Vés al contingut

Mixita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMixita

Cristalls de mixita provinents del Districte de Laurion, Prefectura d'Àtica, Grècia.
Fórmula químicaBiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
EpònimAnton Mixa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJáchymov Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DL.15
Nickel-Strunz 9a ed.8.DL.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.5.1.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícristalls aciculars, allargats a {0001} i profundament estriats verticalment
Estructura cristal·linaa = 13.646(2) Å, c = 5.92Å
Colorverd, verd maragda, blau verdós
Exfoliaciódesconeguda
Duresa (Mohs)3 a 4
Lluïssorvítria, adamantina en els cristalls i mat en els agregats
Color de la ratllamés clara que el color
Diafanitattransparent, translúcida
Densitatmesurada: 3,79 a 3,83 g/cm³, calculada: 4,04 g/cm³
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.743 - 1.749 nε = 1.810 - 1.830
Birefringènciaδ = 0,067
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMix Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mixita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1879, i anomenada així per Albrecht Schrauf en honor d'Anton Mixa (1838-1906), enginyer de mines txec. Pertany i dona nom al grup de la mixita.[2]

Característiques

[modifica]

La mixita és un arsenat hidratat de coure i bismut, de fórmula BiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal i és d'hàbit acicular i fibrós, formant agregats eferulítics i crostes. És de color verd, verd maragda o blau verdós. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4, i la seva lluentor és generalment vítria.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mixita pertany a «08.DL - Fosfats, etc. amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: foggita, cyrilovita, mil·lisita, wardita, agardita-(Nd), agardita-(Y), agardita-(Ce), agardita-(La), goudeyita, petersita-(Y), zalesiïta, plumboagardita, calciopetersita, cheremnykhita, dugganita, kuksita, wallkilldellita-(Mn), wallkilldellita-(Fe) i angastonita.

Formació i jaciments

[modifica]

És de gènesi secundària, originant-se en la zona d'oxidació dels jaciments de coure i bismut, on apareix associada a esmaltina, bismutinita, bismut, malaquita, eritrina, barita o atelestita. També es troba associada als minerals del grup de la mixita.

Grup de la mixita

[modifica]

La mixita pertany i dona nom al grup de la mixita, un grup d'arsenats i fosfats visualment indistingibles i químicament complexes. Els seus cristalls són aciculars o prismàtics i sovint zonals.[2] El grup de la mixita està format per les següents espècies minerals:

Espècie Fórmula
Agardita-(Ce) CeCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Agardita-(Dy) (Dy,La)Cu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Agardita-(La) (La,Ce)Cu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Agardita-(Nd) NdCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Agardita-(Y) (Y,Ca)Cu₆(AsO₄)₂(AsO₄,HAsO₄)(OH)₆·3H₂O
Calciopetersita CaCu₆(PO₄)₂(HPO₄)(OH)₆·3H₂O
Espècie Fórmula
Goudeyita (Al,Y)Cu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Mixita BiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Petersita-(Ce) Cu₆Ce(PO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Petersita-(Y) (Y,Ce,Nd)Cu₆(PO₄)₃(OH)₆·3H₂O
Plumboagardita (Pb,REE,Ca)Cu₆(AsO₄)₂(HAsO₄,AsO₄)(OH)₆·3H₂O
Zalesiïta (Ca,Y)Cu₆(AsO₄)₂(HAsO₄,AsO₄)(OH)₆·3H₂O

Referències

[modifica]
  1. «Mixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Mixite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].

Enllaços externs

[modifica]