrnia (EUA) en 1871. Masmitjà dirigí espiritualment la congregació fins a morir en 1886, essent confessor de diverses comunitats i deixant preparades per a la impremta les constitucions, ja traduïdes al llatí per enviar-les a Roma i ésser aprovades.
Després vindrien en 1911 les fundacions de Pinar del Río (Cuba) i Matzalán i en 1913 la de San Miguel Allende (Mèxic) i Tucson (Arizona, EUA) en 1917. En 1923 les germanes continuen amb l'evangelització dels indis dels deserts americans i dels suburbis de ciutats de Cuba. En 1954 arriben a Xile i fan una tasca pastoral a les poblacions mineres.
Activitats i difusió
[modifica]Les Missioneres del Cor de Maria mantenen escoles i col·legis on ofereixen educació cristiana i catequesi. La majoria prenen el nom de Col·legi Cor de Maria o Maria Reina.
Actualment (2014) hi ha cases i col·legis a: Catalunya (deu, a Olot, la Bisbal d'Empordà, Girona, Mataró, Sant Feliu de Guíxols, Valls, Blanes, Barcelona (Col·legi Sabastida), Sant Celoni, i l'Hospitalet de Llobregat), Espanya (quatre, Zamora, Madrid, Valladolid i Montijo), Xile (tres cases: Pomaire, Andacollo i Santiago de Xile), França (Rivesaltes), Estats Units (Tucson i Miami), i Nicaragua.
Mentre que en 1973 eren 361 germanes en 39 cases, la situació ha anat empitjorant i en 2007 eren 234 en 29 cases.
Referències
[modifica]- ↑ «Cor de Maria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2018].