Mixita
Mixita | |
---|---|
Cristalls de mixita provinents del Districte de Laurion, Prefectura d'Àtica, Grècia. | |
Fórmula química | BiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O |
Epònim | Anton Mixa (en) |
Localitat tipus | Jáchymov |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DL.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DL.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.17 |
Dana | 42.5.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls aciculars, allargats a {0001} i profundament estriats verticalment |
Estructura cristal·lina | a = 13.646(2) Å, c = 5.92Å |
Color | verd, verd maragda, blau verdós |
Exfoliació | desconeguda |
Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
Lluïssor | vítria, adamantina en els cristalls i mat en els agregats |
Color de la ratlla | més clara que el color |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | mesurada: 3,79 a 3,83 g/cm³, calculada: 4,04 g/cm³ |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1.743 - 1.749 nε = 1.810 - 1.830 |
Birefringència | δ = 0,067 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mix |
Referències | [1] |
La mixita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1879, i anomenada així per Albrecht Schrauf en honor d'Anton Mixa (1838-1906), enginyer de mines txec. Pertany i dona nom al grup de la mixita.[2]
Característiques
[modifica]La mixita és un arsenat hidratat de coure i bismut, de fórmula BiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal i és d'hàbit acicular i fibrós, formant agregats eferulítics i crostes. És de color verd, verd maragda o blau verdós. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4, i la seva lluentor és generalment vítria.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mixita pertany a «08.DL - Fosfats, etc. amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: foggita, cyrilovita, mil·lisita, wardita, agardita-(Nd), agardita-(Y), agardita-(Ce), agardita-(La), goudeyita, petersita-(Y), zalesiïta, plumboagardita, calciopetersita, cheremnykhita, dugganita, kuksita, wallkilldellita-(Mn), wallkilldellita-(Fe) i angastonita.
Formació i jaciments
[modifica]És de gènesi secundària, originant-se en la zona d'oxidació dels jaciments de coure i bismut, on apareix associada a esmaltina, bismutinita, bismut, malaquita, eritrina, barita o atelestita. També es troba associada als minerals del grup de la mixita.
Grup de la mixita
[modifica]La mixita pertany i dona nom al grup de la mixita, un grup d'arsenats i fosfats visualment indistingibles i químicament complexes. Els seus cristalls són aciculars o prismàtics i sovint zonals.[2] El grup de la mixita està format per les següents espècies minerals:
|
|
Referències
[modifica]- ↑ «Mixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Mixite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].