Zalesiïta
 Zalesiïta | |
|---|---|
 Cristalls de zalesiïta de la província de Múrcia (Espanya) | |
| Fórmula química | CaCu₆(AsO₄)₂(AsO₃OH)(OH)₆·3H₂O |
| Epònim | Zálesí  |
| Localitat tipus | Zálesí (Zalesie), Javorník (Jauernig), Regió d'Olomouc, Moràvia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DL.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DL.15 |
| Dana | 42.5.1.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup espacial | P6₃/m |
| Color | verd clar, verd herba |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc verdós |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,688 nε = 1,765 |
| Birefringència | δ = 0,077 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-009 |
| Símbol | Zál |
| Referències | [1] |
La zalesiïta (en anglès, zálesíite) és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de la mixita. Rep el seu nom de la localitat txeca de Zálesí, on va ser descoberta. Abans de l'aprovació del nom actual, la designació preliminar "Agardita-(Ca)" va ser utilitzada per alguns autors.
Característiques
[modifica]La zalesiïta és un arsenat de fórmula química CaCu₆(AsO₄)₂(AsO₃OH)(OH)₆·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3. És l'anàleg arsenat de la calciopetersita i l'anàleg amb calci de la plumboagarditae.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zalesiïta pertany a «08.DL - Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: foggita, cyrilovita, mil·lisita, wardita, agardita-(Nd), agardita-(Y), agardita-(Ce), agardita-(La), goudeyita, mixita, petersita-(Y), plumboagardita, calciopetersita, cheremnykhita, dugganita, kuksita, wallkilldellita-(Mn), wallkilldellita-(Fe) i angastonita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Zálesí, Javorník, a la regió d'Olomouc, Moràvia (República Txeca). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat zalesiïta a dos indrets del País Valencià: la mina La Murta (Vall d'Uixó, província de Castelló) i a les mines de Brezal (Pavías, Castelló), i dos més a Catalunya: a Prullans (Cerdanya, Lleida), i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Zálesíite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 setembre 2016].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].